Expressat així sona a broma; observat des de la perspectiva del funcionament del nostre cervell, es manifesta sovint com a realitat. Sí, sí: tenim por de coses que no existeixen... ni existiran!
La por que generem només amb la nostra capacitat intel·lectual té a veure sovient amb la nostra dificultat, conscient o inconscient, de mantenir l'atenció en el present, i projectar-nos cap al futur, creantfantasies catastròfiques per a nosaltres o per aquells que estimem.
Eckhart Tolle ens ho explica de la següent manera. Observa que identificar l'origen de les nostres pors i saber destriar si són "reals" o "psicològiques" ens pot representar un avenç de gran utilitat en la gestió de les mateixes. Molt interessant...
L'estat de por psicològica està divorciat de qualsevol perill real i immediat. Pot adoptar diverses formes: neguit, preocupació, ansietat, nervis, tensió, por, fòbia, etc. La por psicològic del que parlem sempre es refereix a alguna cosa que podria ocórrer no a alguna cosa que ja està passant.
Tu estàs en l'aquí i ara, mentre que la teva ment està en el futur. Això crea una bretxa d'ansietat. I si t'has identificat amb la teva ment i has perdut el poder i la simplicitat de l'ara, aquesta bretxa d'ansietat serà el teu constant companya. Sempre pots afrontar el moment present, però no pots afrontar una cosa que només és una projecció mental; no pots afrontar el futur.
Font: Eckart Tolle. El poder del ahora. Ediciones Gaia, 1997
I d'altra banda, La Vanguardia ens explica per què algunes d'aquestes pors psicològiques ens agraden... Tant, que paguem i anul·lem compromisos per anar a passar-ho malament al cinema!!
Emmarca l'article en el Festival de Cinema de Terror de Sitges, i ens explica els diferents efectes psicològics de la por en el nostre estat d'ànim. Per exemple, ens fa viure una vida més intensa que la que tenim, poca broma!
Emmarca l'article en el Festival de Cinema de Terror de Sitges, i ens explica els diferents efectes psicològics de la por en el nostre estat d'ànim. Per exemple, ens fa viure una vida més intensa que la que tenim, poca broma!
Si vols compartir la teva opinió amb mi, escriu-me a monica@iocus.es.
