dimarts, 8 d’agost de 2017

Parlem de triar, d'escollir, de responsabilitzar-se?

Segurament deus haver escoltat algun cop que la forma més directa de madurar és decidir, triar i responsabilitzar-se de les pròpies decisions.

Ets conscient de totes les decisions que prens al llarg d'una setmana? D'un dia? Només cal mirar les prestatgeries de ioghourts del supermercat, o quantes marques d'aigua mineral pots adquirir en el mateix.

Aquesta només és una situació anecdòtica que no afecta significativament al devenir de la nostra vida. N'hi ha d'altres que ho fan de manera més impactant.

D'una banda, la possibilitat de triar ens porta a ser lliures (només som lliures quan podem triar, si no, estem condemnats a actuar sempre de la mateixa manera, l'única que disposem; o a menjar sempre els mateixos ioghourts o portar sempre els mateixos pantalons). D'altra banda, l'esforç i energia que cada dia invertim en aquesta presa de decisions és molt elevada i pot tenir altres conseqüències no tan desitjables.

Barry Schwartz reflexiona intel·ligentment sobre aquestes qüestions. Analitza com s'expressen la llibertat i la responsabilitat de triar en àrees com la salut, les compres o els horaris de feina. I ens comparteix les conseqüències positives i negatives de la situació: llibertat i avenç versus paràlisi, insatisfacció i mala gestió de les expectatives.

Aquí tens la seva conferència TED per aprofundir en aquest tema que simplement he introduït, i veure l'abast i les conseqüències de cada una de les teves eleccions personals:

Barry Schwartz: la paradoxa de triar

Altres TED's que parlen sobre el tema:

Sheena Iyengar: l'art d'escollir

Sheena Iyengar: com triar més fàcilment

Triar forma part de la vida. És interessant aprendre com funcionem els humans i quins criteris ens serveixen per fer aquelles eleccions que ens facin més feliços. Ser feliç és una de les grans finalitats de l'ésser humà, i cadascú té la seva via per aconseguir-la, i busca aquelles opcions que el porten cap a la seva manera de ser feliç.

Estàs tu fent les passes corresponents que t'acosten al teu ideal de felicitat?


dilluns, 24 de juliol de 2017

El sentit de la Vida. Vídeo entrevista Víktor Frankl

En altres entrades (aquesta i aquesta altra) he parlat d'un personatge meravellós: Viktor Frankl. L'home que va sobreviure a un camp de concentració i que va aprofitar la seva estada allà per dissenyar  teories i filosofies que es resumeixen en una frase:

L'home té la llibertat d'escollir la seva actitud 
i d'aprendre en qualsevol situació, 
per difícil que sigui.


A més de revisar la seva vida i la seva obra, et convido a veure'l i escoltar-lo en aquesta entrevista. La seva determinació i la calidesa sòlida de la seva veu també és part intrínseca de la forma en què interpreta la vida i amb la que ret homenatge a l'ésser humà com a tal.

Entrevista a Viktor Frankl

És un punt de partida per iniciar la lectura de la seva obra. No t'ho pensis massa, diu coses que poden millorar la teva vida a partir de ja mateix.

dijous, 13 de juliol de 2017

No hi ha bons i dolents. Pel·lícula UN MONSTRE VE A VEURE'M

No et passa que, de vegades, t'és més fàcil mirar una pel·lícula que llegar un llibre?

És clar, no és el mateix... i pot ser que en aquest precís instant la teva ment ja està cercant en quines qüestiones és MILLOR i en quines és PITJOR veure una peli a llegir un llibre.

Com aquesta entrada té a veure amb el NO JUDICI, no ens entretindrem a avaluar les característiques de cada activitat. I simplement direm que "és diferent".

Pots parar aquí la teva ment? Pots deixar-ho aquí, tal qual? O necessites fer l'anàlisi mental de les diferències?

Si no pots fer aquest exercici de detenció, com ens passa sovint a molts de nosaltres, i necessites seguir amb el judici i avaluació de pros i contres, et proposo que observis quant de temps i energia hi inverteixes (en aquesta i totes aquelles qüestions de la teva vida que et portin al judici) i, de pas, quina utilitat real té per a tu...

Parlant de no jutjar. L'actitud estrella per la pràctica del Mindfulness... pots recordar des de quan la teva ment funciona dividint els aconteixements i les persones en BONS i DOLENTS?

Des de la infantesa ens eduquen amb aquesta disjuntiva: si fas això ets bo, si fas allò, ets dolent; igual pels altres, per les coses, per les situacions. Aquest hàbit mental que s'instal·la i opera de manera inconscient a la nostra vida, actua com a un factor limitant a l'hora de prendre decisions i de trobar el sentit a la pròpia existència.


Enllacem amb la pel·lícula que avui proposo. A Un monstre ve a veure'm, els meus protagonistes preferit són els somnis. Savis i profunds, els somnis ens faciliten informació valuosa i potent, excel·lent camí per l'autoconeixement!

Mira aquest fragment de la pel·lícula:

Primera història. Sobre prínceps i princeses, bruixes, assassins, amor i rencúnies

Com interpretes el missatge? Ara resulta que els estereotips no serveixen...

Obrir la ment i observar els diferents punts de vista (els mapes de la PNL), oblidar-nos dels prejudicis, practicar l'empatia profunda, té beneficis directes.

Prova-ho i, si vols, m'ho expliques.

dilluns, 10 de juliol de 2017

De petit volies ser gran per fer el que et donés la gana... Vacances en Cos i Ànima, un regal per a tu

Saber que pots fer alguna cosa no et canvia la vida. El que et canvia la vida és anar-les fent... Prenent riscos, provant experiències.

Les Vacances en Cos i Ànima són un permís que et dones per cuidar-te, per parar, per deixar que la ment reposi i es perdi i es torni a trobar al final de la setmana...

Les Vacances en Cos i Ànima són una proposta per...
  • descansar i desconnectar
  • créixer i adquirir eines i coneixements per ser més conscient i feliç
  • conèixer persones que, com tu, tenen interès en evolucionar
  • gaudir de temps de piscina, Natura (Masia Soronells) i converses disteses, alegres, que flueixen i t'enriqueixen
  • trobar-te amb tu i re-dissenyar aquells aspectes de la teva vida que vulguis millorar...
Si creus que et mereixes aquest espai per a tu, i si hi ha espai a la teva vida per donar-te el permís, vine!

Si vols més informació, escriu-me a monica@iocus.es o truca'm al 622 627 707.




dimarts, 13 de juny de 2017

Intel·ligència Emocional pel benestar de les persones en la societat

Fa molt de temps vaig sentir parlar de Butan, el país on les polítiques socials s'adrecen a millorar la felicitat dels seus habitants. Molt de temps vol dir 25 anys. En aquella època, enmig de la vintena, la innocència i l'entusiasme em van dur de cap a la il·lusió que allò seria un referent pel món i que en pocs anys tots els països s'anirien afegint a aquesta nova filosofia (tan antiga i tan evident alhora). En uns quants anys els polítics haurien entès com havien de governar i les persones seríem més felices gràcies als canvis estratègics en les polítiques.

Això no ha passat, i de Butan no se n'ha parlat gaire més. Si busques, trobaràs articles que parlen de "cops de realitat a Butan" i de com se'ls ha convertit en difícil la fita. Com agrada el drama als mitjans, carai. Sembla que estiguin esperant, de vegades, que un bon projecte no funcioni tan idealment com s'esperava, per fer notícia.

No obstant, en pocs dies rebo dues notícies que ressusciten la idea de la felicitat com a factor social:

  • L'article El rol del bienestar subjetivo para medir el progreso de las naciones y orientar las políticas públicas, editat a la revista Papeles del Psicólogo (*), ens parla de complementar els indicadors econòmics tradicionals amb indicadors de benestar social. Plantejament interessant quan observem el nostre entorn i veiem rics infeliços i pobres que es moren de gana o de guerra. 
  • La publicació Hostalric i Breda, viles pel benestar  que ens explica com aquests dos ajuntaments estan incorporant diverses estratègies per facilitar als seus ciutadans eines per ser més feliços. Llegeix l'article, és esperançador. 
Així doncs des de dos sectors clarament diferenciats, l'acadèmic i el polític, s'obren al tema i hi treballen. La Felicitat com a desig comú als humans. Potser, qui sap, aquesta és una nova oportunitat per fer aquest camí de manera més col·lectiva i a un nivell més extens. Tant de bo!

(Si vols enviar-me la teva opinió al respecte, em serà útil per afegir-la a la documentació amb la que estic treballant aquest tema. Gràcies!)

(*) Revista editada pel Consejo Nacional de la Psicología en España. Autors de l'article: W. Unaue, D. Martínez, M. López i L. Zamora 


dimecres, 7 de juny de 2017

L'autenticitat en un conte

Ser autèntic. Una de les fites perseguides pels buscadors existencials. Fita complexa i que alhora assegura l'arribada a un lloc intern de pau i acolliment.

Ser autèntic té a veure amb anar-se desprenent de les càrregues que en forma de creences, prejudicis, pors, introjectes... arrosseguem sense consciència. Amb despullar-se i alleugerir.

 I justament perquè les arrosseguem sense consciència, són les que ens governen i determinen els camins que seguim.

I com es fa això? T'explico aquest conte, per si hi trobes inspiració:

La nina de sal i l'oceà


Una nina de sal va recórrer milers de quilòmetres de terra ferma fins que per fi, va arribar al mar.

Va quedar fascinada per aquella mòbil i estranya immensitat, tan diferent a tot el que havia vist fins llavors.

Qui ets tu? Li va preguntar al mar la nina de sal

Amb un somriure, el mar li va respondre: Entra i comprova-ho tu mateixa. I la nina es va ficar al mar.

A mesura que s'endinsava, la nina de sal s'anava dissolent, fins que amb prou feines va quedar res d'ella. Abans que es disolgués l'últim troç, la nina va exclamar sorpresa: Ara ja sé qui sóc!


Font: El Cant de l'ocell
Anthony de Mello

dimarts, 23 de maig de 2017

Vacances amb Cos i Ànima. L'entorn

Aquests dies hem estat treballant in situ a Soronells, el lloc que ens farà de casa i espai de treball i de vacances durant la setmana de Vacances en Cos i Anima. Et puc assegurar que l'experiència és encisadora i que no cal fer res per entrar en un estat natural de relaxació i connexió amb tu mateix. Certament, l'entorn ho fa fàcil i suau!

 La Masia Soronells està allunyada d'Espinelves i de Sant Hilari, les dues poblacions que l'envolten.

Donem importància al fet que estigui aïllada. Sí, és important... Perquè el dia a dia de la majoria de nosaltres és ple d'estímuls externs que faciliten la desconnexió personal. Hi ha estudis que diuen que una persona en l'actualitat en un dia, o una edició del New York Times, porta tanta informació com la que rebia una persona de l'Edat Mitjana en tota la seva vida... L'estrès treu el cap fàcilment en aquestes circumstàncies.

L'absència de televisió, la limitació de cobertura pel mòbil i d'Internet (restringida a algunes zones de la casa) et portarà a deixar anar les tensions... connectar amb el teu ritme vital... i veure aquest camí natural com a alliberador i divertit!


Ja hem obert les inscripcions de places. Si vols reservar la teva, escriu-me un correu a monica@iocus.es.