Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gestió del temps i l'estrés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gestió del temps i l'estrés. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 d’agost del 2017

Pels salvadors del món: un arbre és un arbre

Per a aquells que es passen la vida fent, desfent, avançant, planificant i esperant omplir la seva vida de grans projectes ambiciosos (i qui no ho ha fet algun cop? Jo en sóc una experta!), un text per reflexionar.

De tant en tant... pensem en els arbres.
El fet que un arbre sigui un arbre és molt important per nosaltres. Ens beneficiem molt que l'arbre sigui un arbre.
De la mateixa manera, una persona hauria de ser una persona. Si una persona és veritablement una persona, vivent feliç, somrient, llavors tots nosaltres, tot el món es beneficiarà d'aquesta persona.
Una persona no ha de fer moltes coses per salvar el món. Una persona ha de ser una persona. Això és el fonament de la pau.
Thich Nath Hanh 

dimarts, 23 de maig del 2017

Vacances amb Cos i Ànima. L'entorn

Aquests dies hem estat treballant in situ a Soronells, el lloc que ens farà de casa i espai de treball i de vacances durant la setmana de Vacances en Cos i Anima. Et puc assegurar que l'experiència és encisadora i que no cal fer res per entrar en un estat natural de relaxació i connexió amb tu mateix. Certament, l'entorn ho fa fàcil i suau!

 La Masia Soronells està allunyada d'Espinelves i de Sant Hilari, les dues poblacions que l'envolten.

Donem importància al fet que estigui aïllada. Sí, és important... Perquè el dia a dia de la majoria de nosaltres és ple d'estímuls externs que faciliten la desconnexió personal. Hi ha estudis que diuen que una persona en l'actualitat en un dia, o una edició del New York Times, porta tanta informació com la que rebia una persona de l'Edat Mitjana en tota la seva vida... L'estrès treu el cap fàcilment en aquestes circumstàncies.

L'absència de televisió, la limitació de cobertura pel mòbil i d'Internet (restringida a algunes zones de la casa) et portarà a deixar anar les tensions... connectar amb el teu ritme vital... i veure aquest camí natural com a alliberador i divertit!


Ja hem obert les inscripcions de places. Si vols reservar la teva, escriu-me un correu a monica@iocus.es.

divendres, 17 d’abril del 2015

DESPRÉS DEL DESERT. Viatjar sense viatjar

L'Albert aquest any no ha vingut a la Caravana, però ho va fer al 2013. Té la capacitat de viatjar amb la fantasia, per tant, i després de llegir aquest conte seu, jo diria que potser sí que, a la seva manera, ha fet el viatge...

Llegeix, llegeix, que és molt bonic!

Sorra a les sabates

Cauen un, dos, tres, mil granets de sorra que m'he endut d'aquell paradís infinit…

Encara em couen els ulls de contemplar tanta immensitat, tanta quietud, tant silenci. Els dies passen ràpids en el país on el temps no passa. Marquen les hores els meus passos sobre la sorra, i l'anar i venir d'un sol immens, majestuós, potent, que ens dona força, i que ens regala la millor de les nits en el seu adéu. Un llit de sorra, acaronat per una brisa fresca, ens embriaga de son després de pujar i baixar per la noria de la vida, que són aquelles dunes que algun déu desconegut amb turbant ens va regalar ja fa molts anys…

Sorra a les sabates. Obro la bossa, trec les botes, les giro, i encara cauen uns quants granets d'aquell desert que encara veig. Somric, i penso que la màgia dels dies passats ja mai deixaran d'existir, i imagino que sempre que els vulgui reviure, només hauré de girar les sabates perquè encara caiguin uns quants tresors lluents que em recordin la immensitat del paisatge, i em recordin totes les ensenyances viscudes, les llàgrimes basades des de la sinceritat i la nuesa de la veritat compartida amb les ànimes dels desconeguts que s'han convertit en companys de viatge.

Sorra en els records... I allí, caminant sense importar el destí, apareixen sense previ avis ombres i fantasmes de les nostres vides. Una darrere l'altre aniran passant, com postals antigues que retroben llum i color, imatges oblidades que ens regalaran els petons i les llàgrimes del passat. I una carícia es convertirà en una nit luxuriosa, i un adéu en una tristesa inevitable, i una copa de vi en un ball desenfrenat i lliure, i una sorpresa en el millor dels regals, i un germà en un confident, i un pare en el regal de la vida, i una mare en l'amor més sincer… I així, com aquelles fotografies que encara guardem en aquella caixa de sabates, hem viscut en un espai intemporal acompanyats de tots els protagonistes de les nostres obres. Com si d'actors de teatre fossi'm, ens hem posat sobre l'escenari, i sense por hem recitat els versos que ens han alimentat per avançar en les dies més difícils.


Encara tinc sorra a les sabates. Somric. Sento una agradable sensació. Retorna el vent vigorós i potent, i totes les imatges dels dies passats se'm presenten galopant en la meva memòria, de cop, barrejades, com embriagades per l'embranzida del record d'aquesta sorra eterna. Com cavalls desbocats cavalcant per entre les dunes, saltant de la nit al dia com una dansa lleugera dels silencis compartits. Paraules que mai es diuen broten sense vergonya impulsades per una força invisible que bé de les entranyes del temps, i d'aquesta manera buidar amablement el cos del pes de les pors i dels neguits.

Estic aquí? Encara no. Segur? Potser encara estic allí. Obriré els ulls i veuré aquell cel virginal i pur? Si, segur que sí. Sempre que vulguis tancaràs els ulls i estaràs allí, perquè ara ja és teu. Segurament no tot, per així poder tornar a buscar tot allò que encara et falta d'ell. I com un amant fidel, sempre esperarà el teu retorn... Potser serà a l'octubre, potser l'any vinent, potser en un altra vida, però ja mai més podràs oblidar la seva aroma, la seva dolçor, el seu misteri, la seva carícia…

Acabo de buidar la bossa. Estic cansat. Suposo que la intensitat d'aquests dies et deixa una mica buit. Les emocions empeltades de calors, del suau cansament del caminar, es dimensionen en aquest paisatge màgic i incert. Tot pren molta força. I hem intentat ser sincers, i hem compartit misteris, i petites mentides, i grans veritats, i millors somriures, i tendres carícies, i un parell d'amargues llàgrimes.

Tot això, i encara moltes coses més que em deixo per a les properes aventures, se'm presenten davant meu avui, un dia després de tornar d'un somni imaginari que jo no he viscut, d'un viatge més no viatjat, però que la memòria dels meus records em regalen com una extensió dels vostres dies. I qui diu que no es pot viatjar amb la imaginació! Qui ho diu? Jo no, perquè si ho fes deixaria de sentir agradables cançons d'una sorra que encara es deixa caure de les meves sabates…

Torna suau, no et precipitis, deixa't caure sense pressió ni exigències en aquest nou dia, que ja no és el camí del desert, però que encara et regala una mica de sorra a les sabates…


Carta oberta als homes i dones de la caravana del desert.

dilluns, 8 de desembre del 2014

Más cosas sobre la Caravana al desierto en Semana Santa

Encara falten dies. Però el temps passa ràpìd i després de les festes de Nadal, no ens adonarem i tindrem a sobre la Setmana Santa. Almenys a mi, el temps em passa volant... (Ara que ho penso, aquesta és una altra de les coses que al desert és diferent: el temps transcorre a un ritme més orgànic i natural).

Per això t'envio aquestes lletres amb més informació, per a veure si vas escoltant, veient i sentint la crida del desert:

Com són 24 hores al desert


Aún faltan bastantes días. Pero el tiempo pasa rápido y después de las fiestas de Navidad, mo nos daremos cuenta y tendremos encima la Semana Santa. Al menos a mí, el tiempo me pasa volando... (Ahora que lo pienso, esta es otra de las cosas que en el desierto es diferente: el tiempo transcurre a un ritmo más orgánico y natural).
Por eso te envio estas letras con más información, para que vayas escuchando, viendo y sintiendo la llamada del desierto:

Cómo son 24 horas en el desierto


dissabte, 1 de novembre del 2014

Caravana al desierto de Marruecos. Semana Santa 2015.

Aquesta proposta és diferent a totes les que he fet fins ara en aquest bloc o en el meu ventall de cursos i tallers. Es tracta d'una experiència especial: formar part d'una caravana al desert del Sud del Marroc durant la Setmana Santa de l'any que ve.
Esta propuesta es distinta a todas las que he hecho hasta ahora en este blog o en mi abanico de cursos y talleres. Se trata de una experiencia especial: formar parte de una caravana al desierto del Sur de Marruecos durante la Semana Santa del año que viene.
La idea sorgeix de les ganes que em van quedar després de la meva primera caravana, l'any passat, de repetir experiència. I de compartir-ho amb aquells que us hi vulgueu sumar.
La idea surge de las ganas que me quedaron después de mi primera caravana, el año pasado, de repetir la experiencia. Y de compartirlo con aquellos que queráis sumaros.
Com segurament ja saps, les experiències més belles i impactants són les més difícils de descriure. Els matissos de l'experiència no tenen traducció en paraules. Però si veiessis la meva expressió mentre escric ara mateix, entendries més del meu entusiasme i les meves ganes de compartir un nou desert...
Como seguramente ya sabes, las experiencias más bellas y impactantes son las más difíciles de describir. Los matices de la experiencia no tienen traducción en palabras. Pero si vieras mi expresión mientras escribo ahora mismo, entenderías más de mi entusiasmo y mis ganas de compartir un nuevo desierto...
T'apuntes? Envia'm un correu electrònic a monica@iocus.es. Resoldré els teus dubtes i t'explicaré allò que et calgui per prendre la decisió de la qual, si és afirmativa, segur no t'apenediràs mai.



dimecres, 1 d’octubre del 2014

Com diu la meva amiga Cristina, "aprendre a estar amb la meva respiració sí m'ajuda a ser més feliç"

De nou una amiga és la meva "musa" per a una entrada d'aquest bloc. Gràcies Cristina!

L'altre dia parlàvem ella i jo. Que si trobar parella, que si no. Que si a quina edat sembla que s'acaben les oportunitats, que si fulana està sortint amb un home que va conèixer al Meetic, que si m'ha trucat tal o qual, que si arreu hi ha més dones que homes, que si el més important és saber estar amb una mateixa, que si és bonic enamorar-se... Converses atemporals.

La Cristina és una dona profunda, autèntica, fins i tot té una conversa amb un tint místic. També té un riure fàcil, sonor i distès. Ha treballat molt a nivell personal i ha meditat molt com per saber què és el que vol en realitat. Sí, sí: saber el que vols no és tan fàcil... Sovint confonem allò que creiem que volem amb allò que volem realment. Ella sap força acuradament allò que vol.

A mitja conversa, es posa una mà al pit, fa una profunda respiració, i em mira somrient. I em diu: "Saps, Mònica? Jo no sé si un nòvio o un marit em farà feliç, però sí sé que estar amb la meva respiració sí me'n fa".

I després d'aquesta penetrant afirmació, vam tornar a la conversa fresca, banal i divertida sobre els homes i les dones...

dijous, 29 de maig del 2014

L'estada de Thich Nath Hanh a Barcelona: "L'art de viure desperts"

Un dels alumnes del curs de Mindfulness de este mes de maig m'envia aquest link per compartir.

Conferència Thich Nath Hanh

És la conferència que el mestre Thich Nath Hanh va pronunciar Durant la Seva darrera estada a Barcelona. Durant una semana ells i a els Seus deixebles van estar impartint 1 sèrie de tallers, de Diverses durades i Nivells d'Aprofundiment. Els que van anar sortien AMB rostres lluminosos i somrients.

Te 01:00 bibliografia Abundant (uns 90 Títols). M'agradaria destacar Moment present, moment meravellós (Ed. Dharma), que ENS regala discrets versos per Gaudir de les Tasques i Situacions quotidianes atribuint el valor vos que te la presencia i la consciència de viure en el present.

dilluns, 26 de maig del 2014

MINDFULNESS: donar al temps el seu tempo natural

(Emmarcat en el curs Mindfulness: la pràctica de l'atenció plena en el lloc de treball del CEJFE Dept. Justícia Generalitat de Catalunya)

Abans de començar la impartició d'algun dels meus cursos, observo el meu entorn i cerco algun element relacionat per vincular-ne els continguts al món, a la nostra vida quotidiana. Per dotar-lo d'un enfocament més pràctic, i per donar-hi coherència també.
Avui venia de comprar terra per les plantes del balcó i he vist aquestes fotografies a un aparador:


He pensat: ja ho tinc, ja tinc el vincle del curs amb la realitat.

Què és el que ens transmet aquest anunci, que oferta "conèixer el teu fill abans de néixer"? Sóc absolutament partidària dels avenços científics, només faltaria, i admiro els que es dediquen en camps com la medecina o la millora de les condicions de vida de tants i tants éssers humans que viuen en la misèria, esclavitud, guerres. I també entenc les parelles que estan esperant una criatura i no poden evitar la temptació de veure com és i com es mou abans que arribi l'hora del naixement (segurament jo també em deixaria seduir per la idea!).

No obstant, em plantejo: no estem alterant el ritme natural de les coses? No sona certament estrany conèixer un bebè abans que neixi?

Estem massa orientats al resultat. Al final. Al producte resultant.

I això ens fa perdre la capacitat de deixar-nos sorprendre, de gaudir de cada moment dels processos de construcció de la nostra vida. No suportem la incertesa, volem respostes per a tot i les volem ja. I de vegades fins i tot neguem l'existència d'allò que impedeix que tinguem resposta. Volem saber què passarà i assegurar.nos que "així serà".

Saber viure en la incertesa requereix un pas previ: acceptar que la vida és incertesa. Que el suposat control que pensem tenir sobre les coses és una fal·làcia, una mentida que ens expliquem per patir menys. Però no tenir respostes és una altra manera de patir que ens acostumat a anar dissimulant gràcies als descobriments de la ciència, a comprar productes que ens asseguren resultats i a la capacitat d'autoengany que hem desenvolupat per no fer front a aquesta senzilla evidència: la incertesa està de forma constant a les nostres vides.

El Mindfulness és un instrument afavoridor per practicar el sosteniment de la incertesa. Perquè s'enfoca en el present, i el present és l'única cosa que és certa. Saber quins són els meus pensaments en aquest precís instant, quina és la meva acció, quina és la meva necessitat o desig, quina l'emoció. Això ho sé perquè ho observo en el meu organisme. No hi ha possibilitat d'engany: és perquè ho estic experimentant. I saber-ho, tenir consciència els meus pensaments, sentiments, sensacions i accions en cada instant em fa prendre decisions més acurades.

L'altre dia vaig llegir això:

- Prens alguna cosa per ser feliç?
- Sí: decisions.

I ja pensava així, que la vida es va fent pas a pas. I que més val que siguin passeta-decissions i no pas passets-reaccions.

dilluns, 28 d’abril del 2014

Flors de Bach: sentit, evolució i bibliografia.

Els que feme provat els Essències florals del Dr Edward Bach per facilitar-nos la gestió emocional i física en algun moment delicat de les nostres vides, sabem que, tal i com diu Ricardo Orozco, metge i expert de referència en el seu coneixement i aplicación, "no són placebo".

El Dr Bach va descobrir que així com hi ha algunes plantes que tenen propietats curatives, existeix 1 grup d'elles que tenen propietats d' ordre superior  i posseeixen un veritable poder curatiu paper al nostre Organisme. Tenia una gran sensibilitat i un grau de connexió extrem amb la Natura, i això el va fer seleccionar aquelles petites plantes que són capaços de generar ESTATS anímics i Mentals positius , con el consegüent Efecte sanador que aquests ESTATS positius provoquin a la nostra salut física.

Les flors de Bach permeten infinitat de combinacions entre les 38 Essències que els composen, de manera que obtenim una fórmula específica per a cada persona en cada moment, és un delsl mes personalitzats tractaments.

Són un tractament natural i sense cap mena de contrainidicacions. Des que el Dr Bach va  fer les  primeres definicions, el seu coneixement i aplicació ha evolucionat de manera exponencial.

Treballo i formulo flors de Bach als meus Clients perque he vist i he viscut sorprenents canvis a l'evolució de les persones després de prendre-els durant una breu temporada. Em sembla una manera molt acurada i atenta de tenir cura de l'equilibri emocional.

Si voleu més informació al respecte, en aquest video el mateix Ricardo Orozco us explica l'Evolució d'acord amb la bibliografia i experts que s'han dedicat a Seu estudi:

Ricardo Orozco: Flores de Bach



divendres, 20 de desembre del 2013

Un article a La Vanguàrdia: "Muere por trabajar demasiado"


He llegit aquest article i m'ha impressionat... Crec que encara tenim marge, però per si de cas, llegiu això:

Muere por trabajar demasiado

A cuidar-se molt i calibrar totes les coses i árees de la vida a partir de JA!!

divendres, 17 de maig del 2013

UN CONTE: caminar a la velocitat adequada per no perdre el contacte amb l'interior

La meva estimada amiga Begonya Castillo m'ha regalat aquest conte preciós.

El transcric aquí per a tots els que de vegades sentiu...
  • que no sabeu cap a on aneu
  • que us sentiu perduts
  • que us plantegeu canvis
  • que reviseu els vostres objectius vitals
  • que qüestioneu les maneres de fer
  • que us pregunteu pels vostres valors
  • que constateu, quan pareu, que una part de vosaltres no segueix el ritme...
També especialment pels alumnes del curs "La creativitat i la iniciativa com a eines professionals" a Tarragona aquestes setmanes.

Caminar a la velocitat adequada

dilluns, 14 de gener del 2013

9 de febrero: Seminario La excelencia y el Código Nuevo de PNL o Cómo aprender jugando

El dia 9 de febrero impartiré el siguiente seminario, como parte de la formación en Coaching y PNL que facilita  Adaptic.

Hemos abierto las inscripciones a cualquier persona que esté interesada en el juego y su utilidad y profundidad para acompañar procesos de desarrollo personal.

Si te interesa, clicka aquí para más información:

Aprender jugando: excelencia y código nuevo en PNL




divendres, 23 de novembre del 2012

Gestió del temps PIMEC SABADELL. La importància i la urgència.

Ja hem finalitzat el curs. Ha tingut una durada de 20 hores durant les quals hem analitzat molts dels paranys en els quals caiem quan volem fer una bona gestió del temps, i hem donat algunes respostes i obert alguns camins per seguir treballant aquest tema que, qui més qui menys, considera el seu "taló d'Aquiles".


Com una de les qüestions bàsiques en la Gestió del Temps és fer una distinció real i coherent amb els nostres objectius i valors d'aquelles tasques que ens ocupen que són IMPORTANTS o són URGENTS, voldria compartir també amb els que no heu assistit al curs aquest discurs del President de Coca Cola quan s'acomiada del seu lloc. Interessant i inspirador.

DISCURSO DE DESPEDIDA DEL PRESIDENTE DE COCA COLA (MUY CORTO Y EXCELENTE).

El discurso más corto... por Bryan Dyson.

"Imagina la vida como un juego en el que estás malabareando cinco pelotas en el aire". Estas son: Tu Trabajo, Tu Familia, Tu Salud, Tus Amigos, y Tu Vida Espiritual, y tú las mantienes todas éstas en aire.

Pronto te darás cuenta que el Trabajo es como una pelota de goma. Si la dejas caer, rebotará y regresará. Pero las otras cuatro pelotas: Familia, Salud, Amigos y Espíritu son frágiles, como de cristal. Si dejas caer una de estas, irrevocablemente saldrá astillada, marcada, mellada, dañada e incluso rota. Nunca volverá a ser lo mismo.

Debes entender esto: apreciar y esforzarte por conseguir y cuidar lo más valioso. Trabaja eficientemente en el horario regular de oficina y deja el trabajo a tiempo. Dale el tiempo requerido a tu familia y a tus amigos. Haz ejercicio, come y descansa adecuadamente. Y sobre todo...crece en vida interior, en lo espiritual, que es lo más trascendental, porque es eterno. Shakespeare decía: Siempre me siento feliz, ¿sabes por qué? Porque no espero nada de nadie, esperar siempre duele. Los problemas no son eternos, siempre tienen solución. Lo único que no se resuelve es la muerte.


La vida es corta, ¡por eso ámala!

Vive intensamente y recuerda: Antes de hablar... ¡Escucha! Antes de escribir... ¡Piensa! Antes de criticar... ¡Examina! Antes de herir... ¡Siente! Antes de orar ¡Perdona! Antes de gastar... ¡Gana! Antes de rendirte ¡Intenta!

ANTES DE MORIR...¡¡ VIVE!!

dimarts, 29 de maig del 2012

Per a què meditar? "Menos acción y más meditación", El País

No és inusual la pregunta "per a què serveix meditar?" entre els que busquen una mica més de pau interior, o volen iniciar-se en la recerca de la seva pròpia essència, o busquen altres maneres més conscients i madures d'estar en la Vida.

El cert és que més enllà de que la meditació en sí és una eina de creixement personal i desenvolupament conscient de tots aquells que més o menys en som practicants, aquest article de El País ens dóna una visió més pragmàtica sobre l'acció de meditar. També algunes consignes bàsiques per a la iniciació.

Em sembla molt interessant i aclaridor, us convido a llegir-lo:

http://elpais.com/diario/2012/02/05/eps/1328426813_850215.html

(si no veus el text, clicka a http://ampliacionentradasmonicalapeyra.blogspot.com.es/#!/2012/05/menos-accion-y-mas-meditacion-el-pais.html)

dimarts, 3 de gener del 2012

IMPRESCINDIBLE, HOMENATGE A MIGUEL GILA. L'anunci que et posa de bon huMor... encara que no vulguis!

(Per si no l'heu vist a la televisió, aquí va la versió ampliada).
Em sembla genial la idea de l'anunci de Campofrío.

Pregunta el Josema, de Martes y Trece", al ja difunt Gila, mestre d'humor:
"Maestro, ¿se puede ver cada día el lado bueno de todo... con la que está cayendo?"
I apareix l'escena i el diàleg que tants cops hem vist i que, sense excusa, fa sorgir un somriure: el Gila amb la seva creació "¿Es el enemigo?", aconsegueix l'alquímia entre quelcom tan temut i difícil com la guerra i el bon humor.
I no dic que em sembli fàcil "con la que está cayendo" aconseguir aquesta alquímia. Només dic que, si més no, podem tenir-ho en compte i valorar si ens pot ser útil canviar la mirada -de vegades- negativa per una a la que incloguem el bon humor. I si ens pot ser útil, facilitador, enriquidor... fem-ho!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Un cop més, una experiència enriquidora: tallers amb l'Associació Espanyola Contra el Càner


Fa 2 anys vam començar aquesta experiència: l'Àngels Llorens, psicooncòloga de l'AECC, em va demanar si volia col·laborar amb l'associació, dinamitzant tallers de Risoteràpia amb famílies oncològiques a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Va ser una experiència exquisita per a mi: difícil els primers dies; fluïda i enriquidora les darreres sessions.
Aquest any repetim l'experiència. Hem fet tallers a la Seu de l'AECC a Sabadell i a les colònies d'estiu per famílies.

Vull agrair profundament a l'Àngels Llorens i a la Rosanna Mirapeix l'oportunitat que m'han donat de participar en aquest projecte. La seva professionalitat i l'amor i entrega per la seva feina i els seus "clients/amics" m'han fet vibrar i emocionar-me.




dimecres, 21 de setembre del 2011

Meditació en un minut

Si llegeixes aquesta entrada del blog, interpreto que tens curiositat per la meditació, per assolir espais de pau interior, que potser algun cop has probat meditar, que t'interessa la teva pròpia introspecció o que vols més calma o més benestar interior... i que, segurament, no tens temps.
Per això també a mi m'ha semblat atraient aquest vídeo: en un minut???
Et convido a provar-ho. És interessant i, certament, funciona. I si vols, digue'm com ha anat a monica@iocus.es.

 http://www.youtube.com/watch?v=RvsmBwOWozI

divendres, 11 de març del 2011

Entrevista al programa Intel·ligència Econòmica: Jugant a l'empresa

És un plaer compartir amb vosaltres aquesta entrevista que em van fer recentment al programa "Intel·ligència Econòmica", que s'emet a Ràdio Badalona, Ràdio Sabadell i Ràdio Mataró.

El joc a les formacions facilita l'aprenentatge, i ajuda a la integració a llarg termini dels mateixos.
http://iocus.es/art_inteligenciaeconomica.php

Com sempre, si voleu fer algun comentari, envieu-me un correu a monica@iocus.es.

dijous, 30 de setembre del 2010

Entrevista l'ES de La Vanguardia: "Las virtudes del automasaje"


La consciència corporal, ja reconeguda per Howard Gardner en el seu model de les Intel·ligències Múltiples, i que cada cop pren un paper més rellevant en els àmbits formatius i de desenvolupament personal, és una efectiva manera de recolir la informació que ens proporciona el nostre cos per seguir afinant cada cop més en el nostre creixement.
Aquest estiu Jordi Jarque, periodista de La Vanguardia i altres mitjans, em va convidar a col·laborar en aquest interessant article que parla de l'Automassatge. L'Automassatges és una tècnica senzilla d'entrenar-nos en consciència corporal, us convido a la seva lectura al següent enllaç:

dissabte, 11 de setembre del 2010

Les Quatre dimensions i les Tres Intel·ligències: Virtudes del automasaje. La Vanguardia.

La Vanguardia, JORDI JARQUE, setembre 2010

Unos simples toques al cuerpo pueden aliviar algunos dolores. Sólo requiere unos pocos minutos, las ganas de querer mimarse y conquistar un poco de tranquilidad. El resultado puede ser muy estimulante.

¿A quién no le gusta un masaje? Cierto, hay algunas personas que son reacias, pero a quienes les chifla que les destensen la musculatura no les importaría recibir uno a diario, o varios. También hay que encontrar la persona que lo sepa dar. Hagan una pequeña encuesta en su entorno más inmediato y sabrán hasta qué punto el contacto corporal no resulta indiferente, por rechazo visceral o por ansiedad a relajarse. Los deportistas profesionales lo aprecian sumamente y su cuerpo también. Vaya, que casi están obligados a recibir masajes para rendir al máximo. ¿Pero qué hacer cuando no hay a mano un masajista? Tal vez no está mal aprender a tocarse. No es lo mismo pero es sugerente. ¿Cómo hacerlo? ¿Por dónde empezar? ¿Cualquier hora del día es buena? ¿Hay contraindicaciones? ¿Tiene efectos secundarios? ¿Para qué sirve realmente?

“Sobre todo ayuda a superar contracturas y tensiones en cualquier momento del día, mejora la circulación a aquellas personas que se pasan el día sentadas, o muchas horas de pie, previniendo las varices, piernas cansadas, activando la circulación de retorno haciendo pasos ascendentes como si quisiéramos vaciar una manguera de agua presionando en brazalete en dirección al corazón”, explica Lorenzo Arroyo, especialista en terapias alternativas. También permite relajar la musculatura y disminuir los niveles de tensión relacionados con el estrés laboral. Mónica Lapeyra, psicóloga, especialista en programación neuroligüística y risoterapeuta, va un poco más allá y afirma que el automasaje “es una forma de inteligencia emocional y autoconocimiento. Si no tengo capacidad de conocer mi cuerpo, no sabré qué necesito en cada momento”, y explica que el automasaje abre la puerta para desarrollar la conciencia del propio organismo. “Muchas veces descuidamos nuestro cuerpo cuando es el lugar donde se alojan las emociones, donde suceden los pensamientos. Tal y como expresa en forma de metáfora Jorge Bucay en su Alegoría del carruaje, los caballos son las emociones y los deseos que tiran con fuerza de nuestros propósitos y hacia nuestros logros; el cochero es nuestro raciocinio, nuestra capacidad de reflexionar y planificar; y el carruaje es nuestro cuerpo, al que hay que cuidar porque si se rompe, daremos por finalizado el viaje de nuestra vida. Los tres elementos son imprescindibles para tener una existencia plena y satisfactoria”. En este sentido Mónica Lapeyra recomienda el automasaje porque también modifica positivamente las emociones y la mente. “En general la gente explora muy poco su cuerpo. Falta conciencia corporal, y así nos perdemos mucha información sobre nosotros mismos. Podemos engañar a nuestra mente, pero no a nuestro cuerpo. Podemos creer que estamos muy tranquilos, pero con un automasaje el cuerpo puede desvelar que sufre una contractura. Y una contractura es tensión. Así descubrimos que no estamos tan tranquilos”. Es el primer paso para tomar cartas en el asunto.

Si el lector se anima a sumergirse en esta aventura, sólo falta empezar. ¿Cómo? Hay varios tipos de automasaje. Lone Sorensen, presidenta de la Asociación Global Network de reflexología y fundadora y directora del Instituto de Reflexología Podal/Facial Internacional, recomienda para el automasaje una técnica conocida como Dien Cham, aunque “actualmente es llamada cibernética. Dien Cham es una técnica terapéutica de tres mil años de antigüedad”. Es originaria de Vietman. “El método consiste en un sistema con 564 puntos y zonas nerviosas distribuidas a ambos lados de la cara. Cada punto o zona tiene una conexión con el cuerpo, glándulas, músculos o con un proceso químico determinado. Estos puntos se pueden combinar de muchas maneras y aliviar así muchos trastornos y dolor. Estos puntos son como un teclado y el cerebro como un disco duro. Tocando una tecla X, se envía un mensaje al cerebro y el cerebro envía el mensaje al cuerpo”. Son muchos puntos, pero Lone Sorensen afirma que es posible “utilizar cien de los 564 puntos para el tratamiento de uno mismo de una manera muy fácil y simple”. Eso sí, aconseja que para elegir los puntos y las zonas a tratar “es importante que la persona sea analizada por un terapeuta profesional”.

No es la única persona que aconseja consultar a un experto. Cecilia Stalder, masajista experta en reflexología recomienda acudir a un profesional si un dolor persiste a pesar de autotratarse. “Es recomendable ir al masajista si hay una molestia que no desaparece, aunque siempre es mejor que vaya primero al médico para descartar trastornos graves. Después puede decidir si quiere quitarse el dolor con medicamentos, con masajes u otras técnicas”. Hay muchos tipos de dolores, pero algunos pueden ser tratados por uno mismo. Lone Sorensen explica que, por ejemplo, ella ha enseñado a muchas jóvenes a tratarse los dolores menstruales y la ovulación “con un éxito del 90%. Este problema está aumentando rápidamente y esto significa que las niñas, cada vez más jóvenes desde una edad muy temprana, usan analgésicos hasta varios días al mes. Desde una perspectiva médica no es saludable tomar analgésicos ya en los 10-12 años. Y la píldora, a una edad muy temprana, tampoco es recomendable. En cambio con la cibernética es muy fácil y simple: sólo con el dedo, presionando unos puntos 2-3 veces al día, todos los días. Minutos después de la primera estimulación, el dolor se reduce”.

Àngel López Hanrath, acupuntor y terapeuta en shiatsu, explica otro tipo de automasaje: el Do-In. “Es una técnica de automasaje milenario que se enraíza en la cultura del qi o la energía, en los templos budistas donde los monjes la practicaban al igual que la medicina china. Según esta filosofía la idea general de salud busca el equilibrio entre el yin y el yang, el frío y el calor, el día y la noche. Sin tener que recurrir a grandes tratamientos incluir una sesión de Do-In en nuestra rutina matinal nos va a asegurar una correcta circulación de la energía por el cuerpo, sensación que sentiremos con la simple acción de golpearnos suavemente el brazo de abajo a arriba con la mano contraria. Lo único que necesitamos es nuestro propio cuerpo, nuestros dedos y nuestras manos y memorizar una rutina que persigue activar el qi de manera ordenada”. Àngel López Hanrath aconseja realizar la sesión unos 15 o 20 minutos por la mañana, “pues tiene un efecto estimulador que por la tarde noche no es conveniente”. Ojo pues para quien crea que no hay que tener en cuenta algunas indicaciones. Además, cuando se le pregunta a este profesional si hay contraindicaciones, explica que no se debe realizar este tipo de automasaje cuando el cuerpo tiene fiebre, hay infecciones, fracturas o inflamaciones en el pie.

Enrico Corsi, director téncico y profesor en la Academia Europea de Masaje Tailandés de Milán, y autor, entre otros libros, de Automasaje (Ed. Robin Book), también advierte de precauciones y contraindicaciones. “Nunca practicar técnicas de masaje en caso de hipertensión arterial o de haber sufrido disfunciones cardiovasculares”. También advierte que si hace menos de un año que se ha tenido una intervención quirúrgica, “hay que evitar las partes del cuerpo relacionadas con la intervención, así como las que, por ejemplo, presentan quemaduras y abrasiones, verrugas o varices”. También aconseja no hacer automasaje si hay partes del cuerpo particularmente inflamadas y durante el embarazo.
        
Si después de las advertencias quiere seguir adelante, Enrico Corsi ofrece unos consejos que tener en cuenta para sacar mayor provecho de esta experiencia. “Antes de empezar con el automasaje se debe estar en buena predisposición de ánimo, calmo y relajado. El entorno tiene que ser tranquilo, alejado de ruidos, olores desagradables y corrientes de aire”. Ya se puede empezar a masajear con más o menos intensidad según la zona corporal.

El especialista Lorenzo Arroyo aconseja, cuando se encuentra un punto doloroso debido a una contractura, inspirar y mientras se presiona, exhalar. “Se pueden realizar presiones buscando puntos dolorosos para relajar la zona. Pero también podemos aplicar algún tipo de crema o aceite para el mejor deslizamiento de las manos, y realizar movimientos circulares amasando todos los músculos del cuerpo, eliminando así las tensiones que podamos tener. También podemos realizarlo de la misma forma pero en la ducha con agua caliente, siendo especialmente relajante al llegar a casa después de una dura y larga jornada de trabajo o estudio”. ¿Quién no se apunta?