"El firmament no és menys blau perquè els núvols ens l'amaguin o els cecs no el vegin".
Proverbi danès.
Les vacances em renoven, em carreguen d'energia.
Si viatjo lluny m'obren la ment i m'amplien la perspectiva, m'ajuden a agrair la fortuna de tot el que visc, tinc, sóc.
Si em quedo propet de casa, em fan gaudir de les arrels i la quotidineïtat sense presses i amb una mirada més neutra i serena.
I sigui com sigui, sempre em fan replantejar-me alguna cosa: m'animen a recuperar algun hobbie oblidat, a fer més esport, a menjar millor, a incoporar nous hàbits (per exemple, comprar coses a les botigues de segona mà o demanar a la meva mare que m'ajudi a posar títol als meus articles o cursos).
Aquest estiu, tot això s'ha vist reforçat per una de les lectures que he fet: "La força de l'optimisme" Ed. 62, de (
Luís Rojas Marcos,), psiquiatra i moltes coses més, és un personatge ple d'experiències i humanitat que en aquest llibre combina la ciència, la reflexió i l'estil novel·lat. El llibre és senzill de llegir i entendre, i ens dóna algunes pautes per potenciar la força -immensa- de l'optimisme.
Com a primera pista i seguint amb el meu convenciment que l'autoconeixement és el punt de partida de qualsevol millora voluntària de l'ésser humà,
et proposo un exercici basat en els 3 elements que Martin Seligman (
Optimisme i Autoconeixement: exercici), psicòleg especialitzat en l'estudi de l'optimisme i el seu desenvolupament, conclou que concreten la valoració que fem d'allò que ens succeeix, i com aquesta valoració ens situa al grup dels optimistes o dels pessimistes.
Et convido a llegir-los i a observar alhora com has interpretat en diferents situacions alguns successos de la vostra vida. Així doncs, el primer pas serà que trobis 3 situacions de la teva vida que siguin significatives per a tu; després, llegeix aquests 3 elements i identifica com els has interpretat i quins resultats has obtingut (ei, sigues sincer amb tu mateix@):
- La permanència: quan els optimistes pateixen una desgràcia, tendeixen a pensar que es tracta de quelcom passatger (no així els pessimistes, que ho viuen com quelcom etern). Això els permet passar pàgina més ràpidament i dedicar-se a resoldre i avaçar, en comptes de quedar-se bloquejats i instal·lats en la queixa.
- La penetrabilitat: els optimistes es perden menys en generalitzacions catastròfiques i són capaços de limitar les causes i conseqüències del transtorn que pateixen, deixant via lliure a les noves oportunitats de la Vida.
- La personalització: els optimistes es culpabilitzen poc o gens, mentre que els pessimistes fan recaure sobre les seves esquenes bona part de la culpa d'aquelles situacions adverses davant les quals es troben.
Com ha anat? Quin grau de permanència, penetrabilitat i personalització dones a les teves experiències? I això, com et fa sentir? Si aquest exercici t'ha fet adonar-te'n d'alguna cosa que vols canviar, ja tens el punt de partida per a començar a practicar l'optimisme.
Com he comentat més d'un cop en alguns cursos, no vull entrar en judicis sobre si és millor ser optimista o pessimista: només que cada opció té les seves corresponents conseqüències en quant a com és la teva vida. Sí vull explicar que segons dades estadístiques i científiques ("Aprenda optimismo", Martin Seligman. Ed. Debolsillo) els optimistes són més feliços que els pessimistes, assoleixen les seves fites amb més facilitat i menys cansament, i tenen millor salut.
L'optimisme,
l'automotivació i
l'assoliment són tres de les competències descrites per Daniel Goleman a la seva valuosa formulació sobre la Intel·ligència Emocional ("Inteligencia Emocional", Daniel Goleman, Ed. Kairos). Estan íntimament relacionades. La bona notícia és que totes les competències de la Intel·ligència Emocional, més enllà del nostre caràcter i la nostra personalitat, es poden entrenar i desenvolupar.
"La força de l'optimisme" ens dóna algunes fòrmules interessants a seguir.
Enhorabona als pessimistes, perquè aquest llibre us ho posa una mica més fàcil.
