Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emprenedors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emprenedors. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de setembre del 2015

Autoconeixement: la pedra filosofal. 3 propostes de lectura

 Molts m'haureu sentit dir que l'autoconeixement és el punt de partida per a quasi tot allò relacionat amb el creixement i l'evolució dels humans: per millorar personalment, per sentir-nos més en pau, per millorar les relacions, per emprendre en una idea de negoci, per aprendre més, per incrementar la pròpia efectivitat, per ser més feliç, per a prendre decisions més encertades, per a gestionar millor les emocions, per a trobar fàcilment el propi camí.              

No només en l'àmbit personal, també en programes com el d'emprenedoria que s'encetarà aquest proper octubre (Programa emprenedors Construcció), iniciem l'itinerari amb la proposta d'efectuar un DAFO personal. Aquest serà el punt de partida per al progrés dels projectes de cada un de vosaltres.

La literatura en aquest sentit és abundant i generosa. Us convido a llegir algun d'aquests 3 títols, d'enfocaments diferents i profunds alhora.
  1. Conócete a tí mismo tal y como realmente eres. Dalai Lama. En aquest llibre el Dalai Lama ens proposa un camí per anar fent en aquest sentit: anar-nos apropant i descobrint aquells racons més íntims i desconeguts de nosaltres mateixos a través de la meditació i la filosofia que sosté la seva forma de veure la vida.
  2. Autoconocimiento transformador. Los eneatipos en la Vida, la Literatura y la Clínica. Claudio Naranjo. De nou l'eina de l' eneagrama apareix com una de les meves preferides per aprofundir en la personalitat i enfocar-se  la transformació.
  3. Encuentro con la sombra. Diversos autors.. En aquesta obra, els diferents autors que hi col·laboren, proposen l'autoconeixement des de la part fosca, des d'allò que anomenem "L'ombra". Atrevir-se a observar i acceptar aquelles parts de nosaltres que no ens agraden és l'única forma coneguda de poder-les transformar en qualitats més preuades i més coherents amb un mateix. D'aquesta mateixa obra us mostro un fragment on trobareu una excepcional manera d'explicar com ens anem convertint, sovint, en allò que no som, com oblidem les nostres qualitats per agradar, per encaixar. Aquest és el fragment, gaudiu de la lectura.

dilluns, 23 de març del 2015

Ampliant: El Sentit de la Vida i Víktor Frankl (2)

Moltes gràcies, Robert. En Robert Long, expert en PNL i director de teatre Metta-Robert Long/ em fa arribar aquest altre text, del mateix autor i el mateix llibre, que complementa el que vaig publicar fa uns dies.

Sigui com sigui, l'afegeixo doncs estem atenent un tema essencial per a l'espècie humana en el qual, sota la meva opinió, és urgent incidir.

“El sentido de la vida ha de buscarse en el mundo y no dentro del ser humano o de su propio psique, como si tratara de un sistema cerrado.... La autentica meta de la existencia humana no se cifra en la denominada autorrealización... Ser hombre implica dirigirse hacia algo o alguien distinto de uno mismo, bien sea realizar un valor, alcanzar un sentido o encontrar a otro ser humano. Cuanto más se olvida uno de sí mismo -al entregarse a una causa o a una persona amada- más humano se vuelve y más perfecciona sus capacidades. En efecto, cuanto más se afana el hombre por conseguir la autorrealización más se escapa de las manos, pues la verdadera autorrealización sólo es el efecto profundo del cumplimiento acabado del sentido de la vida. En otras palabras, la autorrealización no se logra a la manera de un fin, más bien como el fruto legítimo de la propia trascendencia.” (El hombre en busca del sentido, Herder p133)

dilluns, 8 de desembre del 2014

Más cosas sobre la Caravana al desierto en Semana Santa

Encara falten dies. Però el temps passa ràpìd i després de les festes de Nadal, no ens adonarem i tindrem a sobre la Setmana Santa. Almenys a mi, el temps em passa volant... (Ara que ho penso, aquesta és una altra de les coses que al desert és diferent: el temps transcorre a un ritme més orgànic i natural).

Per això t'envio aquestes lletres amb més informació, per a veure si vas escoltant, veient i sentint la crida del desert:

Com són 24 hores al desert


Aún faltan bastantes días. Pero el tiempo pasa rápido y después de las fiestas de Navidad, mo nos daremos cuenta y tendremos encima la Semana Santa. Al menos a mí, el tiempo me pasa volando... (Ahora que lo pienso, esta es otra de las cosas que en el desierto es diferente: el tiempo transcurre a un ritmo más orgánico y natural).
Por eso te envio estas letras con más información, para que vayas escuchando, viendo y sintiendo la llamada del desierto:

Cómo son 24 horas en el desierto


dissabte, 1 de novembre del 2014

Caravana al desierto de Marruecos. Semana Santa 2015.

Aquesta proposta és diferent a totes les que he fet fins ara en aquest bloc o en el meu ventall de cursos i tallers. Es tracta d'una experiència especial: formar part d'una caravana al desert del Sud del Marroc durant la Setmana Santa de l'any que ve.
Esta propuesta es distinta a todas las que he hecho hasta ahora en este blog o en mi abanico de cursos y talleres. Se trata de una experiencia especial: formar parte de una caravana al desierto del Sur de Marruecos durante la Semana Santa del año que viene.
La idea sorgeix de les ganes que em van quedar després de la meva primera caravana, l'any passat, de repetir experiència. I de compartir-ho amb aquells que us hi vulgueu sumar.
La idea surge de las ganas que me quedaron después de mi primera caravana, el año pasado, de repetir la experiencia. Y de compartirlo con aquellos que queráis sumaros.
Com segurament ja saps, les experiències més belles i impactants són les més difícils de descriure. Els matissos de l'experiència no tenen traducció en paraules. Però si veiessis la meva expressió mentre escric ara mateix, entendries més del meu entusiasme i les meves ganes de compartir un nou desert...
Como seguramente ya sabes, las experiencias más bellas y impactantes son las más difíciles de describir. Los matices de la experiencia no tienen traducción en palabras. Pero si vieras mi expresión mientras escribo ahora mismo, entenderías más de mi entusiasmo y mis ganas de compartir un nuevo desierto...
T'apuntes? Envia'm un correu electrònic a monica@iocus.es. Resoldré els teus dubtes i t'explicaré allò que et calgui per prendre la decisió de la qual, si és afirmativa, segur no t'apenediràs mai.



divendres, 4 d’abril del 2014

Nous programes subvencionats per a la creació d'empreses a Barcelona Activa. Per a professionals del sector de la Construcció



Estem a punt d'iniciar una nova edició del programa per a emprenedors del sector de la construcció. 
Aquest programa, igual que en les edicions anteriors, va dirigit a professionals del món de la construcció que volen crear la seva pròpia empresa i requereixen d'assessorament i/o acompanyament.

El programa és subvencionat i durant el seu desenvolupament es combinen la formació amb tutories individuals.

L'objectiu és facilitar i aportar els coneixements i pràctiques necessàries per a la iniciació de l'emprenedoria des dels diferents enfocaments: màrqueting, financer, habilitats socials i personals.

Si t'interessa o coneixes algú que pugui estar interessat, aquí trobaràs tota la informació: 
  • Sessió informativa: 8 d'abril a les 16 hores al Convent de Sant Agustí (Comerç, 36)
  • Durada: del 29 d'abril al 2 de juliol.
  • Horari: tardes, de 18h a 21h. 
L'enllaç per registrar-se a la sessió informativa és el següent:

http://www.barcelonanetactiva.com/barcelonanetactiva/cat/creacio-d-empreses/programes-a-mida/emprendre-en-sector-construccio.jsp 




dimecres, 26 de febrer del 2014

Integrem d'una vegada per totes els errors com a part de la vida i del camí de l'èxit?

Probablement, segueixes sentint-te malament (culpable, incompetent, mediocre...) quan no obtens el resultat que esperaves. I probablement, segueixes sentint-te malament (avergonyit, fracassat, fora de lloc...) quan algú se n'adona que no has aconseguit allò que pretenies. Fins i tot després d'haver escoltat i haver-te agradat una de les premises de la PNL (una de les meves preferides) que diu que No existeix l'error, només l'aprenentatge, pot ser que això et segueixi passant.

Algunes de les creences socials que comporten aquest malestar en la no-consecució d'un determinat objectiu en un determinat moment, són en gran part la causa de la manca de creativitat i d'iniciativa en alguns sectors de la nostra societat. Creativitat i iniciativa que, dit sigui de pas, en aquests moments de profunds canvis socials, ens anirien de perles.

Per sort, ja fa temps que a més de la PNL, alguns autors i la premsa en general ens envien missatges amb pistes per canviar aquesta forma d'interpretar els esmentats "fracassos". A continuació us incloc alguns links amb aquestes referències. I precisament trio aquests, tot i que ja fa uns anys que van aparèixer publicats, per a que puguem observar des de la distància quant de cas hem fet d'aquestes, segons el meu criteri, sàvies recomanacions:


De La Contra de La Vanguardia: Si no te equivocas es que estás haciendo algo mal

De El País: El error como aprendizaje

De La Contra de La Vanguardia: Hay que dejarse en paz

Si has llegit els tres articles (i si no, doncs també), et convido a fer-te les següents reflexions:
  • quants cops et permets prendre riscos? Prens decisions que puguin comportar un cert grau d'incertesa per a tu?
  • com et sents quan ho fas?
  • quan no aconsegueixes exactament allò que volies, passes molt de temps lamentant-te? 
  • quan no aconsegueixes exactament allò que volies, tens l'hàbit d'analitzar quins són els aprenentatges que has extret de l'experiència?
I recordeu que l'experiència és allò que obtens quan no aconsegueixes allò que volies obtenir. I que tenir experiències enriqueix la vida!

I per últim, una frase de Fernando Pesoa: Llevo escritas todas las heridas de las batallas que evité. I posats a anar ferits, jo trio atrevir-me i, si cal, equivocar-me i aprendre.

dimarts, 25 de febrer del 2014

(Conte) Sobre l'optimisme: la dona calba Material adicional Emprenedors-Construcció BcnActiva (Febrer 2014).

Benvolgud@s emprenedor@s, aquí teniu el conte que us he llegit a la sessió d'automotivació i optimisme:




LA MUJER CALVA Y SUS PEINADOS
Una mujer muy sabia se despertó una mañana, se miró al espejo y notó que sólo tenía 3 cabellos en la cabeza. "Mmmm... creo que me voy a hacer una trenza", pensó. Y tuvo un día maravilloso.
Al día siguiente despertó, se miró al espejo y vio que solamente tenía dos cabellos en la cabeza. "Mmmm.. creo que hoy me peinaré con la raya enmedio". Y pasó un día grandioso.
 Al despertarse al día siguiente y mirarse al espejo notó que sólo le quedaba un cabello. "Hoy me peinaré cola de caballo", sostuvo de manera asertiva. Y tuvo un día muy divertido.
A la mañana siguiente cuando despertó corrió al espejo y enseguida notó que no le quedaba ni un solo cabello sobre su cabeza. "¡Qué bien, hoy no voy a tener que peinarme!"


Recordeu que l'assoliment de la competència en habilitats professionals i personals porta una bona notícia implícita: la pràctica ens porta a assolir el seu aprenentatge i ús vital.

Altres coses sobre optimisme (i si vols afegir alguna, escriur-me un correu a monica@iocus.es):

dimarts, 27 de novembre del 2012

Ponències 1a Setmana de l'Ocupació a Igualada

Taller de coaching per emprenedors
Un cop finalitzada la 1a Setmana de l'Ocupació a Igualada, la UEA ha penjat a la seva web les diferents ponències que es van dur a terme durant la mateixa.

Les trobareu aquí:

Unió Empresarial de l'Anoia

Hi ha material molt interessant, publicat pels diferents professionals que treballem en el món de l'emprenedoria i del creixement professional i personal.

La 1a Setmana de l'Ocupació va esdevenir tot un seguit d'actes amb una gran afluència de públic i transferència de coneixements i experiències útils i inspiradores per aquells que cerqueu feina, ja sigui perquè actualment estan a l'atur o perquè volen aprofitar les oportunitats que ofereixen les crisi i fer un canvi d'orientació professional.

La paraula "reinventar-se" és una paraula recorrent en aquests temps, vols probar de reinventar-te tu també?

Tot seguit teniu la valoració dels organitzadors:

Èxit absolut de la Setmana de l'Ocupació a l'Anoia

divendres, 23 de novembre del 2012

Gestió del temps PIMEC SABADELL. La importància i la urgència.

Ja hem finalitzat el curs. Ha tingut una durada de 20 hores durant les quals hem analitzat molts dels paranys en els quals caiem quan volem fer una bona gestió del temps, i hem donat algunes respostes i obert alguns camins per seguir treballant aquest tema que, qui més qui menys, considera el seu "taló d'Aquiles".


Com una de les qüestions bàsiques en la Gestió del Temps és fer una distinció real i coherent amb els nostres objectius i valors d'aquelles tasques que ens ocupen que són IMPORTANTS o són URGENTS, voldria compartir també amb els que no heu assistit al curs aquest discurs del President de Coca Cola quan s'acomiada del seu lloc. Interessant i inspirador.

DISCURSO DE DESPEDIDA DEL PRESIDENTE DE COCA COLA (MUY CORTO Y EXCELENTE).

El discurso más corto... por Bryan Dyson.

"Imagina la vida como un juego en el que estás malabareando cinco pelotas en el aire". Estas son: Tu Trabajo, Tu Familia, Tu Salud, Tus Amigos, y Tu Vida Espiritual, y tú las mantienes todas éstas en aire.

Pronto te darás cuenta que el Trabajo es como una pelota de goma. Si la dejas caer, rebotará y regresará. Pero las otras cuatro pelotas: Familia, Salud, Amigos y Espíritu son frágiles, como de cristal. Si dejas caer una de estas, irrevocablemente saldrá astillada, marcada, mellada, dañada e incluso rota. Nunca volverá a ser lo mismo.

Debes entender esto: apreciar y esforzarte por conseguir y cuidar lo más valioso. Trabaja eficientemente en el horario regular de oficina y deja el trabajo a tiempo. Dale el tiempo requerido a tu familia y a tus amigos. Haz ejercicio, come y descansa adecuadamente. Y sobre todo...crece en vida interior, en lo espiritual, que es lo más trascendental, porque es eterno. Shakespeare decía: Siempre me siento feliz, ¿sabes por qué? Porque no espero nada de nadie, esperar siempre duele. Los problemas no son eternos, siempre tienen solución. Lo único que no se resuelve es la muerte.


La vida es corta, ¡por eso ámala!

Vive intensamente y recuerda: Antes de hablar... ¡Escucha! Antes de escribir... ¡Piensa! Antes de criticar... ¡Examina! Antes de herir... ¡Siente! Antes de orar ¡Perdona! Antes de gastar... ¡Gana! Antes de rendirte ¡Intenta!

ANTES DE MORIR...¡¡ VIVE!!

dimarts, 21 d’agost del 2012

El meu "canvi de xip" al Telenotícies TV3

El Telenotícies aquest any dedica el seu mini-espai especial a la programació d'agost a mostrar casos d'algunes persones que han fet un "Canvi de Xip" a la seva vida.
Diumenge 19 d'agost vaig poder explicar el meu. Tan de bo l'entusiasme amb que jo em veig (d'una manera tan imparcial com puc) serveixi a algunes persones a creure que hi ha altres maneres de viure, a banda d'aquella que tenim si és que no ens fa feliç.

Clickeu aquí si voleu veure els 2 minuts de reportatge:
http://www.tv3.cat/videos/4215010/Canvi-de-Xip-Monica-Lapeyra

I si voleu llegir una mica més, clickeu a:

http://monicalapeyra.blogspot.com.es/2012/08/descobrir-la-vocacio-als-40-la-formacio.html

divendres, 15 de juliol del 2011

Entrevista a Claudio Naranjo: EL MUNDO ACTUAL DEBE INTEGRAR MENTE, EMOCIONES E INSTINTO.

Entrevista a Claudio Naranjo (por David Barba).

Revista Mente Sana, núm. 65

Els que heu assistit a algun dels meus cursos d'Intel·ligència Emocional o heu treballat amb mi en sessions individuals esteu familiaritzats amb el concepte de "3 intel·ligències" o "4 Dimensions" , que sovint treballem a partir del conte "La alegoría del carruaje" (Jorge Bucay).  Avui m'agradaria que llegíssiu aquesta entrevista a Claudio Naranjo, que parla de la integració dels 3 centres de manera sublim, i enllaçant el concepte amb l'actual crisi.
Espero que per a vosaltres també sigui un plaer la seva lectura:
La crisis actual no es sólo una crisis económica. En su último libro La Mente Patriarcal (RDA) el autor sostiene que se trata de una crisis global de nuestra civilización, que debe dar paso a valores más espirituales.

Pionero de la psicología transpersonal, referente indiscutible de la Gestalt, psiquiatra y autor prolífico, Claudio Naranjo fue discípulo de maestros como Fritz Perls o Swami Muktananda y se convirtió en figura clave de la integración entre la psicología occidental y las tradiciones espirituales de Oriente. Hoy, nos advierte del peligro de buscar la felicidad por el camino del éxito y la subordinación al lucro.

¿Cómo podemos dejar atrás la presente oscuridad?
Con paciencia. San Juan de la Cruz escribió Noche oscura como un manual para aprendices, para que supieran que la oscuridad es sólo una etapa del camino. Dice Fritjof Capra (físico austriaco) que es este tiempo crucial, la primera y más importante transición tal vez se deba a la caída del patriarcado. En el declive, la oscuridad se vuelve insoportable y sólo nos queda la fe en que la oscuridad siempre precede a la iluminación.

Entonces, ¿hay esperanza?
Edgar Morin (filósofo francés) me comentó una vez que un factor favorable para que la civilización se salve es, paradójicamente, “el gran peligro” al que se enfrenta… El mejor camino hacia la transformación del mundo es un cambio en la educación. Sólo una educación basada en el autoconocimiento y en el amor, podrá alumbrar a seres humanos más conscientes.

Parece difícil en un mundo lleno de cinismo y competitividad…
<><><>  </> <><><>   <><> </>
La buena noticia es que nos estamos dando cuenta de que el problema es la civilización patriarcal. Durante miles de años la hemos ensalzado, pero ahora se nos ha tornado peligrosamente obsoleta. Así que, para dejar atrás esa crisis, deberíamos poner en tela de juicio el concepto de civilización. Además, las diversas neurosis que aquejan a las personas no son más que respuestas adaptativas ante las agresiones de la sociedad patriarcal: los males del mundo son los males del alma, de manera que el autoritarismo el espíritu gregario, la explotación, la avaricia, la corrupción… son una amplificación social de nuestros conflictos interiores.

¿Vivimos en una civilización inconsciente de su locura?

Lo que consideramos nuestra condición civilizada es una barbarie mayor que la de aquellos a quienes llamamos bárbaros. Exaltamos el progreso científico y tecnológico pero ¿y si juzgáramos nuestra civilización de acuerdo a cualidades como la benevolencia, la capacidad de convivir pacíficamente o la apertura a la dimensión espiritual de la vida?

¿Qué podemos hacer para cambiar nuestra civilización?

En Cambiar la educación para cambiar el mundo defendí que la educación debería ser un espacio de desarrollo de personas completas y armoniosas en vez de estar consagrada a la instrucción. Así, se les roba tanto a los educadores como a los educandos la oportunidad de sanar, evolucionar y descubrir una vida verdadera. Pero no podemos crear una educación nueva si los formadores se centran en inculcar información y no desarrollan competencias para formar seres humanos.

Su propuesta para la educación consiste en explorar una virtud sin moralismos, ¿es posible?

El moralismo es secretamente inmoral: menosprecia para dominar y, además, se convierte en enfermedad cuando lo volvemos contra nosotros mismos. En cambio, la condición virtuosa es aquella en la que los actos resultan buenos porque uno está bien. Y para estar bien, necesitamos integrar los 3 amores: el eros y el gozo, la ternura y la compasión, y la devoción y el amor admirativo. Estos tres amores corresponden a nuestros tres cerebros o centros: la cura para los males del alma y del mundo consiste en integrar mente, emoción e instinto.

Su fórmula posee otro ingrediente: el factor neutralizante.

La educación en el amor tiene que acompañarse de una educación en el desapego, que es ese factor neutralizante. Así, evitaremos que uno de los 3 centros tiranice a los otros. Existe una tiranía del instinto, del falso amor y de la falsa devoción. Todas las formas de amor pueden degradarse. Y esto es lo que observamos en el mundo: el apego al placer, bondad fingida, respecto compulsivo… Son momentos de vida en los que escasean la felicidad, la compasión y el sentido de lo sagrado.

Ante esta degradación, ¿cómo acceder al verdadero amor?

Deshaciendo nuestras mentiras. Hay una falsa devoción a los ideales: el patriotismo, por ejemplo, es una especie de obligatoriedad cultural; y la mercantilización del sexo, si hubiera libertad, sexual, no existiría la pornografía. En realidad, la intensidad sexual no lleva muy lejos: el eros es más satisfactorio cuando se combina con la devoción y nos enamoramos.

Tampoco solemos amarnos a nosotros mismos…

El egoísmo no tiene nada que ver con el amor a uno mismo, sino que es un parche para tapar el vacío de no sentir la propia existencia. Ni siquiera nos aceptamos. Dice Lao Tsé que cuando la armonía natural se perdió, surgieron las leyes. Pero las leyes son deformaciones de una experiencia primaria de virtud original, de obediencia a uno mismo que nos conecta con la divinidad.

¿Qué consejo le daría a quien comienza a buscarse a sí mismo?

Mira a tu corazón. Esto no significa detenerse en los sentimientos, sino ir más allá: llegar al fondo de ti. Tener contacto con la propia profundidad es tener contacto con lo divino y, para ello, es necesario tener sed de búsqueda. Esa sed es una manera de ir llenándose. La sed se transforma en devoción, y así se hace camino. El espíritu de búsqueda es la raíz de todos los caminos posibles: sin él, estamos perdidos.


LA MENTE PATRIARCAL

Claudio Naranjo analiza y desmonta los cimientos de nuestra sociedad patriarcal.

Según el autor, la exaltación desequilibrada de algunos rasgos masculinos como la competitividad, la agresividad y el predominio del intelecto sobre la afectividad solidaria son los principales factores que amenazan con destruirnos.


diumenge, 2 de març del 2008

"Prefiero la incertidumbre": Entrevista en La Vanguardia:

Sueldo elevado. Contrato fijo y estable. Horario cómodo. Sin presiones de los altos jefes. Y aun así lo deja todo. Eso ha hecho Mónica Lapeyra, de 41 años. “Desde los 18 años he estado trabajando en una entidad financiera y hace poco más de dos la he dejado. Han sido veinte años en la misma empresa”. Casi una tradición familiar porque su abuelo ya trabajaba allí. “Estudié Económicas –en la Facultad conocí a Ángel (entrevistado en la anterior página), mi pareja–, empecé a trabajar y al cabo de unos años estudié Psicología y después me especialicé. Hice PNL, un Master de Ludoformación y un largo etcétera. Pero continuaba trabajando en la misma empresa. Tenía buenos jefes, mi tarea era relajada y tenía un buen horario. Aun así yo quería hacer algo distinto y en esa medida iba creciendo mi insatisfacción. ¿Pero para qué cambiar si yo ya era una privilegiada según lo que nos transmite la propia sociedad?”. El tumor cerebral detectado en el año 2000 aceleró ese diálogo interno. “Me sentía incoherente conmigo misma. ¿Qué hago aquí si lo que quiero es tratar a las personas? Empecé a colaborar con ONG. Después Ángel y yo creamos una para ayudar a los niños de la calle, y así poco a poco me iba distanciando de la empresa. Cuando en el 2005 Ángel me dijo que él cambiaba de vida y dejaba el trabajo, decidí coger una excedencia de seis meses y marchar con él a México. Después ya volvería al trabajo. Lo que no sabía era que el viaje a México me iba a cambiar tanto. Allí traté a torturados, indígenas, familiares de desaparecidos... Fue muchísimo más duro que el tumor que sufrí. Cuando volvimos yo no era la misma. Trabajé unos pocos meses más y decidí dejarlo definitivamente. Abrí una consulta de atención psicológica y empecé a dar cursos de formación en empresas para rescatar la parte más humana de ellas” En los cursos también aplica técnicas de risoterapia, porque dice que le encanta hacer reír y disfrutar a la gente. “Ahora gano menos dinero, pero prefiero esta incertidumbre y estar tranquila conmigo misma que la seguridad económica y la insatisfacción interna. Al volver de México me di cuenta de lo absurdo que es tener miedo aquí. Allí está en juego la vida”. Gana menos, pero está mejor. “Por las mañanas me despierto motivada, no forzada. Me siento libre y cierta soledad”, la soledad del guerrero, aunque bien acompañada por Ángel.
ES - La Vanguardia. Jordi Jarque. http://www.lavanguardia.es/