L'altre dia parlàvem ella i jo. Que si trobar parella, que si no. Que si a quina edat sembla que s'acaben les oportunitats, que si fulana està sortint amb un home que va conèixer al Meetic, que si m'ha trucat tal o qual, que si arreu hi ha més dones que homes, que si el més important és saber estar amb una mateixa, que si és bonic enamorar-se... Converses atemporals.
La Cristina és una dona profunda, autèntica, fins i tot té una conversa amb un tint místic. També té un riure fàcil, sonor i distès. Ha treballat molt a nivell personal i ha meditat molt com per saber què és el que vol en realitat. Sí, sí: saber el que vols no és tan fàcil... Sovint confonem allò que creiem que volem amb allò que volem realment. Ella sap força acuradament allò que vol.
A mitja conversa, es posa una mà al pit, fa una profunda respiració, i em mira somrient. I em diu: "Saps, Mònica? Jo no sé si un nòvio o un marit em farà feliç, però sí sé que estar amb la meva respiració sí me'n fa".
I després d'aquesta penetrant afirmació, vam tornar a la conversa fresca, banal i divertida sobre els homes i les dones...
