diumenge, 9 d’abril de 2017

Magistral Virgínia Satir i la proposta d'Autoestima

Virgínia Satir, una de les persones (terapeutes) modelades per construir la PNL, descriu el procés de l'Autoestima en el seu text Jo sóc jo i estic bé de manera magistral.

Perquè se'n cuida amorosament d'explicar-nos com l'autoestima no és un estat sinó un procés, i descriu amb cura les passes i actituds per a la seva construcció.

Per al vostre delit:

A tot el món, no hi ha ningú com jo.
Hi ha persones que tenen alguna cosa en comú amb mi, però ningú és exactament com jo.
Per tant, tot el que sorgeix de mi és veritablement meu, perquè jo sola ho vaig escollir.

Sóc propietària de tot el que em fa:
Del meu cos, incloent tot el que fa;
La meva ment, incloent tots els seus pensaments i idees;
Els meus ulls, incloent totes les imatges que contemplen;
els meus sentiments, siguin els que siguin, ira, goig, frustració, amor, desil·lusió, excitació;
la meva boca i totes les paraules que d'ella surten: cortesos, tendres o rudes, correctes o incorrectes;
la meva veu, forta o suau i totes les meves accions, ja siguin per a altres o per mi mateixa.

Sóc propietària de les meves fantasies, els meus somnis, les meves esperances, els meus temors.
Sóc propietària de tots els meus triomfs i èxits, de tots els meus fracassos i errors.

Com que sóc propietària de tot el meu Jo, puc arribar a conèixer-íntimament.
En fer-ho, puc estimar-me i ser afectuosa amb mi en tot el que em forma.
Puc així fer possible que tot el que sóc treballi per al meu millor profit.
Sé que hi ha aspectes de mi mateixa que em confonen i altres aspectes que no conec.
Però mentre segueixi sent afectuosa i amorosa amb mi mateixa, valent i esperançada, puc buscar les solucions als embolics i els mitjans per arribar a conèixer-me millor.

Sigui quina sigui la meva imatge visual i auditiva, digui el que digui, faci el que faci, pensi el que pensi i senti el que senti en un instant del temps, aquesta sóc jo.

Això és real i reflecteix on sóc en aquest instant del temps.

Més tard, quan reviso quina era la meva imatge visual i auditiva, què vaig dir i què vaig fer, què vaig pensar i què vaig sentir, potser resulti que algunes peces no encaixen.
Puc descartar el que no encaixa i conservar ho va demostrar que sí encaixa.
I inventar alguna cosa nova en comptes del que vaig descartar.

Puc veure, sentir, sentir, pensar, dir i fer.

Tinc les eines per sobreviure, per estar a prop d'altres, per a ser productiva,
I per trobar el sentit i l'ordre del món format per la gent i les coses que m'envolten.

Sóc propietària de mi mateixa,
I per això puc construir-me.

Jo sóc jo i estic bé.