L'autenticitat en un conte

Ser autèntic. Una de les fites perseguides pels buscadors existencials. Fita complexa i que alhora assegura l'arribada a un lloc intern de pau i acolliment.

Ser autèntic té a veure amb anar-se desprenent de les càrregues que en forma de creences, prejudicis, pors, introjectes... arrosseguem sense consciència. Amb despullar-se i alleugerir.

 I justament perquè les arrosseguem sense consciència, són les que ens governen i determinen els camins que seguim.

I com es fa això? T'explico aquest conte, per si hi trobes inspiració:

La nina de sal i l'oceà


Una nina de sal va recórrer milers de quilòmetres de terra ferma fins que per fi, va arribar al mar.

Va quedar fascinada per aquella mòbil i estranya immensitat, tan diferent a tot el que havia vist fins llavors.

Qui ets tu? Li va preguntar al mar la nina de sal

Amb un somriure, el mar li va respondre: Entra i comprova-ho tu mateixa. I la nina es va ficar al mar.

A mesura que s'endinsava, la nina de sal s'anava dissolent, fins que amb prou feines va quedar res d'ella. Abans que es disolgués l'últim troç, la nina va exclamar sorpresa: Ara ja sé qui sóc!

Font: El Cant de l'ocell

Anthony de Mello

Autoconeixement per començar i per continuar. Tests per a seguir sabent

Per respondre qualsevol test de personalitat, et recomano prendre’t el teu temps de qualitat: estar en un espai amb quietud i silenci, millor sense ningú més que pugui interrompre’t o modifiqui el teu estat natural pel sol fet de la seva presència.

Potser una infusió, potser una musiqueta tranquil·la de fons, potser una espelma... Forma part del ritual per endinsar-te en tu mateix.

Si prefereixes fer-ho sense ritual, endavant també J.

·         Test Inteligencia Emocional (PSICOACTIVA)

o   Aquest test és orientatiu i no ofereix cap diagnòstic.

o   No obstant, qüestiona sobre les 5 àrees de la IE i ofereix una interpretació prudent i genèrica de cada una d’elles.

·         Test DISC

o   Aquest qüestionari s’utilitza sovint en l’àmbit organitzacional. És una versió simplificada del DISC original.

o   De cada grup de 4 opcions, es tracta de triar la que MÉS S’ADAPTA a la teva personal i LA QUE MENYS. No es tracta de puntuar, només de senyalar aquestes dues i deixar les altres dues en blanc.

o   Com molts cops les respostes no són incompatibles, t’exigeix concentració i precisió en les respostes.

·         Test Eneagrama: averiguar el teu eneatipus

o   Amb aquest qüestionari obtindràs una primera aproximació al teu eneatipus i t’ajudarà també a entendre millor l’Eneagrama en si.

o   És el més llarg dels que et proposo. Potser també perquè l’Eneagrama és el sistema més profund dels que et proposo.

·         Materials per l'autoconeixement (PQPI, Pilar Martín)

o   Recull de qüestionaris per l’autoconeixement, efectuat per la Pilar Martín, (docent de suport PQPI).

o   Adreçat als professors i alumnes, com a valuós material a tutories i treballs en grup.

o   No obstant, són vàlids per a qualsevol persona que vulgui aprofundir en el seu autoconeixement

On és la teva ment? Pors psicològiques.

Com a humà que ets si estàs llegint això, molt probablement t'has trobat en situacions de tenir por de quelcom que no existeix.

Expressat així sona a broma; observat des de la perspectiva del funcionament del nostre cervell, es manifesta sovint com a realitat. Sí, sí: tenim por de coses que no existeixen... ni existiran!

La por que generem només amb la nostra capacitat intel·lectual té a veure sovient amb la nostra dificultat, conscient o inconscient, de mantenir l'atenció en el present, i projectar-nos cap al futur, creant
fantasies catastròfiques per a nosaltres o per aquells que estimem.

Eckhart Tolle ens ho explica de la següent manera. Observa que identificar l'origen de les nostres pors i saber destriar si són "reals" o "psicològiques" ens pot representar un avenç de gran utilitat en la gestió de les mateixes. Molt interessant...

L'estat de por psicològica està divorciat de qualsevol perill real i immediat. Pot adoptar diverses formes: neguit, preocupació, ansietat, nervis, tensió, por, fòbia, etc. La por psicològic del que parlem sempre es refereix a alguna cosa que podria ocórrer no a alguna cosa que ja està passant. 

Tu estàs en l'aquí i ara, mentre que la teva ment està en el futur. Això crea una bretxa d'ansietat. I si t'has identificat amb la teva ment i has perdut el poder i la simplicitat de l'ara, aquesta bretxa d'ansietat serà el teu constant companya. Sempre pots afrontar el moment present, però no pots afrontar una cosa que només és una projecció mental; no pots afrontar el futur.

Font: Eckart Tolle. El poder del ahora. Ediciones Gaia, 1997

I d'altra banda, La Vanguardia ens explica per què algunes d'aquestes pors psicològiques ens agraden... Tant, que paguem i anul·lem compromisos per anar a passar-ho malament al cinema!!

Emmarca l'article en el Festival de Cinema de Terror de Sitges, i ens explica els diferents efectes psicològics de la por en el nostre estat d'ànim. Per exemple, ens fa viure una vida més intensa que la que tenim, poca broma!

Per què ens agrada patir

Si vols compartir la teva opinió amb mi, escriu-me a monica@iocus.es.

Les conseqüències de donar un pas: "Corazón Gigante"

Ahir vaig anar al cinema a veure Corazón Gigante. Filmaffinity ressumeix així la pel·lícula:

Als seus 43 anys, Fusi és un inadaptat amb sobrepès, que mai ha tingut nòvia i l'únic interès que té són les batalles de la Segona Guerra Mundial., que reprodueix en miniatura a l'apartament on viu amb la seva mare. Un dia rep un regal: un cupó per anar a una escola de ball, on coneix Sjöfn, una dona solitària com ell, i amb profundes ferides psicològiques.

Amb aquests personatges i a una Islàndia d'hivern, aquesta història ens presenta una sèrie d'aconteixements quotidians, trobades originals, afirmacions infantils carregades de sentit, situacions de bloqueig i sortides sorprenents alhora que humanes i pacífiques que podria ressumir en poques paraules. Ho intento.

Quan fas un pas, no importa cap a on ni com, inevitablement es desencadenen diversos aconteixements que et porten, sense dubte, a un lloc diferent a on eres.

Et mous i es mouen coses. I pot ser que no arribis al lloc on volies arribar, i tot i així, si vols aprendre, t'adones del camí recorregut, i somrius.

És commovedor escoltar i veure aquests dos personatges que pateixen diferents maneres de marginació social, un per obesitat i l'altra per transtorns psicològics, en els seus intents saludables i tenaços de lluitar per la vida.

Recomenable 100% si us interessen les històries psicològiques i els personatges observats amb un enfocament entre realitat i llegenda. Com si pogués ser ben bé un conte!

Tornem al Desert! Nova caravana del 9 al 16 d'octubre

La proposta es manté a través dels anys.

Les Caravanes al desert són un bàlsam perquè faciliten i aporten quelcom que sovint necessitem: el temps i l'espai per estar amb tu mateix.

Si vols uns dies per a tu, si vols desconnectar, si vols descansar o caminar per la sorra, si vols gaudir dels estels a la nit, si vols un lloc per escoltar-te i prendre decisions, o si no saps què vols, potser aquesta és l'experiència que buscaves.

Si vols més informació, entra a:

• Caravanes al desert

Si ha arribat el teu moment, reserva't les dates. Envia'm un correu i et faré arribar les instruccions per inscriure't. Estaré contenta de comptar amb tu en aquesta ocasió!

FORMACIÓ EN PNL: iniciem Practitioner al novembre + tallers gratuïts demostratius

El Practitioner és el primer nivell de formació certificada en PNL.

Si vols conèixer la PNL, apunta't als tallers demostratius gratuïts que oferim per a tu. El proper, el 17 de setembre a les 19h a l'Hotel Acevi (Barcelona). (Segueix llegint per més informació)

El Practitioner és una formació vivencial, amena i pràctica, de 90 hores de durada a partir del novembre del 2015 i fins el juny del 2016 que et portarà a:

• Millorar la teva qualitat de vida
• Incrementar la teva autoestima
• Ser més feliç :)

Des d'una metodologia pràctica i a partir de l'aprenentatge de les tècniques i habilitats fonamentals de la PNL, podràs

1. Comunicar-te millor amb tu mateix i amb els altres. 
2. Resoldre problemes habituals de la vida. Aquells que ningú t'ha ensenyat a resoldre, com per exemple, gestionar els conflictes que tens amb tu mateix o amb d'altres, canviar conductes negatives, gestionar emocions que m'impedeixen ser més feliç...
3. Aprendre a FER MOLT BÉ coses que habitualment sense una tècnica efectiva, com per exemple, definir els nostres propis objectius, ser creatius davant de situacions o problemes, o motivar-nos quan hem de fer quelcom que no ens agrada.

Si vols:

• Assistir a un taller gratuït per conèixer la PNL, inscriu-te aquí
• Més informació sobre el Practitioner: click aquí
• Dates dels propers tallers gratuïts (sempre a les 19/30h): 

• Dijous 17 setembre
•  Dijous 8 d'octubre
• Divendres 20 de novembre 
• Dimecres 9 de desembre 

Adreça dels tallers: Hotel Acevi, Villarroel, 106. Barcelona.
Imprescindible inscriure't prèviament! aquí

Autoconeixement: la pedra filosofal. 3 propostes de lectura

 Molts m'haureu sentit dir que l'autoconeixement és el punt de partida per a quasi tot allò relacionat amb el creixement i l'evolució dels humans: per millorar personalment, per sentir-nos més en pau, per millorar les relacions, per emprendre en una idea de negoci, per aprendre més, per incrementar la pròpia efectivitat, per ser més feliç, per a prendre decisions més encertades, per a gestionar millor les emocions, per a trobar fàcilment el propi camí.              

No només en l'àmbit personal, també en programes com el d'emprenedoria que s'encetarà aquest proper octubre (Programa emprenedors Construcció), iniciem l'itinerari amb la proposta d'efectuar un DAFO personal. Aquest serà el punt de partida per al progrés dels projectes de cada un de vosaltres.

La literatura en aquest sentit és abundant i generosa. Us convido a llegir algun d'aquests 3 títols, d'enfocaments diferents i profunds alhora.

1. Conócete a tí mismo tal y como realmente eres. Dalai Lama. En aquest llibre el Dalai Lama ens proposa un camí per anar fent en aquest sentit: anar-nos apropant i descobrint aquells racons més íntims i desconeguts de nosaltres mateixos a través de la meditació i la filosofia que sosté la seva forma de veure la vida.
2. Autoconocimiento transformador. Los eneatipos en la Vida, la Literatura y la Clínica. Claudio Naranjo. De nou l'eina de l' eneagrama apareix com una de les meves preferides per aprofundir en la personalitat i enfocar-se  la transformació.
3. Encuentro con la sombra. Diversos autors.. En aquesta obra, els diferents autors que hi col·laboren, proposen l'autoconeixement des de la part fosca, des d'allò que anomenem "L'ombra". Atrevir-se a observar i acceptar aquelles parts de nosaltres que no ens agraden és l'única forma coneguda de poder-les transformar en qualitats més preuades i més coherents amb un mateix. D'aquesta mateixa obra us mostro un fragment on trobareu una excepcional manera d'explicar com ens anem convertint, sovint, en allò que no som, com oblidem les nostres qualitats per agradar, per encaixar. Aquest és el fragment, gaudiu de la lectura.

La gente que me gusta. Mario Benedetti

De vegades algunes reflexions ens poden sonar amanides en excés, sabudes, gastades i avorrides. 
No és el cas. Mario Benedetti sempre ens regala una dosi de claredat i sentit comú amb un vestit de poesia, combinació de la qual a mi em costa escapar. Més aviat em sedueix i m'alegra.
A veure si a vosaltres us passa el mateix. Aquí teniu:

Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad. Me gusta la gente con capacidad para asumir las consecuencias de sus acciones, la gente que arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien se permite huir de los consejos sensatos dejando las soluciones en manos de nuestro padre Dios.

Me gusta la gente que es justa con su gente y consigo misma, la gente que agradece el nuevo día, las cosas buenas que existen en su vida, que vive cada hora con buen ánimo dando lo mejor de sí, agradecido de estar vivo, de poder regalar sonrisas, de ofrecer sus manos y ayudar generosamente sin esperar nada a cambio.

Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente, pero sin lastimarme ni herirme. La gente que tiene tacto.

Me gusta la gente que posee sentido de la justicia.

A estos los llamo mis amigos.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría y la predica. La gente que mediante bromas nos enseña a concebir la vida con humor. La gente que nunca deja de ser aniñada.

Me gusta la gente que con su energía, contagia.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos razonables a las decisiones de cualquiera.

Me gusta la gente fiel y persistente, que no desfallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.

Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza en reconocer que se equivocó o que no sabe algo. La gente que, al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.

La gente que lucha contra adversidades.

Me gusta la gente que busca soluciones.

Me gusta la gente que piensa y medita internamente. La gente que valora a sus semejantes no por un estereotipo social ni cómo lucen. La gente que no juzga ni deja que otros juzguen.

Me gusta la gente que tiene personalidad.

Me gusta la gente capaz de entender que el mayor error del ser humano, es intentar sacarse de la cabeza aquello que no sale del corazón.

La sensibilidad, el coraje, la solidaridad, la bondad, el respeto, la tranquilidad, los valores, la alegría, la humildad, la fe, la felicidad, el tacto, la confianza, la esperanza, el agradecimiento, la sabiduría, los sueños, el arrepentimiento y el amor para los demás y propio son cosas fundamentales para llamarse GENTE.

Con gente como ésa, me comprometo para lo que sea por el resto de mi vida, ya que por tenerlos junto a mí, me doy por bien retribuido.

Preguntes per començar el 2015

Ara que ja portem uns quants dies d'aquest nou 2015 i qui més qui menys ha pogut fer-se una mena d'escanneig mental, per observar-se i trobar-se, us convido a respondre:

Quins són els 3 adjectius amb que em definiria en aquest moment, en aquest inici del 2015? Com l'encaro, com m'hi posiciono, com em veig?

1. ______________________

2. ______________________

3. ______________________

Quins són els 3 adjectius que defineixen com m'agradaria acabar l'any? Com m'agradaria veure'm, sentir-me, trobar-me...?

1. ______________________

2. ______________________

3. ______________________

I a partir d'aquí, potser, quin senzill objectiu vull plantejar-me?

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

Sóc una ferma defensora dels espais d'aturar-se, mirar-se, qüestionar-se... Parar per poder saber on sóc, què vull, què necessito, què vull eliminar de la meva vida. Per saber on vull anar, què m'agradaria, quins són els colors, les persones, les veus i sensacions de les quals vull omplir els meus propers mesos.

Amb tot això, reconèixer que les nostres definicions són efímeres i que moltes de les coses que ens succeeixen, no les podem controlar: la falsa il·lusió del control ens pren llibertat i flexibilitat.

I entre el que vull i el que la vida em vagi regalant, anar fent camí, anar vivint.

I les preguntes, almenys a mi, m'ajuden. Tot i que sé que les respostes varien i que, per sort, tinc la capacitat de canviar d'opinió, de variar els meus objectius, d'adaptar-me als canvis i valorar les oportunitats inesperades.

Más cosas sobre la Caravana al desierto en Semana Santa

Encara falten dies. Però el temps passa ràpìd i després de les festes de Nadal, no ens adonarem i tindrem a sobre la Setmana Santa. Almenys a mi, el temps em passa volant... (Ara que ho penso, aquesta és una altra de les coses que al desert és diferent: el temps transcorre a un ritme més orgànic i natural).

Per això t'envio aquestes lletres amb més informació, per a veure si vas escoltant, veient i sentint la crida del desert:

Com són 24 hores al desert

Aún faltan bastantes días. Pero el tiempo pasa rápido y después de las fiestas de Navidad, mo nos daremos cuenta y tendremos encima la Semana Santa. Al menos a mí, el tiempo me pasa volando... (Ahora que lo pienso, esta es otra de las cosas que en el desierto es diferente: el tiempo transcurre a un ritmo más orgánico y natural).
Por eso te envio estas letras con más información, para que vayas escuchando, viendo y sintiendo la llamada del desierto:

Cómo son 24 horas en el desierto

Caravana al desierto de Marruecos. Semana Santa 2015.

Aquesta proposta és diferent a totes les que he fet fins ara en aquest bloc o en el meu ventall de cursos i tallers. Es tracta d'una experiència especial: formar part d'una caravana al desert del Sud del Marroc durant la Setmana Santa de l'any que ve.

Esta propuesta es distinta a todas las que he hecho hasta ahora en este blog o en mi abanico de cursos y talleres. Se trata de una experiencia especial: formar parte de una caravana al desierto del Sur de Marruecos durante la Semana Santa del año que viene.

La idea sorgeix de les ganes que em van quedar després de la meva primera caravana, l'any passat, de repetir experiència. I de compartir-ho amb aquells que us hi vulgueu sumar.

La idea surge de las ganas que me quedaron después de mi primera caravana, el año pasado, de repetir la experiencia. Y de compartirlo con aquellos que queráis sumaros.

Com segurament ja saps, les experiències més belles i impactants són les més difícils de descriure. Els matissos de l'experiència no tenen traducció en paraules. Però si veiessis la meva expressió mentre escric ara mateix, entendries més del meu entusiasme i les meves ganes de compartir un nou desert...

Como seguramente ya sabes, las experiencias más bellas y impactantes son las más difíciles de describir. Los matices de la experiencia no tienen traducción en palabras. Pero si vieras mi expresión mientras escribo ahora mismo, entenderías más de mi entusiasmo y mis ganas de compartir un nuevo desierto...

T'apuntes? Envia'm un correu electrònic a monica@iocus.es. Resoldré els teus dubtes i t'explicaré allò que et calgui per prendre la decisió de la qual, si és afirmativa, segur no t'apenediràs mai.

Bones lectures per a un bon estiu

Per si aquest estiu vols que hi hagi un lloc per a la lectura, et faig algunes propostes.

Barrejo novetats editorials amb llibres de sempre. Els llibres de sempre són llibres que he recuperat o que m'han regalat fa poquet, i que no per no ser novetats perden consistència ni bellesa artística. L'edat cronològica dels llibres no transcorre al mateix ritme que la nostra. Els bons llibres perden vigor i actualitat amb més lentitud que nosaltres. O no la perden. La data de publicació sovint és irrellevant.

Espero que algun d'ells et resulti inspirador o et desperti la curiositat, i et proporcioni una bona experiència lectora:

• Tiziano Terzani, Cartes contra la guerra . RBA Integral . Un llibre ple de paraules de pau. Destacaria l'absurditat que presenta de manera lluminosa dels actes violents entre els homes, els països, o els poders econòmics i polítics en nom de símbols sovint desgastats, substituïts, inútils i manipulants. La seva lectura pacifica l'ànima.
• Mireia Darder, Nascudes per al plaer . Ed Rigden-Institut Gestalt . No sé decidir-me sobre si aquest llibre és més interessant per a les dones o pels homes. Combinació de visió terapèutica, biològica, antropològica i vivencial, la Mireia Darder ens parla sobre el paper del desig i les relacions a través de diferents cultures i èpoques. En aquest link podreu llegir una entrevista a l'autora que certament sedueix i inspira:  Entrevista Mireia Darder
• Ginger Lapid-Bogda, Eneagrama i èxit personal . Ed Urano. L'Enneagrama és un tema d'una profunditat i saviesa molt curosa, matisada, precisa i complexa alhora. En aquest llibre l'autora ofereix un enfocament específic orientat a l'àmbit professional. Facilita la comprensió i sobretot, l'aplicació pràctica, acompanyant de propostes i exemples cadascú dels capítols que desenvolupa. 
• Malcom Gladwell, Intel · ligència intuïtiva . Ed Taurus . Un cop superat l'enfocament cartesià del "penso, tanmateix existeixo" i la benvinguda entrada de la intel · ligència emocional a la societat actual, incloent-hi les empreses i organitzacions, obrim la ment i la perspectiva i fem camí per la via de la intuïció. Malcom Gladwell parla amb senzillesa d'aquest concepte-fenòmen encara prou desconegut. També l'Eduard Punset s'endinsa en el tema, podeu llegir aquí algunes lletres al respecte:   Eduard Punset: la intuición también cuenta 

Fins aquí les recomanacions per a aquest estiu.

Si voleu més lectures, aquí us recordo els llibres que vaig recomanar l'any passat:

Lectures per l'estiu

I si encara voleu més, altres fonts bibliogràfiques relacionades amb diferents temes:

Botiquín Emocional (La Vanguardia)

I més:

Tota lai info sobre recomanacions de lectures

Bon estiu (tot i que aprofiteu per llegir, deixeu també espai per la disbauxa i la rauxa!)

Aprendre dels errors: aportacions per continuar-ho intentant

No puc negar que quan algú de vosaltres m'envia algun material (escrit, link, referència) relacionada amb una lectura feta en aquest bloc, un tema treballat a un dels cursos que he donat o una sessió individual, m'alegra. No només això, sinó que m'entren moltes ganes de compartir-ho a través d'aquest mitjà que, entre d'altres objectius, té el de fer de recull de materials interessants i deixar anar idees i propostes per remoure aigües estancades, ànimes avorrides o ments rovellades.

La Xenxa Batllori, pedagoga i amiga amb la que la vida em va retrobant en diferents àmbits i moments, m'envia la seva versió del post  (Integrem d'una vegada per totes els errors com a part de la vida i camí de l'èxit?). La Xenxa, a banda de ser una excel·lent persona i una professional rigorosa i compromesa, també és mare de dos preciosos nens. Per això la seva reflexió inclou plantejaments sobre l'efecte en els infants de no permetre'ls equivocar-se, i aporta algunes pistes pels pares que sí que volen que els seus fills aprenguin a equivocar-se i a aprendre de les seves experiències, més enllà d'haver aconseguit o no el resultat desitjat.

Tinc el plaer de compartir les reflexions de la Xenxa amb vosaltres:

Més coses sobre Aprendre dels errors

De tornada!

A la feina, a casa, a les activitats diàries. Les vacances se t’acaben o ja se t’han acabat.  En la majoria dels casos amb un regust agradable, i amb una mica de sort, amb les bateries carregades i un saquet de sensacions riques i obertes que pots anar recordant durant el curs per recarregar les bateries si se’t descarreguen. Tot i que aquest ha estat un estiu remogut i difícil també per algunes persones properes, les vacances no tenen garantia d’absència de problemes o dificultats.

El setembre és un bon moment per fer-te un propòsit. Petit o gran. No cal que canviïs la teva vida només perquè l’estiu t’ha donat molt de temps per pensar i has descobert que podries canviar algunes coses (hàbits que no t’acaben d’aportar gran cosa, actituds que et desgasten, llocs que acostumes a freqüentar i realment no t’agraden, la botiga on compres i el dependent és antipàtic). Tenir temps per pensar ja ho porta, això: te n’adones de coses òbvies i simples que estan al teu abast i que les presses del dia a dia no et permeten veure. I curiosament, de vegades et sorprenen: com no ho havia vist abans?

Doncs tria una d’aquestes coses que no t’acaben de convèncer, i mira-te-la amb una barreja de repte i de carinyo. Comprovant l’energia que hi dedicaràs i la intenció que t’ajudarà. I sense més, fes-ho.

Aquest estiu vaig tenir la sort de dinar amb una gran dona de negocis, i em va donar un consell:  “no et cansis mai de treballar, ni que sigui gratis: el benefici sempre et torna d’una manera o altra”. Juntament amb aquest consell, afegeixo un altre per no perdre l’equilibri: “vigila amb cura el teu nivell d’energia i d’alegria: el benefici sempre et torna d’una manera o altra”.

Bona tornada!

(Para leer este artículo en español:
http://ampliacionentradasmonicalapeyra.blogspot.com.es/#!/2013/08/de-vuelta.html)

UN CONTE: caminar a la velocitat adequada per no perdre el contacte amb l'interior

La meva estimada amiga Begonya Castillo m'ha regalat aquest conte preciós.

El transcric aquí per a tots els que de vegades sentiu...

• que no sabeu cap a on aneu
• que us sentiu perduts
• que us plantegeu canvis
• que reviseu els vostres objectius vitals
• que qüestioneu les maneres de fer
• que us pregunteu pels vostres valors
• que constateu, quan pareu, que una part de vosaltres no segueix el ritme...

També especialment pels alumnes del curs "La creativitat i la iniciativa com a eines professionals" a Tarragona aquestes setmanes.

Caminar a la velocitat adequada

La Contra de La Vanguardia: "El compromiso es un elemento clave de la felicidad"

Potser tinc l'atenció esbiaixada i aquests dies només presto atenció a articles i notícies que tenen a veure amb l'optimisme i el tirar endavant; o potser és que tal i com estan les coses, els mitjans de comunicació s'esforcen a posar-hi èmfasi per animar una mica el personal; o potser una mica de les dues coses. Segurament és una mica de cada.

Aquesta Contra de La Vanguardia m'ha encantat.

El compromiso es un elemento clave de la felicidad (La Contra de La Vanguardia)

(Si no pots llegir-la, clicka aqui):

El compromiso es un elemento clave de la felicidad (La Contra de La Vanguardia)

Descobrir la vocació als 40: la formació

Després de 22 anys de treballar a una entitat bancària, amb crisi personal i professional incloses al final d'aquest periode, vaig canviar la meva orientació professional.Tot i que no estava planificat, el dia que vaig fer 40 anys va ser el primer que no vaig tornar a La Caixa: molt significatiu.

40 anys ja és una edat considerable. Amb poca experiència en el món de la psicoteràpia i la formació a empreses i organitzacions, una força superior a la por i a la renúncia a una vida còmoda i segura, em va ajudar a donar el cop de timó que feia molt desitjava donar.

Van ser unes quantes les aventures i desventures que vaig surfejar com vaig poder fins assolir una certa estabilitat professional i econòmica (que, com a la majoria, la crisi amenaça amb desestabilitzar). I ara, aquí estic: amb aquesta doble orientació que va del grup a la persona i a l'inrevés, per reforçar des d'ambdues perspectives els aprenentatges de cadascuna d'elles: de la formació i el desenvolupament grupal a l'atenció individual en diferents formes.

Dos són els elements en aquest moment se m'apareixen com decisius d'aquesta força que em va acompanyar en el canvi:

1. Descobrir una veueta interna i persistent que existia des dels meus anys de BUP i COU en la meva versió més "empollona", prenent apunts de la forma més clara i ordenada i extensa possible, arxivant-los en versió manual i digital, que em deia "per a quan jo ho ensenyi als meus alumnes...". La vocació de la formació està en mi des de sempre... I jo sense assabentar-me fins uns quants anys després!
2. El concepte ampliat de la paraula "formació", que si miro de front em sona seca, eixuta. Durant els meus mesos de treball a Mèxic, en el projecte que la LIMEDDH (Liga Mexicana por la Defensa de los Derechos Humanos) em va convidar a compartir i al que dec una gran part d'aquesta força pel meu canvi, vaig aprendre que la seva paraula per "formació" és "capacitació", i em va agradar. Més enllà de "formar", "capacitar" o "fer capaces les persones". Després aquest concepte s'ha anat ampliant amb altres accions (acompanyar, assessorar, impulsar, inspirar, ensenyar a descobrir, generar curiositat, motivar..) acompanyades d'actituds més obertes i que abarquen més enllà de la pura formació.

I aquí estic, en aquest procés d'anar ampliant i modificant el meu propi concepte de la professió a la que he decidit dedicar-me, i buscant com adaptar-me en la pràctica a aquestes canvis d'estructura conceptual, considerant la coherència entre ambdós, pràctica i concepte, com una de les meves guies.

(Si deseas leerlo en español, haz click en http://ampliacionentradasmonicalapeyra.blogspot.com.es/#!/2012/08/descubrir-la-vocacion-los-40-la.html)