Mindfulness i cinema: "Camina amb mi"

El documental "Camina amb mi" és un reflex fidel de la vida dels practicants de budisme que comparteixen comunitat amb Thich Nath Hanh a Plumvillage.

Plumvillage és el centre de retirs i convivència fundat pel mateix Thich Nath Hanh per acollir i difondre l'aplicació del Mindfulness a la nostra vida quotidiana.

Gran aportació. Estem necessitats de tècniques i plantejaments vitals com aquest que ens proporcionen serenor i calma. Inspirador, fluid, no proposa ni imposa. Només mostra.

Si vols viure l'experiència de sortir del cinema ple de pau, no te'l perdis.

El sentit de la Vida. Vídeo entrevista Víktor Frankl

En altres entrades (aquesta i aquesta altra) he parlat d'un personatge que admiro i em serveix de referència en moments de dubtes existencials: Viktor Frankl. L'home que va sobreviure a un camp de concentració i que va aprofitar la seva estada allà per dissenyar  teories i filosofies que es resumeixen en una frase:

L'home té la llibertat d'escollir la seva actitud 

i d'aprendre en qualsevol situació, 

per difícil que sigui.

A més de revisar la seva vida i la seva obra, et convido a veure'l i escoltar-lo en aquesta entrevista. La seva determinació i la calidesa sòlida de la seva veu també és part intrínseca de la forma en què interpreta la vida i amb la que ret homenatge a l'ésser humà com a tal.

Entrevista a Viktor Frankl

És un punt de partida per iniciar la lectura de la seva obra. No t'ho pensis massa, diu coses que poden millorar la teva vida a partir de ja mateix.

Documental HUMAN: una fusió esplèndida de bellesa, món i humanitat

Quan parlem de HUMAN, estem parlant del documental que el defensor del medi ambient, fotògraf i cineasta Yann Arthus-Bertrand crea com a obra mestra que posa la pell de gallina per la seva lluminositat, claredat.

 Es tracta d'una confrontació d'abrumadora sinceritat en dues ales ben definides: amb alguns dels temes que ens qüestionen com a sers humans (les guerres, la fam) i d'altres que ens donen la credibilitat i la confiança (el perdó, l'amor, l'alegria).

I enllaçant unes amb les altres, espais de Natura que tallen la respiració i ens fan alegrar; també ens recorden que és important cuidar aquesta escruixidora Natura. Per nosaltres, per les generacions que venen, per l'Univers en si.

 Si cliqueu http://www.shazam.com/es/track/284209078/crowds#referrer=shz.am podreu escoltar l'espectacular banda sonora que acompanya les imatges i testimonis.

Les conseqüències de donar un pas: "Corazón Gigante"

Ahir vaig anar al cinema a veure Corazón Gigante. Filmaffinity ressumeix així la pel·lícula:

Als seus 43 anys, Fusi és un inadaptat amb sobrepès, que mai ha tingut nòvia i l'únic interès que té són les batalles de la Segona Guerra Mundial., que reprodueix en miniatura a l'apartament on viu amb la seva mare. Un dia rep un regal: un cupó per anar a una escola de ball, on coneix Sjöfn, una dona solitària com ell, i amb profundes ferides psicològiques.

Amb aquests personatges i a una Islàndia d'hivern, aquesta història ens presenta una sèrie d'aconteixements quotidians, trobades originals, afirmacions infantils carregades de sentit, situacions de bloqueig i sortides sorprenents alhora que humanes i pacífiques que podria ressumir en poques paraules. Ho intento.

Quan fas un pas, no importa cap a on ni com, inevitablement es desencadenen diversos aconteixements que et porten, sense dubte, a un lloc diferent a on eres.

Et mous i es mouen coses. I pot ser que no arribis al lloc on volies arribar, i tot i així, si vols aprendre, t'adones del camí recorregut, i somrius.

És commovedor escoltar i veure aquests dos personatges que pateixen diferents maneres de marginació social, un per obesitat i l'altra per transtorns psicològics, en els seus intents saludables i tenaços de lluitar per la vida.

Recomenable 100% si us interessen les històries psicològiques i els personatges observats amb un enfocament entre realitat i llegenda. Com si pogués ser ben bé un conte!

Autoconeixement: la pedra filosofal. 3 propostes de lectura

 Molts m'haureu sentit dir que l'autoconeixement és el punt de partida per a quasi tot allò relacionat amb el creixement i l'evolució dels humans: per millorar personalment, per sentir-nos més en pau, per millorar les relacions, per emprendre en una idea de negoci, per aprendre més, per incrementar la pròpia efectivitat, per ser més feliç, per a prendre decisions més encertades, per a gestionar millor les emocions, per a trobar fàcilment el propi camí.              

No només en l'àmbit personal, també en programes com el d'emprenedoria que s'encetarà aquest proper octubre (Programa emprenedors Construcció), iniciem l'itinerari amb la proposta d'efectuar un DAFO personal. Aquest serà el punt de partida per al progrés dels projectes de cada un de vosaltres.

La literatura en aquest sentit és abundant i generosa. Us convido a llegir algun d'aquests 3 títols, d'enfocaments diferents i profunds alhora.

1. Conócete a tí mismo tal y como realmente eres. Dalai Lama. En aquest llibre el Dalai Lama ens proposa un camí per anar fent en aquest sentit: anar-nos apropant i descobrint aquells racons més íntims i desconeguts de nosaltres mateixos a través de la meditació i la filosofia que sosté la seva forma de veure la vida.
2. Autoconocimiento transformador. Los eneatipos en la Vida, la Literatura y la Clínica. Claudio Naranjo. De nou l'eina de l' eneagrama apareix com una de les meves preferides per aprofundir en la personalitat i enfocar-se  la transformació.
3. Encuentro con la sombra. Diversos autors.. En aquesta obra, els diferents autors que hi col·laboren, proposen l'autoconeixement des de la part fosca, des d'allò que anomenem "L'ombra". Atrevir-se a observar i acceptar aquelles parts de nosaltres que no ens agraden és l'única forma coneguda de poder-les transformar en qualitats més preuades i més coherents amb un mateix. D'aquesta mateixa obra us mostro un fragment on trobareu una excepcional manera d'explicar com ens anem convertint, sovint, en allò que no som, com oblidem les nostres qualitats per agradar, per encaixar. Aquest és el fragment, gaudiu de la lectura.

La gente que me gusta. Mario Benedetti

De vegades algunes reflexions ens poden sonar amanides en excés, sabudes, gastades i avorrides. 
No és el cas. Mario Benedetti sempre ens regala una dosi de claredat i sentit comú amb un vestit de poesia, combinació de la qual a mi em costa escapar. Més aviat em sedueix i m'alegra.
A veure si a vosaltres us passa el mateix. Aquí teniu:

Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad. Me gusta la gente con capacidad para asumir las consecuencias de sus acciones, la gente que arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien se permite huir de los consejos sensatos dejando las soluciones en manos de nuestro padre Dios.

Me gusta la gente que es justa con su gente y consigo misma, la gente que agradece el nuevo día, las cosas buenas que existen en su vida, que vive cada hora con buen ánimo dando lo mejor de sí, agradecido de estar vivo, de poder regalar sonrisas, de ofrecer sus manos y ayudar generosamente sin esperar nada a cambio.

Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente, pero sin lastimarme ni herirme. La gente que tiene tacto.

Me gusta la gente que posee sentido de la justicia.

A estos los llamo mis amigos.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría y la predica. La gente que mediante bromas nos enseña a concebir la vida con humor. La gente que nunca deja de ser aniñada.

Me gusta la gente que con su energía, contagia.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos razonables a las decisiones de cualquiera.

Me gusta la gente fiel y persistente, que no desfallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.

Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza en reconocer que se equivocó o que no sabe algo. La gente que, al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.

La gente que lucha contra adversidades.

Me gusta la gente que busca soluciones.

Me gusta la gente que piensa y medita internamente. La gente que valora a sus semejantes no por un estereotipo social ni cómo lucen. La gente que no juzga ni deja que otros juzguen.

Me gusta la gente que tiene personalidad.

Me gusta la gente capaz de entender que el mayor error del ser humano, es intentar sacarse de la cabeza aquello que no sale del corazón.

La sensibilidad, el coraje, la solidaridad, la bondad, el respeto, la tranquilidad, los valores, la alegría, la humildad, la fe, la felicidad, el tacto, la confianza, la esperanza, el agradecimiento, la sabiduría, los sueños, el arrepentimiento y el amor para los demás y propio son cosas fundamentales para llamarse GENTE.

Con gente como ésa, me comprometo para lo que sea por el resto de mi vida, ya que por tenerlos junto a mí, me doy por bien retribuido.

Ampliant: El Sentit de la Vida i Víktor Frankl (2)

Moltes gràcies, Robert. En Robert Long, expert en PNL i director de teatre Metta-Robert Long/ em fa arribar aquest altre text, del mateix autor i el mateix llibre, que complementa el que vaig publicar fa uns dies.

Sigui com sigui, l'afegeixo doncs estem atenent un tema essencial per a l'espècie humana en el qual, sota la meva opinió, és urgent incidir.

“El sentido de la vida ha de buscarse en el mundo y no dentro del ser humano o de su propio psique, como si tratara de un sistema cerrado.... La autentica meta de la existencia humana no se cifra en la denominada autorrealización... Ser hombre implica dirigirse hacia algo o alguien distinto de uno mismo, bien sea realizar un valor, alcanzar un sentido o encontrar a otro ser humano. Cuanto más se olvida uno de sí mismo -al entregarse a una causa o a una persona amada- más humano se vuelve y más perfecciona sus capacidades. En efecto, cuanto más se afana el hombre por conseguir la autorrealización más se escapa de las manos, pues la verdadera autorrealización sólo es el efecto profundo del cumplimiento acabado del sentido de la vida. En otras palabras, la autorrealización no se logra a la manera de un fin, más bien como el fruto legítimo de la propia trascendencia.” (El hombre en busca del sentido, Herder p133)

Una lectura excepcional: "El dia que Niezsche lloró"

Irving D. Yalom, El día que Nietsche lloró. Ed. Destino. 

Sense dubte, el llibre que més a gust he llegit des de fa un temps considerable. L’autor escull personatges reals (Friedrich Nietzsche, Sigmund Freud, Lou Salomé, Josef Breuer) per crear una trama fictícia i generar entre ells relacions intel·ligents i perverses alhora. 

D’aquest embolic de bones intencions i sinceritats a mitges, sorgeix una nova història del descobriment del psicoanàlisi. 

També crea un espai acollidor per a desenvolupar part de la filosofia de Nietszche des de l’aplicació immediata als turmentosos moments que viuen els protagonistes.

Destaco una frase de les moltes que són destacables: La vida, una espurna entre dos buits.

El llibre a Wikipèdia

Bones lectures per a un bon estiu

Per si aquest estiu vols que hi hagi un lloc per a la lectura, et faig algunes propostes.

Barrejo novetats editorials amb llibres de sempre. Els llibres de sempre són llibres que he recuperat o que m'han regalat fa poquet, i que no per no ser novetats perden consistència ni bellesa artística. L'edat cronològica dels llibres no transcorre al mateix ritme que la nostra. Els bons llibres perden vigor i actualitat amb més lentitud que nosaltres. O no la perden. La data de publicació sovint és irrellevant.

Espero que algun d'ells et resulti inspirador o et desperti la curiositat, i et proporcioni una bona experiència lectora:

• Tiziano Terzani, Cartes contra la guerra . RBA Integral . Un llibre ple de paraules de pau. Destacaria l'absurditat que presenta de manera lluminosa dels actes violents entre els homes, els països, o els poders econòmics i polítics en nom de símbols sovint desgastats, substituïts, inútils i manipulants. La seva lectura pacifica l'ànima.
• Mireia Darder, Nascudes per al plaer . Ed Rigden-Institut Gestalt . No sé decidir-me sobre si aquest llibre és més interessant per a les dones o pels homes. Combinació de visió terapèutica, biològica, antropològica i vivencial, la Mireia Darder ens parla sobre el paper del desig i les relacions a través de diferents cultures i èpoques. En aquest link podreu llegir una entrevista a l'autora que certament sedueix i inspira:  Entrevista Mireia Darder
• Ginger Lapid-Bogda, Eneagrama i èxit personal . Ed Urano. L'Enneagrama és un tema d'una profunditat i saviesa molt curosa, matisada, precisa i complexa alhora. En aquest llibre l'autora ofereix un enfocament específic orientat a l'àmbit professional. Facilita la comprensió i sobretot, l'aplicació pràctica, acompanyant de propostes i exemples cadascú dels capítols que desenvolupa. 
• Malcom Gladwell, Intel · ligència intuïtiva . Ed Taurus . Un cop superat l'enfocament cartesià del "penso, tanmateix existeixo" i la benvinguda entrada de la intel · ligència emocional a la societat actual, incloent-hi les empreses i organitzacions, obrim la ment i la perspectiva i fem camí per la via de la intuïció. Malcom Gladwell parla amb senzillesa d'aquest concepte-fenòmen encara prou desconegut. També l'Eduard Punset s'endinsa en el tema, podeu llegir aquí algunes lletres al respecte:   Eduard Punset: la intuición también cuenta 

Fins aquí les recomanacions per a aquest estiu.

Si voleu més lectures, aquí us recordo els llibres que vaig recomanar l'any passat:

Lectures per l'estiu

I si encara voleu més, altres fonts bibliogràfiques relacionades amb diferents temes:

Botiquín Emocional (La Vanguardia)

I més:

Tota lai info sobre recomanacions de lectures

Bon estiu (tot i que aprofiteu per llegir, deixeu també espai per la disbauxa i la rauxa!)

L'estada de Thich Nath Hanh a Barcelona: "L'art de viure desperts"

Un dels alumnes del curs de Mindfulness de este mes de maig m'envia aquest link per compartir.

Conferència Thich Nath Hanh

És la conferència que el mestre Thich Nath Hanh va pronunciar Durant la Seva darrera estada a Barcelona. Durant una semana ells i a els Seus deixebles van estar impartint 1 sèrie de tallers, de Diverses durades i Nivells d'Aprofundiment. Els que van anar sortien AMB rostres lluminosos i somrients.

Te 01:00 bibliografia Abundant (uns 90 Títols). M'agradaria destacar Moment present, moment meravellós (Ed. Dharma), que ENS regala discrets versos per Gaudir de les Tasques i Situacions quotidianes atribuint el valor vos que te la presencia i la consciència de viure en el present.

(Conte) Sobre l'optimisme: la dona calba Material adicional Emprenedors-Construcció BcnActiva (Febrer 2014).

Benvolgud@s emprenedor@s, aquí teniu el conte que us he llegit a la sessió d'automotivació i optimisme:

LA MUJER CALVA Y SUS PEINADOS

Una mujer muy sabia se despertó una mañana, se miró al espejo y notó que sólo tenía 3 cabellos en la cabeza. "Mmmm... creo que me voy a hacer una trenza", pensó. Y tuvo un día maravilloso.

Al día siguiente despertó, se miró al espejo y vio que solamente tenía dos cabellos en la cabeza. "Mmmm.. creo que hoy me peinaré con la raya enmedio". Y pasó un día grandioso.

 Al despertarse al día siguiente y mirarse al espejo notó que sólo le quedaba un cabello. "Hoy me peinaré cola de caballo", sostuvo de manera asertiva. Y tuvo un día muy divertido.
A la mañana siguiente cuando despertó corrió al espejo y enseguida notó que no le quedaba ni un solo cabello sobre su cabeza. "¡Qué bien, hoy no voy a tener que peinarme!"

Recordeu que l'assoliment de la competència en habilitats professionals i personals porta una bona notícia implícita: la pràctica ens porta a assolir el seu aprenentatge i ús vital.

Altres coses sobre optimisme (i si vols afegir alguna, escriur-me un correu a monica@iocus.es):

http://monicalapeyra.blogspot.com.es/search/label/optimisme

Un programa a TV2 i la diferència entre "saber" i "aprendre"

Aquest diumenge mentre dinava vaig posar la tele. A TV2 vaig enganxar, ja començat, una conferència de Sir Ken Robinson que faig servir sovint als cursos de Creativitat (també als de Parlar en Públic, doncs aquest home és un mestre en l'art de l'oratòria).

Aquesta conferència, emmarcada en el projecte TED TALKS, on podem escoltar excel·lents exposicions d'experts en creativitat, m'agrada especialment per vàries coses: el sentit de l'humor del conferenciant, l'enfocament àgil del món de la creativitat i la crítica intel·ligent al sistema educatiu, i sobretot, pel plantejament de confiar en les persones que ens ofereix.

El programa on s'emetia la conferència és "Buenas Ideas TED" (TV2, diumenges a les 14'30h). Al finalitzar la intervenció de Ken Robinson, un grup de periodistes entrevisten a Alejandro Gándara, escriptor i especialista en humanitats, que encara hi dóna una volta més, valorant els possibles punts febles del plantejament. Què bo que algú pugui posar encara més llum on jo ja en veia molta.

Una de les idees que l'Alejandro expressa apassionadament és la diferència entre "saber" i "aprendre". I diu quelcom com "saber todos sabemos mucho. Pero aprender, no tanto. El aprendizaje es lo que te traspasa, lo que te cambia la vida". I això de vegades ens sona! Molta lectura, molt coneixement i, de vegades, dificultats en atrevir-nos a provar si més enllà de "saber", ho podem "aprendre".

Aquí teniu el programa. No us perdeu ni un detall.

Buenas Ideas TED

Lectures per l'estiu

Llegir és una de les activitats que molts tenim en compte per passar bones estones a les vacances. Recuperar moments de tranquil·litat acompanyats d'un bon llibre, quin regal!

Abans de marxar a les meves, cosa imminent d'altra banda, vull deixar-vos tres suggeriments de llibres per si teniu ganes de llegir a la platgeta, a la muntanya o allà on passeu aquests dies.

• Helen Palmer, El eneagrama. Un prodigioso sistema de identificación de los tipos de personalidad. Tot i que hi ha molts llibres que aborden l'eneagrama des de diferents vessants i potser aquest no és el més rigorós, des del meu punt de vista, és el primer que vaig llegir sobre el tema i el recordo com una atenta exposició que em va obrir tot un món de saviesa relacionada amb les personalitats. Pels que vulgueu aprofundir en el vostre autoconeixement.

• Stefan Zweig, Momentos estelares de la humanidad. L'autor tria 12 moments històrics amb un pes important a l'evolució del nostre món (des de Napoleó fins a Dostoievski), i les converteix en delicioses miniatures literàries. "De vegades la història brilla com aigües torrencials seguint un curs fatal, o arremolina els aconteixements al caprici desordenat del vent": aquest és un breu fragment que ens dóna una petita pista de com són tractats els escenaris que descriu i re-immortalitza. 

• Walter Riso, Desapegarse sin anestesia. Per a algunes tradicions espirituals, com per exemple el zen, l'aferrament o apego és una de les principals fonts del patiment humà. El Walter Riso ens ho explica d'una manera més "occidentalitzada", i com és habitual en aquest autor, simple i entenedora. Per saber una mica més, escolteu aquesta entrevista al programa L'Ofici de Viure: Manual per no morir d'amor

Gaudiu de l'estiu. A la tornada ens veiem (o ens llegim).

"Botiquín emocional", publicat a La Vanguardia el 20 d'abril del 2013. Música, pel·lícules i llibres per a les emocions

Dissabte passat el suplement ES de La Vanguàrdia va publicar un article interessant en el qual recomanem les nostres obres preferides per a observar i treballar algunes emocions que sovint no entenem o ens produeixen sensacions desagradables. Com ja sabeu, les emocions són intel·ligents i ens aporten informació per a la nostra presa de decisions i pel nostre saber estar a la vida... tot i que de vegades no sabem llegir aquesta valuosa informació, que és un regal.

El Jordi Jarque, periodista, va demanar-nos els nostres llibres, pel·lícules i peces de música per a aprendre una mica més sobre algunes de les emocions més comuns. Aquí va la meva aportació:

"Botiquín Emocional, la meva part (La Vanguardia)

I aquí va l'article sencer:

Cultura para levantar el ánimo (La Vanguardia)

Botiquín emocional (sencer) (La Vanguardia)

Llegiu-les, mireu-les o escolteu-les amb el cor!!

Novetat editorial: "Jefes: aprenda a conocerlos y gane su confianza", de Xavier Guix

El Xavier Guix, escriptor i psicòleg, té l'habilitat d'escriure i abordar temes "de sempre", gastats i ben amanits, des d'una perspectiva nova, fresca i sovint sobtant i, per tant, d'obrir portes i finestres. Aquest nou llibre, Jefes: aprenda a conocerlos y gane su confianza, és un exemple d'aquesta gran habilitat.

I com ho fa en aquest volum? En paraules del mateix autor, Creo que es un libro interesante porque hasta ahora no se había tratado este tema de los jefes des de la perspectiva de sus colaboradores y de las creencias que se generan entre ambos. El libro también contiene reflexiones sobre el contexto actual y una última parte en la que propongo un camino hacia las empresas con corazón.

L'observació, detecció i possible modificació de les creences que sovint ens limiten és un dels abordatges que proposa la PNL per tal d'acompanyar els nostres processos de canvi i millora i l'assoliment dels nostres objectius.

La presa de consciència de les pròpies creences i del poder que adquireixen a la nostra vida és un pas important en l'alliberament del nostre potencial, i també en el camí cap a trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Aquest llibre tracta algunes creences generades en l'entorn laboral i específicament les relacionades amb les relacions de poder a les empreses i organitzacions.

Paco Ibáñez i Josep Maria Terricabras ens conviden a atrevir-nos a pensar

Aquests dies estic llegint Atreveix-te a pensar, de Josep-Maria Terricabras (Ed. La Campana). El vaig sentir fa anys en una conferència, comentant un altre llibre que em va interessar molt en aquell moment, El segle primer després de Beatrice, d'Amin Maalouf. Des de llavors he anat seguint ambdós escriptors.

Una bústia a la cantonada Pg. St. Joan / Diagonal a
Barcelona s'afegeix a la proposta

Curiosa coincidència, Paco Ibáñez a La Contra de la Vanguardia del dia 27 de desembre, ens dóna un missatge similar: ¡Hay que atreverse a pensar!.

Aquests filòsofs, escriptors i savis ofereixen visions complementàries sobre la nostra capacitat intel·lectual, que a voltes desaprofitem, limitant-la només a algunes funcions que li són pròpies com la planificació o la lògica, i fins i tot aferrant-nos a idees (aquelles que en PNL anomenem creences limitants) que més enllà d'expandir el nostre Univers, ens el fan petit i dificultós. En Terricabras ofereix al seu llibre un enfocament de l'ús que fem del pensament, amb un seguit de pautes i reflexions per a obtenir un pensament rigorós en la vida quotidiana. En Paco Ibáñez ho fa des d'un punt de vista més retador, desafiant. I en els dos casos utilitzen experiències pròpies per al seu discurs, cosa que dóna fiabilitat i contundència al seu missatge.

Adjunto La Contra de Paco Ibáñez i us animo a llegir el llibre de Josep-Maria Terricabras. I a fer del 2013 un any on els pensaments siguin més amplis, nutritius i conscients.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20121227/54356645167/la-contra-paco-ibanez.html

Si tens problemes per accedir al link, clicka a:

http://ampliacionentradasmonicalapeyra.blogspot.com.es/#!/2013/01/la-contra-271212-hay-que-atreverse.html

Pels alumnes de la UOC. Bibliografia curs "El feedback: el boomerang de la comunicació"

Aquí teniu els títols que aniré esmentant en el desenvolupament de les sessions d'aquest curs, i que us poden ser útils per l'aprofundiment en el tema del feedback, motor de canvis i pilar de l'aprenentatge a les organitzacions.

Com anirem comentant, l'ús del feedback en l'entorn professional, tant quan el donem als altres com quan el rebem, és un símptoma de maduresa de l'equip i de la persona.

• Xavier Guix. Ni m'explico ni m'entens. Ed. Granica.
• Silvino José Fritzen. La ventana de Johari. Ed. Sal Terrae.
• Eric Fromm. El arte de escuchar. Ed. Paidós biblioteca.

Us recordo també les lectures recomenades:

• El feedback és l'aliment del campió
• L'Art de la retroalimentació
• La història de les marsopes

Pels alumnes del curs "Autodiagnosi, qualitat personal i lideratge" del Dept. d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Benvolguts,

Us facilito la bibliografia que us vaig dient mica en mica durant les sessions. Aniré inclouent en aquesta entrada la informació que us interessi fins a la finalització del curs. Animeu-vos a llegir almenys un d'aquests llibres i a mirar amb atenció algun dels vídeos que incloc.
- Escoltar amb els ulls, de Ferran-Ramon Cortés (Ed. Magrana).
- Contigo, de Ángel Gabilondo (Ed. Punto de lectura)
- Confianza, de Leila Navarro i Josep Maria Gasalla (Ed. Empresa Activa)
- Los siete hábitos de la gente altamente efectiva, de Stephen R. Covey (Ed. Paidós-Plural).

El vídeo que vam comentar el primer dia, on en Mario Alonso ens parla de com enfocar les noves situacions per a fer-les nodridores i còmplices del nostre creixement com a persones i com a professionals:

http://www.youtube.com/watch?v=nq8sM0bp9hw

Sobre el canvi vertiginós a l'actualitat (Did you know?):

http://www.youtube.com/watch?v=XNkrTYfPzyI

Pels assistents al curs "Comunicació efectiva a les Organitzacions" a la UOC

Tal i com va quedar el Xavier Jané, formador i coach vostre en aquest curs, us suggerim aquesta bibliografia per a què aprofundiu en el tema.

Esperem que gaudiu amb la seva lectura!

Empatia

N.Eisenberg, "Empatía y su desarrollo", Desclee de Brouwer, 1997.
A.Ciaramicoli, "El poder de la empatía", Vergara, 2000.

Assertivitat

S.Bishop, "Desarrolle su asertividad", Gedisa, 2000.
E.Schuler, "Asertividad", Gaia, 1998.
O.Castanyer, "Asertividad: expresión de una sana autoestima", Desclee de Brouwer, 1996.

Intel·ligència Emocional

D.Goleman, "La inteligencia emocional", Ed. Kairos, Barcelona, 2000.
D.Goleman, "La práctica de la inteligencia emocional", Ed. Kairos, Barcelona, 2000.

Comunicació

Xavier Guix, "Si no lo creo, no lo veo". Ed. Granica

Xavier Guix, "Ni me explico ni me entiendes". Ed. Granica

UNA VISIÓ POÈTICA RELACIONADA AMB LA GESTIÓ DEL CANVI: Àngel Gabilondo

Abans que l'Àngel Gabilondo (filòsof i metafísic i també poeta) fos ministre, jo ja coneixia els seus escrits i llibres.

Del llibre "Contigo", que prenc quan tinc petites estones per llegir algun dels breus textos que contè, us transcric un fragment inspirador de l'article "Empezar de nuevo".

Trobareu una manera poètica i subtil de plantejar-nos alguns dels aspectes que treballem amb un altre vocabulari (objectius, flexibilitat, coherència...) i un altre enfocament, més hard, en els cursos de Gestió del Canvi.

Allà va:

Suele decirse que es bueno empezar de nuevo. Supongo que tiene sus inconvenientes. Tampoco es previsible ni deseable que, instaurado un inicio para siempre, ya no haya posibilidad alguna de reorientarse. No está claro, en todo caso, que sea lo mismo empezar que reanudar. Las huellas de lo vivido como rastros de memoria son también cuerpo propio y forman parte de lo que somos. No parece fácil, ni siquiera tal vez posible, recuperar el primor de lo primordial. Aunque brote con la máxima limpieza, lleno de sentido y de verdad, siempre pervive incluso lo borrado. Tal vez sea entonces mejor reconocer que sólo cabe la novedad asumiendo que para uno mismo ya no hay más nacimiento. Pero quizá haya amanecer. Conviene despertarse sin dejar de ser quien anocheció con el día pasado. Al menos, no del todo. Buscamos revivir.

Lo pasado nos pasa y nos acompaña. Muchas veces en silencio, pero es nuestro, tanto como a la vez ya no nos pertenece. Somos, en cierto modo, lo que hemos vivido. Pero no sólo. También lo que buscamos y lo que perseguimos. Por eso, puestos a empezar otra vez, es importante reconocer los pasos, y no sólo para no repetirlos sino para, en su caso, darles más consistencia y alcance. No pretendemos dejar por concluidos ni nuestros inicios. Una y otra vez reescribimos un pasado para que nos impulse en otras direcciones y nos ofrezca nuevas perspectivas.