dilluns, 7 de maig de 2018

Teatre i valors. La Mala Broma

Divendres vaig anar al teatre a veure l'obra Mala Broma.

Primera reflexió. Molt interessant el plantejament sobre els límits entre allò que és susceptible de fer broma i allò que no. Es planteja un interessant debat sobre què són primer: els objectius o els valors? Qualsevol QUÈ és vàlid quan tenim clar un PER A QUÈ? Quins són els límits? o Més precís encara... quins són els teus límits?

Segona reflexió. Aquesta té a veure amb la diferència que de vegades existeix entre la imatge que projectem i allò que hi ha d'autèntic a l'interior. Expressat de manera poètica i concisa en el text del tríptic publicitari:
Un home va al metge. Li explica que està deprimit. Li diu que la vida li sembla massa dura i cruel. Que se sent molt sol en aquest món ple d'amenaces on el que ens espera és vague i incert.
El doctor li respon: "El tractament és senzill, el gran pallasso Pagliacci es troba aquesta nit a la ciutat, vagi a veure el seu espectacle, això l'animarà".
L'home es posa a plorar i diu "Però, doctor... jo sóc el gran Pagliacci".
- Alan Moore, Watchmen