divendres, 29 de juny de 2018

Efectivitat i 7è hàbit: Afilar la serra

Valuosa herència la que ens va deixar Stephen Covey amb els aprenentatges de la més coneguda de les seves publicacions,  Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, del qual et recomano la lectura si vols més eines per millorar la gestió del temps (que. d'altra banda, confeso que és també el meu taló d'Aquil·les).

Covey observa algunes persones que mostren resultats d'alt rendiment i específicament, observa quins són els hàbits que es relacionen directament amb l'obtenció d'aquests resultats de manera altament efectiva. A partir d'aquí, dissenya un model amb els 7 hàbits més significatius, organitzats de la següent manera:
  • els 3 primers tracten de l'auto-domini i estan dirigits a desenvolupar la personalitat per aconseguir la independència
  • ser proactiu
  • definir objectius: començar tenint el final a la ment
  • prioritzar: primer allò que és primer

  • els 3 segons hàbits tracten de les relacions amb els altres (treball en equip, comunicació, cooperació) i persegueixen obtenir la interdependència
  •  buscar relacions guanyar-guanyar
  •  buscar primer entendre i després ser entès
  • generar sinèrgies 

  • el darrer el denomina "Principi d'autorrenovació equilibrada": responsabilitzar-se de la pròpia cura per fer sostenible l'efectivitat i integrar els altres 6 hàbits. 



Aquest 7è hàbit, que és clau per a mantenir l'enfocament i aprenentatge del model de Covey, està metafòrica i clarament explicat en el conte del Llenyataire Tenaç.

Saber descansar, cuidar-te, o afilar la teva pròpia serra, és un aprenentatge necessari si realment vols que la teva efectivitat es mantingui en el temps.


Et convido a llegir el conte i a preguntar-te: quin és el darrer cop que vaig afilar la meva serra?

dijous, 14 de juny de 2018

Autenticitat i Intel·ligència Social: el repte de ser qui ets

Aquest text és una meravella... pren-te uns instants per llegir-lo i deixa que et toqui sense posar-hi barreres, deixa't interpel·lar per aquestes paraules i invitacions:
No m'interessa el que fas per guanyar-te la vida.Vull saber el que anheles, i si t'atreveixes a somniar com satisfer el desig del teu cor.
No m'interessa la teva edat.Vull saber si t'arriscaries a semblar un ximple per amor, pels teus somnis, per l'aventura d'estar viu.
No m'interessa quins planetes estan en harmonia amb la teva lluna. Vull saber si has tocat el centre del teu fons més profund, si les traïcions de la vida t'han obert o si t'has marcit i tancat per la por al dolor futur. Vull saber si pots asseure't amb el dolor, el meu o el teu, sense intentar amagar-ho, esvair-ho o arreglar-ho. Vull saber si pots estar amb l'alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb bogeria i permetre que l'èxtasi t'ompli fins a la punta dels dits, sense advertir-nos que siguem acurats, que siguem realistes, o que recordem les limitacions dels éssers humans.
No m'interessa si la història que m'expliques és de veritat. Vull saber si deceps a uns altres per ser fidel a tu mateix, si pots suportar l'acusació sense trair la teva pròpia ànima. Vull saber si pots ser fidel i per tant puc confiar en tu. Vull saber si pots veure la bellesa, encara quan no sigui bella tots els dies i si pots fer que la teva pròpia vida sorgeixi des de la seva presència. Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu o el meu, i dempeus a la vora del llac cridar-li a la platejada  lluna plena: “Sí!”
No m'interessa saber on vius ni quants diners tens. Vull saber si pots aixecar-te després d'una nit de pesar i desesperació, cansat i colpejat fins als ossos i fer el que sigui necessari per alimentar als teus fills.
No m'interessa qui ets o com vas arribar a estar aquí. Vull saber si et posaràs al centre del foc amb mi sense defugir.
No m'interessa on o quin o amb qui has estudiat. Vull saber el que et sosté, des del teu interior, quan tota la resta s'esfondra. Vull saber si pots estar solament amb tu mateix i si gaudeixes de la teva pròpia companyia als moments més buits. 
Oriah Mountain Dreamer

Amb el Benet Solans, col·lega i preuat col·laborador, hem compartit enguany el curs "Aprendre a llegir el context per prendre decisions: Intel·ligència Social i Situacional" al CEJFE .

Quan parlàvem de l'SPACE, mètode per quantificar la Intel·ligència Social, em va descobrir un text, com a part del material dels assistents, que interpel·la directament a aquell qui vulgui mirar-se al mirall amb valentia i humilitat i dir-se "vull ser autèntic".

I d'aquí ha sorgit. Gràcies, Benet!

dijous, 7 de juny de 2018

Intel·ligència Social per relacions sanes, madures i efectives




L'altre dia llegia que quan una persona passa molt temps en solitud, es modifica l'estructura del seu cervell. D'altra banda, des d'Aristòtil es manega la idea que l'home és un ser social per naturalesa. Al segle XVIII Hobbes i Rousseau s'enfrontaven ideològicament aportant idees diferents sobre la repercussió de l'home en la societat i viceversa. També m'han interessat estudis que confirmen que la Gent Gran, especialment si viuen en residències, puntuen més positivament el seu grau de felicitat quan poden mantenir converses amb d'altres persones i que esperen amb il·lusió aquests espais.

Quan arribem a Goleman, que prèviament ens ha traçat un camí clar i estructurat cap a la Intel·ligència Emocional, i a l'edició del llibre Intel·ligència Social, entenem més sobre aquestes disquisicions.

Goleman estructura amb encert i caràcter els aspectes més importants de la Intel·ligència Social, tot incloent els descobriments de la Neurociència en quant al funcionament del cervell.

Els conceptes més destacats del llibre són:

  • El nostre cervell està preparat per connectar amb els altres.
  • Les relacions amb els altres impacten a la nostra vida de manera evident i rellevant. Per això és tan interessant obrir-nos amb curiositat al funcionament del cervell i a les habilitats a desenvolupar per crèixer en Intel·ligència Social 
  • Intervenen en aquest procés les neurones mirall, programades per fer reflex de les emocions dels altres i per tant, part imprescindible per desenvolupar l'empatia
  • Les neurones mirall també són element clau en el procés d'aprenentatge.
  • Descriu comportaments entrenables per millorar la nostra Intel·ligència Social
  • Destacaria també el concepte de Zona de Rendiment Òptim: les emocions intenses o un estat físic desgastat disminueixen el rendiment intel·lectual. Interessants les orientacions que facilita en el sentit de passar més temps a la Zona de Rendiment Òptim.


Com no és un tema que ens deixi indiferents, nombroses obres i programes de ràdio i televisió ofereixen diferents abordatges per acompanyar-nos en aquest camí d'obrir la ment i experimentar nous comportaments relacionats. Si t'interessa el tema, et proposo escoltar aquests dos:



dilluns, 14 de maig de 2018

Com t'anirà en l'amor si tu no t'estimes? Pel·lícula "Un Sol Interior"

La pel·lícula d'aquest cap de setmana: Un Sol Interior.

Una Juliette Binoche esplèndida -en la interpretació i en la seva bellesa física i presencial- representa una dona que ha arribat a la cinquantena i busca l'amor. Es veu atrapada repetidament en relacions que no la satisfan. Repetidament mostra sense contenció la seva necessitat d'estimar i ser estimada de veritat, i alhora l'exigència i els entrebancs que ella mateixa genera -alguns sense adonar-se'n- fruit de la seva inseguretat.

Estimar de vegades fa por.

L'entrega, la recerca de l'equilibri, la construcció de la confiança -en la comunicació, en la intimitat, en la quotidianitat-. I una bona autoestima, construïda a partir dels aprenentatges diaris, dels èxits i d'altres resultats. Tots aquests i d'altres no menors són elements necessaris per a posicionar-se davant la recerca de l'amor o d'una relació de parella satisfactòria amb unes certes garanties d'èxit o si més no, d'aprenentatge.

La part de la pel·lícula on el pseudo-terapeuta interpretat per Gérard Depardieu parla i aconsella a la Juliette (no faig spòiler, tranquils) i on la protagonista s'exposa insegura, perduda, alhora seductora i enèrgica, esperant una solució màgica als seus continus fracassos amorosos, em fa recordar algunes dones estupendes que desconfien de si mateixes, del món, dels homes i que podrien haver estat perfectament les dones en les que el director de la pel·lícula s'ha inspirat per gestar aquest personatge.

Veieu-la, veieu la pel·lícula. Potser el mirall que ofereix la Binoche us descobreix algunes pistes de quines accions funcionen i quines no en la recerca de l'amor. No, no... cap fòrmula màgica: només algunes pistes per refermar l'Autoestima...

dijous, 10 de maig de 2018

Ampliar el vocabulari emocional

Algunes paraules útils: bé, malament, regular i normal.

Útils i alhora, indeterminades, inespecífiques, confoses i buides.

Els que heu assistit a algun curs meu o a esteu fent teràpia o coaching amb mi, sabreu que aquestes són les paraules que, o bé directament no us admeto i us faig canviar per una altra, o bé us demano complementar amb alguna altra que afegeixi precisió a la primera. 

Bé, malament, regular o normal són paraules extremadament útils quan coincideixes a l'ascensor amb un veí que no coneixes gaire, o et creues pel passadís amb un company de feina a qui no vols donar massa explicacions, o quan respons el telèfon i tens pressa, o... Ara bé, en situació d'aprenentatge emocional o qualsevol context relacionat, és interessant aprofundir en allò que defineix el teu estat i utilitzar vocabulari que hi afegeixi matissos.

En primer lloc, perquè d'aquesta manera tu mateix saps millor què et passa, com et sents, què és important i emergent en el moment present. I en segon lloc, perquè aquell que et pregunta entendrà i coneixerà millor com estàs, i podrà adaptar-ne el seu discurs, la seva acció, la seva actitud amb tu.

L'Ana del Pino em va regalar un llistat de paraules que apunten directes a l'estat emocional agrupades segons situacions.  Ara les publico aquí, per tal que moltes més persones puguin crèixer en vocabulari emocional. Gràcies, Ana!
Llistat d'estats emocionals 

dilluns, 7 de maig de 2018

Teatre i valors. La Mala Broma

Divendres vaig anar al teatre a veure l'obra Mala Broma.

Primera reflexió. Molt interessant el plantejament sobre els límits entre allò que és susceptible de fer broma i allò que no. Es planteja un interessant debat sobre què són primer: els objectius o els valors? Qualsevol QUÈ és vàlid quan tenim clar un PER A QUÈ? Quins són els límits? o Més precís encara... quins són els teus límits?

Segona reflexió. Aquesta té a veure amb la diferència que de vegades existeix entre la imatge que projectem i allò que hi ha d'autèntic a l'interior. Expressat de manera poètica i concisa en el text del tríptic publicitari:
Un home va al metge. Li explica que està deprimit. Li diu que la vida li sembla massa dura i cruel. Que se sent molt sol en aquest món ple d'amenaces on el que ens espera és vague i incert.
El doctor li respon: "El tractament és senzill, el gran pallasso Pagliacci es troba aquesta nit a la ciutat, vagi a veure el seu espectacle, això l'animarà".
L'home es posa a plorar i diu "Però, doctor... jo sóc el gran Pagliacci".
- Alan Moore, Watchmen 

dimecres, 18 d’abril de 2018

Detectar els pensaments limitants per modificar-los: creences i PNL

A qui no li fa por o respecte el canvi?

Més enllà que també et pugui fer il·lusió, cosa que el facilita, sovint apareix una part d'inseguretat davant la incertesa dels canvis. Més enllà que els trïis tu de manera proactiva o que apareguin com imprevistos. Més enlla que siguin canvis que et siguin afins i agradables o canvis que no hauries triat mai.



En l'idioma xinès, l'ideograma que fa referència al canvi es representa així:


  • La primera part del dibuix representa una persona.
  • La segona, un precipici. 
  • La tercera, un arbre arrelat amb poncelles de les que sortiran papallones. 

És a dir, contempla aquestes dues parts inseparables: l'oportunitat i el perill que comporta un canvi.

I tu, on enfoques l'atenció quan et trobes en una situació de canvi? En el perill o en l'oportunitat?

Un dels elements que decideix sobre aquest enfocament són les teves creences. Què CREUS sobre els canvis? Què has après sobre ells? I aquests aprenentatges, són conscients o inconscients?

Et convido a llegir aquest mini-curs sobre el canvi i les creences limitants. Hi trobaràs reflexions, propostes d'exercicis i metàfores que il·lustren el procés de detecció i canvi de les creences limitants:
Mini-manual: el canvi i les creences limitants
Segueix pas a pas els punts i duu a terme les propostes que hi apareixen. Notaràs un canvi després de fer-ho. Segur.