A la feina, a casa, a les activitats diàries.
Les vacances se t’acaben o ja se t’han acabat. En la majoria dels casos amb un regust agradable, i amb una mica de
sort, amb les bateries carregades i un saquet
de sensacions riques i obertes que pots anar recordant durant el curs per
recarregar les bateries si se’t descarreguen. Tot i que aquest ha estat un
estiu remogut i difícil també per algunes persones properes, les vacances no tenen garantia d’absència
de problemes o dificultats.
El setembre és un bon moment per fer-te un propòsit. Petit o gran. No cal que canviïs
la teva vida només perquè l’estiu t’ha donat molt de temps per pensar i has
descobert que podries canviar algunes coses (hàbits que no t’acaben d’aportar gran cosa, actituds que et desgasten,
llocs que acostumes a freqüentar i realment no t’agraden, la botiga on compres i
el dependent és antipàtic). Tenir
temps per pensar ja ho porta, això: te n’adones de coses òbvies i simples
que estan al teu abast i que les presses del dia a dia no et permeten veure. I
curiosament, de vegades et sorprenen: com
no ho havia vist abans?
Doncs tria
una d’aquestes coses que no t’acaben de convèncer, i mira-te-la amb una barreja de repte i de carinyo.
Comprovant l’energia que hi dedicaràs i la intenció que t’ajudarà. I sense més,
fes-ho.
Aquest estiu vaig tenir la sort de dinar amb
una gran dona de negocis, i em va donar un consell: “no et cansis mai de treballar, ni que sigui gratis: el benefici sempre
et torna d’una manera o altra”. Juntament amb aquest consell, afegeixo un
altre per no perdre l’equilibri: “vigila
amb cura el teu nivell d’energia i d’alegria: el benefici sempre et torna d’una
manera o altra”.
Bona tornada!
(Para leer este artículo en español:
http://ampliacionentradasmonicalapeyra.blogspot.com.es/#!/2013/08/de-vuelta.html)
