Irving D.
Yalom, El día que Nietsche lloró. Ed. Destino.
Sense dubte, el llibre
que més a gust he llegit des de fa un temps considerable. L’autor escull
personatges reals (Friedrich Nietzsche, Sigmund Freud, Lou Salomé, Josef
Breuer) per crear una trama fictícia i generar entre ells relacions intel·ligents
i perverses alhora.
D’aquest embolic de bones intencions i sinceritats a
mitges, sorgeix una nova història del descobriment del psicoanàlisi.
També crea
un espai acollidor per a desenvolupar part de la filosofia de Nietszche des de
l’aplicació immediata als turmentosos moments que viuen els protagonistes.
Destaco
una frase de les moltes que són destacables: La vida, una espurna entre dos buits.
