Tornem al Desert! Nova caravana del 9 al 16 d'octubre

La proposta es manté a través dels anys.

Les Caravanes al desert són un bàlsam perquè faciliten i aporten quelcom que sovint necessitem: el temps i l'espai per estar amb tu mateix.

Si vols uns dies per a tu, si vols desconnectar, si vols descansar o caminar per la sorra, si vols gaudir dels estels a la nit, si vols un lloc per escoltar-te i prendre decisions, o si no saps què vols, potser aquesta és l'experiència que buscaves.

Si vols més informació, entra a:

• Caravanes al desert

Si ha arribat el teu moment, reserva't les dates. Envia'm un correu i et faré arribar les instruccions per inscriure't. Estaré contenta de comptar amb tu en aquesta ocasió!

FORMACIÓ EN PNL: iniciem Practitioner al novembre + tallers gratuïts demostratius

El Practitioner és el primer nivell de formació certificada en PNL.

Si vols conèixer la PNL, apunta't als tallers demostratius gratuïts que oferim per a tu. El proper, el 17 de setembre a les 19h a l'Hotel Acevi (Barcelona). (Segueix llegint per més informació)

El Practitioner és una formació vivencial, amena i pràctica, de 90 hores de durada a partir del novembre del 2015 i fins el juny del 2016 que et portarà a:

• Millorar la teva qualitat de vida
• Incrementar la teva autoestima
• Ser més feliç :)

Des d'una metodologia pràctica i a partir de l'aprenentatge de les tècniques i habilitats fonamentals de la PNL, podràs

1. Comunicar-te millor amb tu mateix i amb els altres. 
2. Resoldre problemes habituals de la vida. Aquells que ningú t'ha ensenyat a resoldre, com per exemple, gestionar els conflictes que tens amb tu mateix o amb d'altres, canviar conductes negatives, gestionar emocions que m'impedeixen ser més feliç...
3. Aprendre a FER MOLT BÉ coses que habitualment sense una tècnica efectiva, com per exemple, definir els nostres propis objectius, ser creatius davant de situacions o problemes, o motivar-nos quan hem de fer quelcom que no ens agrada.

Si vols:

• Assistir a un taller gratuït per conèixer la PNL, inscriu-te aquí
• Més informació sobre el Practitioner: click aquí
• Dates dels propers tallers gratuïts (sempre a les 19/30h): 

• Dijous 17 setembre
•  Dijous 8 d'octubre
• Divendres 20 de novembre 
• Dimecres 9 de desembre 

Adreça dels tallers: Hotel Acevi, Villarroel, 106. Barcelona.
Imprescindible inscriure't prèviament! aquí

DESPRÉS DEL DESERT. Viatjar sense viatjar

L'Albert aquest any no ha vingut a la Caravana, però ho va fer al 2013. Té la capacitat de viatjar amb la fantasia, per tant, i després de llegir aquest conte seu, jo diria que potser sí que, a la seva manera, ha fet el viatge...

Llegeix, llegeix, que és molt bonic!

Sorra a les sabates

Cauen un, dos, tres, mil granets de sorra que m'he endut d'aquell paradís infinit…

Encara em couen els ulls de contemplar tanta immensitat, tanta quietud, tant silenci. Els dies passen ràpids en el país on el temps no passa. Marquen les hores els meus passos sobre la sorra, i l'anar i venir d'un sol immens, majestuós, potent, que ens dona força, i que ens regala la millor de les nits en el seu adéu. Un llit de sorra, acaronat per una brisa fresca, ens embriaga de son després de pujar i baixar per la noria de la vida, que són aquelles dunes que algun déu desconegut amb turbant ens va regalar ja fa molts anys…

Sorra a les sabates. Obro la bossa, trec les botes, les giro, i encara cauen uns quants granets d'aquell desert que encara veig. Somric, i penso que la màgia dels dies passats ja mai deixaran d'existir, i imagino que sempre que els vulgui reviure, només hauré de girar les sabates perquè encara caiguin uns quants tresors lluents que em recordin la immensitat del paisatge, i em recordin totes les ensenyances viscudes, les llàgrimes basades des de la sinceritat i la nuesa de la veritat compartida amb les ànimes dels desconeguts que s'han convertit en companys de viatge.

Sorra en els records... I allí, caminant sense importar el destí, apareixen sense previ avis ombres i fantasmes de les nostres vides. Una darrere l'altre aniran passant, com postals antigues que retroben llum i color, imatges oblidades que ens regalaran els petons i les llàgrimes del passat. I una carícia es convertirà en una nit luxuriosa, i un adéu en una tristesa inevitable, i una copa de vi en un ball desenfrenat i lliure, i una sorpresa en el millor dels regals, i un germà en un confident, i un pare en el regal de la vida, i una mare en l'amor més sincer… I així, com aquelles fotografies que encara guardem en aquella caixa de sabates, hem viscut en un espai intemporal acompanyats de tots els protagonistes de les nostres obres. Com si d'actors de teatre fossi'm, ens hem posat sobre l'escenari, i sense por hem recitat els versos que ens han alimentat per avançar en les dies més difícils.

Encara tinc sorra a les sabates. Somric. Sento una agradable sensació. Retorna el vent vigorós i potent, i totes les imatges dels dies passats se'm presenten galopant en la meva memòria, de cop, barrejades, com embriagades per l'embranzida del record d'aquesta sorra eterna. Com cavalls desbocats cavalcant per entre les dunes, saltant de la nit al dia com una dansa lleugera dels silencis compartits. Paraules que mai es diuen broten sense vergonya impulsades per una força invisible que bé de les entranyes del temps, i d'aquesta manera buidar amablement el cos del pes de les pors i dels neguits.

Estic aquí? Encara no. Segur? Potser encara estic allí. Obriré els ulls i veuré aquell cel virginal i pur? Si, segur que sí. Sempre que vulguis tancaràs els ulls i estaràs allí, perquè ara ja és teu. Segurament no tot, per així poder tornar a buscar tot allò que encara et falta d'ell. I com un amant fidel, sempre esperarà el teu retorn... Potser serà a l'octubre, potser l'any vinent, potser en un altra vida, però ja mai més podràs oblidar la seva aroma, la seva dolçor, el seu misteri, la seva carícia…

Acabo de buidar la bossa. Estic cansat. Suposo que la intensitat d'aquests dies et deixa una mica buit. Les emocions empeltades de calors, del suau cansament del caminar, es dimensionen en aquest paisatge màgic i incert. Tot pren molta força. I hem intentat ser sincers, i hem compartit misteris, i petites mentides, i grans veritats, i millors somriures, i tendres carícies, i un parell d'amargues llàgrimes.

Tot això, i encara moltes coses més que em deixo per a les properes aventures, se'm presenten davant meu avui, un dia després de tornar d'un somni imaginari que jo no he viscut, d'un viatge més no viatjat, però que la memòria dels meus records em regalen com una extensió dels vostres dies. I qui diu que no es pot viatjar amb la imaginació! Qui ho diu? Jo no, perquè si ho fes deixaria de sentir agradables cançons d'una sorra que encara es deixa caure de les meves sabates…

Torna suau, no et precipitis, deixa't caure sense pressió ni exigències en aquest nou dia, que ja no és el camí del desert, però que encara et regala una mica de sorra a les sabates…

Carta oberta als homes i dones de la caravana del desert.

Preguntes per començar el 2015

Ara que ja portem uns quants dies d'aquest nou 2015 i qui més qui menys ha pogut fer-se una mena d'escanneig mental, per observar-se i trobar-se, us convido a respondre:

Quins són els 3 adjectius amb que em definiria en aquest moment, en aquest inici del 2015? Com l'encaro, com m'hi posiciono, com em veig?

1. ______________________

2. ______________________

3. ______________________

Quins són els 3 adjectius que defineixen com m'agradaria acabar l'any? Com m'agradaria veure'm, sentir-me, trobar-me...?

1. ______________________

2. ______________________

3. ______________________

I a partir d'aquí, potser, quin senzill objectiu vull plantejar-me?

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

Sóc una ferma defensora dels espais d'aturar-se, mirar-se, qüestionar-se... Parar per poder saber on sóc, què vull, què necessito, què vull eliminar de la meva vida. Per saber on vull anar, què m'agradaria, quins són els colors, les persones, les veus i sensacions de les quals vull omplir els meus propers mesos.

Amb tot això, reconèixer que les nostres definicions són efímeres i que moltes de les coses que ens succeeixen, no les podem controlar: la falsa il·lusió del control ens pren llibertat i flexibilitat.

I entre el que vull i el que la vida em vagi regalant, anar fent camí, anar vivint.

I les preguntes, almenys a mi, m'ajuden. Tot i que sé que les respostes varien i que, per sort, tinc la capacitat de canviar d'opinió, de variar els meus objectius, d'adaptar-me als canvis i valorar les oportunitats inesperades.

Más cosas sobre la Caravana al desierto en Semana Santa

Encara falten dies. Però el temps passa ràpìd i després de les festes de Nadal, no ens adonarem i tindrem a sobre la Setmana Santa. Almenys a mi, el temps em passa volant... (Ara que ho penso, aquesta és una altra de les coses que al desert és diferent: el temps transcorre a un ritme més orgànic i natural).

Per això t'envio aquestes lletres amb més informació, per a veure si vas escoltant, veient i sentint la crida del desert:

Com són 24 hores al desert

Aún faltan bastantes días. Pero el tiempo pasa rápido y después de las fiestas de Navidad, mo nos daremos cuenta y tendremos encima la Semana Santa. Al menos a mí, el tiempo me pasa volando... (Ahora que lo pienso, esta es otra de las cosas que en el desierto es diferente: el tiempo transcurre a un ritmo más orgánico y natural).
Por eso te envio estas letras con más información, para que vayas escuchando, viendo y sintiendo la llamada del desierto:

Cómo son 24 horas en el desierto

Caravana al desierto de Marruecos. Semana Santa 2015.

Aquesta proposta és diferent a totes les que he fet fins ara en aquest bloc o en el meu ventall de cursos i tallers. Es tracta d'una experiència especial: formar part d'una caravana al desert del Sud del Marroc durant la Setmana Santa de l'any que ve.

Esta propuesta es distinta a todas las que he hecho hasta ahora en este blog o en mi abanico de cursos y talleres. Se trata de una experiencia especial: formar parte de una caravana al desierto del Sur de Marruecos durante la Semana Santa del año que viene.

La idea sorgeix de les ganes que em van quedar després de la meva primera caravana, l'any passat, de repetir experiència. I de compartir-ho amb aquells que us hi vulgueu sumar.

La idea surge de las ganas que me quedaron después de mi primera caravana, el año pasado, de repetir la experiencia. Y de compartirlo con aquellos que queráis sumaros.

Com segurament ja saps, les experiències més belles i impactants són les més difícils de descriure. Els matissos de l'experiència no tenen traducció en paraules. Però si veiessis la meva expressió mentre escric ara mateix, entendries més del meu entusiasme i les meves ganes de compartir un nou desert...

Como seguramente ya sabes, las experiencias más bellas y impactantes son las más difíciles de describir. Los matices de la experiencia no tienen traducción en palabras. Pero si vieras mi expresión mientras escribo ahora mismo, entenderías más de mi entusiasmo y mis ganas de compartir un nuevo desierto...

T'apuntes? Envia'm un correu electrònic a monica@iocus.es. Resoldré els teus dubtes i t'explicaré allò que et calgui per prendre la decisió de la qual, si és afirmativa, segur no t'apenediràs mai.

Flors de Bach: sentit, evolució i bibliografia.

Els que feme provat els Essències florals del Dr Edward Bach per facilitar-nos la gestió emocional i física en algun moment delicat de les nostres vides, sabem que, tal i com diu Ricardo Orozco, metge i expert de referència en el seu coneixement i aplicación, "no són placebo".

El Dr Bach va descobrir que així com hi ha algunes plantes que tenen propietats curatives, existeix 1 grup d'elles que tenen propietats d' ordre superior  i posseeixen un veritable poder curatiu paper al nostre Organisme. Tenia una gran sensibilitat i un grau de connexió extrem amb la Natura, i això el va fer seleccionar aquelles petites plantes que són capaços de generar ESTATS anímics i Mentals positius , con el consegüent Efecte sanador que aquests ESTATS positius provoquin a la nostra salut física.

Les flors de Bach permeten infinitat de combinacions entre les 38 Essències que els composen, de manera que obtenim una fórmula específica per a cada persona en cada moment, és un delsl mes personalitzats tractaments.

Són un tractament natural i sense cap mena de contrainidicacions. Des que el Dr Bach va  fer les  primeres definicions, el seu coneixement i aplicació ha evolucionat de manera exponencial.

Treballo i formulo flors de Bach als meus Clients perque he vist i he viscut sorprenents canvis a l'evolució de les persones després de prendre-els durant una breu temporada. Em sembla una manera molt acurada i atenta de tenir cura de l'equilibri emocional.

Si voleu més informació al respecte, en aquest video el mateix Ricardo Orozco us explica l'Evolució d'acord amb la bibliografia i experts que s'han dedicat a Seu estudi:

Ricardo Orozco: Flores de Bach

Els 5 penediments més freqüents quan se'ns acosta la mort

Una infermera australiana que va treballar durant anys en cures pal·liatives ha saltat a la fama amb un llibre que recull la seva experiència i explica de què ens penedim quan estem a punt de morir

ARA

Barcelona | Actualitzada el 09/02/2013 20:20

Ens passem la vida lluitant per objectius inútils o superflus? Ens deixem portar per coses que deixarem de trobar importants quan ens ho mirem en perspectiva i que ens obliguen a deixar de banda altres activitats més gratificants? Molta gent respondria 'sí' a aquestes preguntes, més o menys per intuïció. Però des de fa uns mesos, se'n té conformació empírica mitjançant el llibre 'The Top Five Regrets of the Dying' [Els 5 penediments més freqüents dels moribunds], publicat per una infermera australiana especialista en cures pal·liatives. Aquest és el rànquing, segons Bronnie Ware, que ha vist i ajudat a morir molts pacients:

1. Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida, i no la que esperaven els altres. És el penediment més freqüent, segons explica Ware. Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre.

2. M'agradaria no haver treballat tant. És el penediment de tots els homes, que lamenten no haver estat prou pels seus fills quan eren petits. Algunes dones també en parlen, però, per raons generacionals, poques de les dones que va atendre Ware havien tingut la feina com a activitat principal.

3. M'agradaria haver tingut la valentia d'expressar els meus sentiments. Molta gent reprimeix els seus sentiments per evitar conflictes i arriba a la mort amb la sensació d'haver tingut una vida mediocre i amb sentiments d'amargor.

4. M'agradaria haver mantingut més el contacte amb els meus amics. L'autora assegura que ha vist remordiments molt profunds en pacients que morien, perquè descobrien que havien deixat perdre amistats molt valuoses atrapats pel ritme del dia a dia.

5. M'agradaria haver-me permès ser més feliç. Aquesta sensació és "sorprenentment comuna" entre els moribunds, segons Bronnie Ware, que assegura que la gent entén, quan ja és massa tard, que la felicitat és una elecció, i que ells mateixos se l'han limitat.

http://www.ara.cat/societat/penediments-mes-frequents-sacosta-mort_0_862713904.html

LA CONTRA: entrevista a Graciela Figueroa (alumnes "Mobilització de Recursos Personals", Dept. Justícia Gencat)

Un cop més ens trobem amb una persona de gran pes en el món del creixement i evolució personal, que tracta amb i de les persones que dóna rellevància al cos, a les quatre dimensions.

La Graciela Figueroa, amb la que he tingut la sort d'aprendre en alguns dels seus tallers, treballa des del Sistema Río Abierto. La corporalitat, l'emocionalitat i la transformació dels pensaments estan, també, relacionats amb la dansa. Pren-te un moment i llegeix això. I si pots, prova-ho (http://www.rioabierto.es/trabajo.html):

I aquí va l'entrevista:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120409/54283091418/graciela-figueroa-segun-te-mueves-cambian-tu-mente-y-tus-emociones.html

Meditació en un minut

Si llegeixes aquesta entrada del blog, interpreto que tens curiositat per la meditació, per assolir espais de pau interior, que potser algun cop has probat meditar, que t'interessa la teva pròpia introspecció o que vols més calma o més benestar interior... i que, segurament, no tens temps.
Per això també a mi m'ha semblat atraient aquest vídeo: en un minut???
Et convido a provar-ho. És interessant i, certament, funciona. I si vols, digue'm com ha anat a monica@iocus.es.

 http://www.youtube.com/watch?v=RvsmBwOWozI