dimecres, 7 de juny del 2017

L'autenticitat en un conte

Ser autèntic. Una de les fites perseguides pels buscadors existencials. Fita complexa i que alhora assegura l'arribada a un lloc intern de pau i acolliment.

Ser autèntic té a veure amb anar-se desprenent de les càrregues que en forma de creences, prejudicis, pors, introjectes... arrosseguem sense consciència. Amb despullar-se i alleugerir.

 I justament perquè les arrosseguem sense consciència, són les que ens governen i determinen els camins que seguim.

I com es fa això? T'explico aquest conte, per si hi trobes inspiració:

La nina de sal i l'oceà


Una nina de sal va recórrer milers de quilòmetres de terra ferma fins que per fi, va arribar al mar.

Va quedar fascinada per aquella mòbil i estranya immensitat, tan diferent a tot el que havia vist fins llavors.

Qui ets tu? Li va preguntar al mar la nina de sal

Amb un somriure, el mar li va respondre: Entra i comprova-ho tu mateixa. I la nina es va ficar al mar.

A mesura que s'endinsava, la nina de sal s'anava dissolent, fins que amb prou feines va quedar res d'ella. Abans que es disolgués l'últim troç, la nina va exclamar sorpresa: Ara ja sé qui sóc!


Font: El Cant de l'ocell
Anthony de Mello