dilluns, 26 de maig de 2014

MINDFULNESS: donar al temps el seu tempo natural

(Emmarcat en el curs Mindfulness: la pràctica de l'atenció plena en el lloc de treball del CEJFE Dept. Justícia Generalitat de Catalunya)

Abans de començar la impartició d'algun dels meus cursos, observo el meu entorn i cerco algun element relacionat per vincular-ne els continguts al món, a la nostra vida quotidiana. Per dotar-lo d'un enfocament més pràctic, i per donar-hi coherència també.
Avui venia de comprar terra per les plantes del balcó i he vist aquestes fotografies a un aparador:


He pensat: ja ho tinc, ja tinc el vincle del curs amb la realitat.

Què és el que ens transmet aquest anunci, que oferta "conèixer el teu fill abans de néixer"? Sóc absolutament partidària dels avenços científics, només faltaria, i admiro els que es dediquen en camps com la medecina o la millora de les condicions de vida de tants i tants éssers humans que viuen en la misèria, esclavitud, guerres. I també entenc les parelles que estan esperant una criatura i no poden evitar la temptació de veure com és i com es mou abans que arribi l'hora del naixement (segurament jo també em deixaria seduir per la idea!).

No obstant, em plantejo: no estem alterant el ritme natural de les coses? No sona certament estrany conèixer un bebè abans que neixi?

Estem massa orientats al resultat. Al final. Al producte resultant.

I això ens fa perdre la capacitat de deixar-nos sorprendre, de gaudir de cada moment dels processos de construcció de la nostra vida. No suportem la incertesa, volem respostes per a tot i les volem ja. I de vegades fins i tot neguem l'existència d'allò que impedeix que tinguem resposta. Volem saber què passarà i assegurar.nos que "així serà".

Saber viure en la incertesa requereix un pas previ: acceptar que la vida és incertesa. Que el suposat control que pensem tenir sobre les coses és una fal·làcia, una mentida que ens expliquem per patir menys. Però no tenir respostes és una altra manera de patir que ens acostumat a anar dissimulant gràcies als descobriments de la ciència, a comprar productes que ens asseguren resultats i a la capacitat d'autoengany que hem desenvolupat per no fer front a aquesta senzilla evidència: la incertesa està de forma constant a les nostres vides.

El Mindfulness és un instrument afavoridor per practicar el sosteniment de la incertesa. Perquè s'enfoca en el present, i el present és l'única cosa que és certa. Saber quins són els meus pensaments en aquest precís instant, quina és la meva acció, quina és la meva necessitat o desig, quina l'emoció. Això ho sé perquè ho observo en el meu organisme. No hi ha possibilitat d'engany: és perquè ho estic experimentant. I saber-ho, tenir consciència els meus pensaments, sentiments, sensacions i accions en cada instant em fa prendre decisions més acurades.

L'altre dia vaig llegir això:

- Prens alguna cosa per ser feliç?
- Sí: decisions.

I ja pensava així, que la vida es va fent pas a pas. I que més val que siguin passeta-decissions i no pas passets-reaccions.