divendres, 13 de febrer de 2015

Practicar el silenci per poder escoltar l'altre

Fa poc vaig assistir a un taller de comunicació que impartia Ferran Ramon-Cortés. He llegit alguns dels seus llibres i m'agrada la seva discurs, que gairebé no és discurs com a tal pel fresc, directe, respectuós i obert d'aquest.

En el model de comunicació que Ferran va compartir amb nosaltres, que té el seu origen en els ensenyaments d'Oriol Pujol i Borotau, un dels pilars en els quals se sosté la comunicació és, paradoxalment, el silenci. En concret, el silenci interior.

El que escolta, o millor dit, els que escoltem, sovint combinem aquesta delicada tasca amb altres variades: opinar sobre el tema, jutjar l'altre, intentar agradar, fer mentalment la llista de la compra, desconnectar sense anar-nos a cap altre pensament concret , tenir ganes d'interrompre -o interrompre per explicar la nostra versió de la història, o per fer preguntes, o per discrepar en algun lloc del relat, o ...

Si el silenci "exterior" és difícil de mantenir a vegades, el silenci "interior", segurament, encara ho és més. Tant que, quan a ell em refereixo, hi ha persones que no poden trobar cap experiència pròpia que enllaci amb les meves explicacions. Persones que ni tan sols saben que existeix.


El desert és un gran mestre en aquesta atrevida i valuosa assignatura que podríem titular "el silenci interior".