M'agradaria compartir amb vosaltres les notes que he fet per l'entrevista que en Jordi Jarque publicarà a la revista CUERPOMENTE al mes de novembre.
* Quan inicio un taller de Risoteràpia, acostumo a presentar-me dient alguna cosa com “Em dic Mónica Lapeyra i a la meva professional faig coses molt serioses: sóc psicòloga, formadora a organitzacions, coach… La Risoteràpia és la meva “canita al aire” professional, i em satisfà aquest espai al que puc connectar amb els altres i facilitar la seva interrelació positiva. Proposar una vivència a la qual a través del joc, la música, la connexió corporal i emocional i el riure els individus descobreixen una part interior autèntica, tendre i amb molt de potencial”. Estic convençuda que tots hauríem de buscar aquesta “de canita al aire” en el nostre àmbit professional, la nostra risoteràpia particular.
* El joc és una eina que aporta recursos i té una enorme profunditat. A través del joc i el riure accedim a la nostra part més creativa (recordem que el bon humor es troba en l’hemisferi dret del cervell, igual que la creativitat i la capacitat de veure les diferents situacions des d’una perspectiva més global i complerta), i això significa que ens entrenem per ser més resolutius davant els problemes, conflictes o dificultats. El joc ens ensenya a treballar millor en equip, a incrementar l’escolta, a ser millors líders, a millorar el nostre autocontrol… A millorar la nostra intel·ligència emocional, en definitiva, de manera sostenible, doncs l’aprenentatge no ve només del coneixement sino de la pròpia experiència.
* Connectar amb l’alegria i poder compartir-la és un regal per a cada un dels risopracticants que després, de manera natural i sense esforç, es transfereix a l’entorn professional i té com a resultat un millor ambient, una major comprensió de l’altre i una més gran fluïdesa en les transaccions que es donen en el mateix.
