diumenge, 29 de gener de 2017

Treballem idealment en equip o pensem millor individualment?

Acabant de buscar informació pel coaching grupal que m'ha demanat un bon client, i centrant-me en alguns mitjans de comunicació solvents, he trobat aquests dos articles que es contradiuen (o no?) entre si:

El trabajo en equipo está sobrevalorado

Sólo el trabajo en equipo hará crecer tu empresa

Darrerament hi ha corrents que reflexionen sobre l'exagerada orientació de la societat sencera a l'extraversió, a compartir i col·laborar en el si de les organitzacions.

I aquesta sovint és una de les dificultats que els que treballeu a aquestes organitzacions assenyaleu com a lladre del temps: les reunions (quan són llargues, quan són ineficaces) i el equips de treball en alguns casos (quan no tenen clars els objectius, quan no s'ha valorat de manera adequada i prudent la càrrega de treball dels components).

També és comú que tant les reunions com les tasques vinculades a un determinat lloc de treball ocupin tot el temps professional. És a dir, completem tots els forats de l'agenda amb feines i ocupacions. I és llavors quan no queda temps de qualitat per reflexionar, per crear. Això passa especialment en càrrecs intermedis, la gestió dels quals és en els dos sentits de la piràmide organitzacional. I justament avui, a dues sessions individuals, escoltava el desig de disposar de temps de qualitat per no perdre l'espontaneïtat, per poder avançar i construir des de diferents enfocaments, "fora" de la planificació.

Aquesta expressió m'agrada especialment: temps de qualitat per crear amb rigor i excel·lència. I em consta que és un objectiu desitjat i no sempre assolit.

I tant que les reunions són imprescindibles i els humans ens retroalimentem quan treballem plegats i en activitats col·laboratives! I a més a més d'aquesta pràctica sinèrgica, reivindiquem també els espais de temps professional per posar ordre a les idees, prendre decisions després d'haver pogut reflexionar, després d'haver no només pensat sobre la situació, sinó també sentit què ens passa amb allò.

Així doncs, el repte és fàcil de dibuixar: series capaç de reservar-te un 1, un 2 o un 3% del teu temps per deixar espai a allò nou, imprevist, per deixar que apareguin idees novedoses més enllà de les planificades i els objectius pactats amb l'empresa? Per escoltar-te i observar com ressones amb la situació, més enllà del que s'ha de fer i el que saps intel·lectualment al respecte?

Com sempre: si ho proves i vols, explica-m'ho escrivint-me a monica@iocus.es.