dimecres, 11 de desembre de 2019

La força en la vulnerabilitat

Estic fent una revisió "nostàlgica" de revistes. N'hi ha que em costen de llençar, i periòdicament miro algunes i acostumo a trobar continguts que m'agraden i que segueixen sent actuals.

En el CUERPO-MENTE del 2009 trobo algunes qüestions curioses: el coaching en una fase força inicial, molts anuncis d'astrologia, un anunci d'una bossa d'aigua calent per escalfar els peus sense aigua ni cables...



Trio per la seva importància un article que parla sobre la vulnerabilitat. I la fragilitat. Atenció perquè no és el mateix... em sembla molt important que coneguem la diferència entre una i l'altra.

La FRAGILITAT és la qualitat que facilita trencar-se. Una copa de vidre és fràgil.

La VULNERABILITAT, en canvi, inclou la capacitat de recuperar-se davant l'impacte de situacions complexes, difícils, dures.  Diguem que la Vulnerabilitat està composada per la Força i la Fragilitat. Com a persona vulnerable, em puc trencar i també em puc recuperar.

En aquest article, més enllà d'entendre aquests dos conceptes de manera similar a la meva, trobo aquest fragment de Miriam Greenspan, que diu així:

La vulnerabilidad es la clave de nuestra capacidad humana de empatía; nuestra capacidad de sufrir, pero también de experimentar alegría; de dolor, pero también de compasión; de soledad, pero también de conexión. Es el corazón abierto, frágil pero fuerte, fácilmente herido pero capaz de gran compasión y amor. 
El intento de controlar la vulnerabilidad es comprensiblemente humano. Al mismo tiempo, este tipo de control nos cierra y deja fuera una gran parte de la maravilla de estar vivos, del misterio del cosmos. Disminuye nuestra capacidad de vivir y de escuchar lo que la vida nos enseña"
 Reconèixer la vulnerabilitat és reconèixer la nostra esència. Perquè som fràgils i forts alhora, i saber això, ens fa més forts i capaços. I és des de la vulneralibilitat que ens sentim més connectats amb l'altre i descobrim que en el fons, som ben iguals.