Algunes de les creences socials que comporten aquest malestar en la no-consecució d'un determinat objectiu en un determinat moment, són en gran part la causa de la manca de creativitat i d'iniciativa en alguns sectors de la nostra societat. Creativitat i iniciativa que, dit sigui de pas, en aquests moments de profunds canvis socials, ens anirien de perles.
Per sort, ja fa temps que a més de la PNL, alguns autors i la premsa en general ens envien missatges amb pistes per canviar aquesta forma d'interpretar els esmentats "fracassos". A continuació us incloc alguns links amb aquestes referències. I precisament trio aquests, tot i que ja fa uns anys que van aparèixer publicats, per a que puguem observar des de la distància quant de cas hem fet d'aquestes, segons el meu criteri, sàvies recomanacions:
De La Contra de La Vanguardia: Si no te equivocas es que estás haciendo algo mal
De El País: El error como aprendizaje
De La Contra de La Vanguardia: Hay que dejarse en paz
Si has llegit els tres articles (i si no, doncs també), et convido a fer-te les següents reflexions:
- quants cops et permets prendre riscos? Prens decisions que puguin comportar un cert grau d'incertesa per a tu?
- com et sents quan ho fas?
- quan no aconsegueixes exactament allò que volies, passes molt de temps lamentant-te?
- quan no aconsegueixes exactament allò que volies, tens l'hàbit d'analitzar quins són els aprenentatges que has extret de l'experiència?
I recordeu que l'experiència és allò que obtens quan no aconsegueixes allò que volies obtenir. I que tenir experiències enriqueix la vida!
I per últim, una frase de Fernando Pesoa: Llevo escritas todas las heridas de las batallas que evité. I posats a anar ferits, jo trio atrevir-me i, si cal, equivocar-me i aprendre.