L'autenticitat en un conte

Ser autèntic. Una de les fites perseguides pels buscadors existencials. Fita complexa i que alhora assegura l'arribada a un lloc intern de pau i acolliment.

Ser autèntic té a veure amb anar-se desprenent de les càrregues que en forma de creences, prejudicis, pors, introjectes... arrosseguem sense consciència. Amb despullar-se i alleugerir.

 I justament perquè les arrosseguem sense consciència, són les que ens governen i determinen els camins que seguim.

I com es fa això? T'explico aquest conte, per si hi trobes inspiració:

La nina de sal i l'oceà


Una nina de sal va recórrer milers de quilòmetres de terra ferma fins que per fi, va arribar al mar.

Va quedar fascinada per aquella mòbil i estranya immensitat, tan diferent a tot el que havia vist fins llavors.

Qui ets tu? Li va preguntar al mar la nina de sal

Amb un somriure, el mar li va respondre: Entra i comprova-ho tu mateixa. I la nina es va ficar al mar.

A mesura que s'endinsava, la nina de sal s'anava dissolent, fins que amb prou feines va quedar res d'ella. Abans que es disolgués l'últim troç, la nina va exclamar sorpresa: Ara ja sé qui sóc!

Font: El Cant de l'ocell

Anthony de Mello

Autoconeixement per començar i per continuar. Tests per a seguir sabent

Per respondre qualsevol test de personalitat, et recomano prendre’t el teu temps de qualitat: estar en un espai amb quietud i silenci, millor sense ningú més que pugui interrompre’t o modifiqui el teu estat natural pel sol fet de la seva presència.

Potser una infusió, potser una musiqueta tranquil·la de fons, potser una espelma... Forma part del ritual per endinsar-te en tu mateix.

Si prefereixes fer-ho sense ritual, endavant també J.

·         Test Inteligencia Emocional (PSICOACTIVA)

o   Aquest test és orientatiu i no ofereix cap diagnòstic.

o   No obstant, qüestiona sobre les 5 àrees de la IE i ofereix una interpretació prudent i genèrica de cada una d’elles.

·         Test DISC

o   Aquest qüestionari s’utilitza sovint en l’àmbit organitzacional. És una versió simplificada del DISC original.

o   De cada grup de 4 opcions, es tracta de triar la que MÉS S’ADAPTA a la teva personal i LA QUE MENYS. No es tracta de puntuar, només de senyalar aquestes dues i deixar les altres dues en blanc.

o   Com molts cops les respostes no són incompatibles, t’exigeix concentració i precisió en les respostes.

·         Test Eneagrama: averiguar el teu eneatipus

o   Amb aquest qüestionari obtindràs una primera aproximació al teu eneatipus i t’ajudarà també a entendre millor l’Eneagrama en si.

o   És el més llarg dels que et proposo. Potser també perquè l’Eneagrama és el sistema més profund dels que et proposo.

·         Materials per l'autoconeixement (PQPI, Pilar Martín)

o   Recull de qüestionaris per l’autoconeixement, efectuat per la Pilar Martín, (docent de suport PQPI).

o   Adreçat als professors i alumnes, com a valuós material a tutories i treballs en grup.

o   No obstant, són vàlids per a qualsevol persona que vulgui aprofundir en el seu autoconeixement

Els imprescindibles: "Don Preciso se murió..."

Si ets una d'aquelles persones que vas tot el dia amb unes quantes "urgències" al cap, ocupada i preocupada per tot allò que presumiblement has de fer, comparteixo amb tu la frase que em diu la meva mare quan em veu en aquest estat: nena, Don Preciso se murió... y nadie lo echó de menos.

Les mares tenen algunes característiques comuns, de les que destaco aquestes dues relacionades amb el tema que ens ocupa:

1. diuen "nens" i "nenes" als seus fills i filles fins i tot passats els 50 (el que fa l'afecte de mare ;-)).
2. són sàvies. 

Amb aquesta frase la meva mare es carrega una de les creences socials inconscients més absurda d'aquesta societat tan egoica a la que vivim: que sense nosaltres el món es para, i que viurem eternament.

En fi, que si sou dels que descric a l'inici, penseu sobre la mateixa. Potser us ajuda a fer les vostres merescudes vacances sense remordiments!

Bones vacances!

Les conseqüències de donar un pas: "Corazón Gigante"

Ahir vaig anar al cinema a veure Corazón Gigante. Filmaffinity ressumeix així la pel·lícula:

Als seus 43 anys, Fusi és un inadaptat amb sobrepès, que mai ha tingut nòvia i l'únic interès que té són les batalles de la Segona Guerra Mundial., que reprodueix en miniatura a l'apartament on viu amb la seva mare. Un dia rep un regal: un cupó per anar a una escola de ball, on coneix Sjöfn, una dona solitària com ell, i amb profundes ferides psicològiques.

Amb aquests personatges i a una Islàndia d'hivern, aquesta història ens presenta una sèrie d'aconteixements quotidians, trobades originals, afirmacions infantils carregades de sentit, situacions de bloqueig i sortides sorprenents alhora que humanes i pacífiques que podria ressumir en poques paraules. Ho intento.

Quan fas un pas, no importa cap a on ni com, inevitablement es desencadenen diversos aconteixements que et porten, sense dubte, a un lloc diferent a on eres.

Et mous i es mouen coses. I pot ser que no arribis al lloc on volies arribar, i tot i així, si vols aprendre, t'adones del camí recorregut, i somrius.

És commovedor escoltar i veure aquests dos personatges que pateixen diferents maneres de marginació social, un per obesitat i l'altra per transtorns psicològics, en els seus intents saludables i tenaços de lluitar per la vida.

Recomenable 100% si us interessen les històries psicològiques i els personatges observats amb un enfocament entre realitat i llegenda. Com si pogués ser ben bé un conte!

Tornem al Desert! Nova caravana del 9 al 16 d'octubre

La proposta es manté a través dels anys.

Les Caravanes al desert són un bàlsam perquè faciliten i aporten quelcom que sovint necessitem: el temps i l'espai per estar amb tu mateix.

Si vols uns dies per a tu, si vols desconnectar, si vols descansar o caminar per la sorra, si vols gaudir dels estels a la nit, si vols un lloc per escoltar-te i prendre decisions, o si no saps què vols, potser aquesta és l'experiència que buscaves.

Si vols més informació, entra a:

• Caravanes al desert

Si ha arribat el teu moment, reserva't les dates. Envia'm un correu i et faré arribar les instruccions per inscriure't. Estaré contenta de comptar amb tu en aquesta ocasió!

Autoconeixement: la pedra filosofal. 3 propostes de lectura

 Molts m'haureu sentit dir que l'autoconeixement és el punt de partida per a quasi tot allò relacionat amb el creixement i l'evolució dels humans: per millorar personalment, per sentir-nos més en pau, per millorar les relacions, per emprendre en una idea de negoci, per aprendre més, per incrementar la pròpia efectivitat, per ser més feliç, per a prendre decisions més encertades, per a gestionar millor les emocions, per a trobar fàcilment el propi camí.              

No només en l'àmbit personal, també en programes com el d'emprenedoria que s'encetarà aquest proper octubre (Programa emprenedors Construcció), iniciem l'itinerari amb la proposta d'efectuar un DAFO personal. Aquest serà el punt de partida per al progrés dels projectes de cada un de vosaltres.

La literatura en aquest sentit és abundant i generosa. Us convido a llegir algun d'aquests 3 títols, d'enfocaments diferents i profunds alhora.

1. Conócete a tí mismo tal y como realmente eres. Dalai Lama. En aquest llibre el Dalai Lama ens proposa un camí per anar fent en aquest sentit: anar-nos apropant i descobrint aquells racons més íntims i desconeguts de nosaltres mateixos a través de la meditació i la filosofia que sosté la seva forma de veure la vida.
2. Autoconocimiento transformador. Los eneatipos en la Vida, la Literatura y la Clínica. Claudio Naranjo. De nou l'eina de l' eneagrama apareix com una de les meves preferides per aprofundir en la personalitat i enfocar-se  la transformació.
3. Encuentro con la sombra. Diversos autors.. En aquesta obra, els diferents autors que hi col·laboren, proposen l'autoconeixement des de la part fosca, des d'allò que anomenem "L'ombra". Atrevir-se a observar i acceptar aquelles parts de nosaltres que no ens agraden és l'única forma coneguda de poder-les transformar en qualitats més preuades i més coherents amb un mateix. D'aquesta mateixa obra us mostro un fragment on trobareu una excepcional manera d'explicar com ens anem convertint, sovint, en allò que no som, com oblidem les nostres qualitats per agradar, per encaixar. Aquest és el fragment, gaudiu de la lectura.

DESPRÉS DEL DESERT. Viatjar sense viatjar

L'Albert aquest any no ha vingut a la Caravana, però ho va fer al 2013. Té la capacitat de viatjar amb la fantasia, per tant, i després de llegir aquest conte seu, jo diria que potser sí que, a la seva manera, ha fet el viatge...

Llegeix, llegeix, que és molt bonic!

Sorra a les sabates

Cauen un, dos, tres, mil granets de sorra que m'he endut d'aquell paradís infinit…

Encara em couen els ulls de contemplar tanta immensitat, tanta quietud, tant silenci. Els dies passen ràpids en el país on el temps no passa. Marquen les hores els meus passos sobre la sorra, i l'anar i venir d'un sol immens, majestuós, potent, que ens dona força, i que ens regala la millor de les nits en el seu adéu. Un llit de sorra, acaronat per una brisa fresca, ens embriaga de son després de pujar i baixar per la noria de la vida, que són aquelles dunes que algun déu desconegut amb turbant ens va regalar ja fa molts anys…

Sorra a les sabates. Obro la bossa, trec les botes, les giro, i encara cauen uns quants granets d'aquell desert que encara veig. Somric, i penso que la màgia dels dies passats ja mai deixaran d'existir, i imagino que sempre que els vulgui reviure, només hauré de girar les sabates perquè encara caiguin uns quants tresors lluents que em recordin la immensitat del paisatge, i em recordin totes les ensenyances viscudes, les llàgrimes basades des de la sinceritat i la nuesa de la veritat compartida amb les ànimes dels desconeguts que s'han convertit en companys de viatge.

Sorra en els records... I allí, caminant sense importar el destí, apareixen sense previ avis ombres i fantasmes de les nostres vides. Una darrere l'altre aniran passant, com postals antigues que retroben llum i color, imatges oblidades que ens regalaran els petons i les llàgrimes del passat. I una carícia es convertirà en una nit luxuriosa, i un adéu en una tristesa inevitable, i una copa de vi en un ball desenfrenat i lliure, i una sorpresa en el millor dels regals, i un germà en un confident, i un pare en el regal de la vida, i una mare en l'amor més sincer… I així, com aquelles fotografies que encara guardem en aquella caixa de sabates, hem viscut en un espai intemporal acompanyats de tots els protagonistes de les nostres obres. Com si d'actors de teatre fossi'm, ens hem posat sobre l'escenari, i sense por hem recitat els versos que ens han alimentat per avançar en les dies més difícils.

Encara tinc sorra a les sabates. Somric. Sento una agradable sensació. Retorna el vent vigorós i potent, i totes les imatges dels dies passats se'm presenten galopant en la meva memòria, de cop, barrejades, com embriagades per l'embranzida del record d'aquesta sorra eterna. Com cavalls desbocats cavalcant per entre les dunes, saltant de la nit al dia com una dansa lleugera dels silencis compartits. Paraules que mai es diuen broten sense vergonya impulsades per una força invisible que bé de les entranyes del temps, i d'aquesta manera buidar amablement el cos del pes de les pors i dels neguits.

Estic aquí? Encara no. Segur? Potser encara estic allí. Obriré els ulls i veuré aquell cel virginal i pur? Si, segur que sí. Sempre que vulguis tancaràs els ulls i estaràs allí, perquè ara ja és teu. Segurament no tot, per així poder tornar a buscar tot allò que encara et falta d'ell. I com un amant fidel, sempre esperarà el teu retorn... Potser serà a l'octubre, potser l'any vinent, potser en un altra vida, però ja mai més podràs oblidar la seva aroma, la seva dolçor, el seu misteri, la seva carícia…

Acabo de buidar la bossa. Estic cansat. Suposo que la intensitat d'aquests dies et deixa una mica buit. Les emocions empeltades de calors, del suau cansament del caminar, es dimensionen en aquest paisatge màgic i incert. Tot pren molta força. I hem intentat ser sincers, i hem compartit misteris, i petites mentides, i grans veritats, i millors somriures, i tendres carícies, i un parell d'amargues llàgrimes.

Tot això, i encara moltes coses més que em deixo per a les properes aventures, se'm presenten davant meu avui, un dia després de tornar d'un somni imaginari que jo no he viscut, d'un viatge més no viatjat, però que la memòria dels meus records em regalen com una extensió dels vostres dies. I qui diu que no es pot viatjar amb la imaginació! Qui ho diu? Jo no, perquè si ho fes deixaria de sentir agradables cançons d'una sorra que encara es deixa caure de les meves sabates…

Torna suau, no et precipitis, deixa't caure sense pressió ni exigències en aquest nou dia, que ja no és el camí del desert, però que encara et regala una mica de sorra a les sabates…

Carta oberta als homes i dones de la caravana del desert.

Más cosas sobre la Caravana al desierto en Semana Santa

Encara falten dies. Però el temps passa ràpìd i després de les festes de Nadal, no ens adonarem i tindrem a sobre la Setmana Santa. Almenys a mi, el temps em passa volant... (Ara que ho penso, aquesta és una altra de les coses que al desert és diferent: el temps transcorre a un ritme més orgànic i natural).

Per això t'envio aquestes lletres amb més informació, per a veure si vas escoltant, veient i sentint la crida del desert:

Com són 24 hores al desert

Aún faltan bastantes días. Pero el tiempo pasa rápido y después de las fiestas de Navidad, mo nos daremos cuenta y tendremos encima la Semana Santa. Al menos a mí, el tiempo me pasa volando... (Ahora que lo pienso, esta es otra de las cosas que en el desierto es diferente: el tiempo transcurre a un ritmo más orgánico y natural).
Por eso te envio estas letras con más información, para que vayas escuchando, viendo y sintiendo la llamada del desierto:

Cómo son 24 horas en el desierto

Caravana al desierto de Marruecos. Semana Santa 2015.

Aquesta proposta és diferent a totes les que he fet fins ara en aquest bloc o en el meu ventall de cursos i tallers. Es tracta d'una experiència especial: formar part d'una caravana al desert del Sud del Marroc durant la Setmana Santa de l'any que ve.

Esta propuesta es distinta a todas las que he hecho hasta ahora en este blog o en mi abanico de cursos y talleres. Se trata de una experiencia especial: formar parte de una caravana al desierto del Sur de Marruecos durante la Semana Santa del año que viene.

La idea sorgeix de les ganes que em van quedar després de la meva primera caravana, l'any passat, de repetir experiència. I de compartir-ho amb aquells que us hi vulgueu sumar.

La idea surge de las ganas que me quedaron después de mi primera caravana, el año pasado, de repetir la experiencia. Y de compartirlo con aquellos que queráis sumaros.

Com segurament ja saps, les experiències més belles i impactants són les més difícils de descriure. Els matissos de l'experiència no tenen traducció en paraules. Però si veiessis la meva expressió mentre escric ara mateix, entendries més del meu entusiasme i les meves ganes de compartir un nou desert...

Como seguramente ya sabes, las experiencias más bellas y impactantes son las más difíciles de describir. Los matices de la experiencia no tienen traducción en palabras. Pero si vieras mi expresión mientras escribo ahora mismo, entenderías más de mi entusiasmo y mis ganas de compartir un nuevo desierto...

T'apuntes? Envia'm un correu electrònic a monica@iocus.es. Resoldré els teus dubtes i t'explicaré allò que et calgui per prendre la decisió de la qual, si és afirmativa, segur no t'apenediràs mai.

Bones lectures per a un bon estiu

Per si aquest estiu vols que hi hagi un lloc per a la lectura, et faig algunes propostes.

Barrejo novetats editorials amb llibres de sempre. Els llibres de sempre són llibres que he recuperat o que m'han regalat fa poquet, i que no per no ser novetats perden consistència ni bellesa artística. L'edat cronològica dels llibres no transcorre al mateix ritme que la nostra. Els bons llibres perden vigor i actualitat amb més lentitud que nosaltres. O no la perden. La data de publicació sovint és irrellevant.

Espero que algun d'ells et resulti inspirador o et desperti la curiositat, i et proporcioni una bona experiència lectora:

• Tiziano Terzani, Cartes contra la guerra . RBA Integral . Un llibre ple de paraules de pau. Destacaria l'absurditat que presenta de manera lluminosa dels actes violents entre els homes, els països, o els poders econòmics i polítics en nom de símbols sovint desgastats, substituïts, inútils i manipulants. La seva lectura pacifica l'ànima.
• Mireia Darder, Nascudes per al plaer . Ed Rigden-Institut Gestalt . No sé decidir-me sobre si aquest llibre és més interessant per a les dones o pels homes. Combinació de visió terapèutica, biològica, antropològica i vivencial, la Mireia Darder ens parla sobre el paper del desig i les relacions a través de diferents cultures i èpoques. En aquest link podreu llegir una entrevista a l'autora que certament sedueix i inspira:  Entrevista Mireia Darder
• Ginger Lapid-Bogda, Eneagrama i èxit personal . Ed Urano. L'Enneagrama és un tema d'una profunditat i saviesa molt curosa, matisada, precisa i complexa alhora. En aquest llibre l'autora ofereix un enfocament específic orientat a l'àmbit professional. Facilita la comprensió i sobretot, l'aplicació pràctica, acompanyant de propostes i exemples cadascú dels capítols que desenvolupa. 
• Malcom Gladwell, Intel · ligència intuïtiva . Ed Taurus . Un cop superat l'enfocament cartesià del "penso, tanmateix existeixo" i la benvinguda entrada de la intel · ligència emocional a la societat actual, incloent-hi les empreses i organitzacions, obrim la ment i la perspectiva i fem camí per la via de la intuïció. Malcom Gladwell parla amb senzillesa d'aquest concepte-fenòmen encara prou desconegut. També l'Eduard Punset s'endinsa en el tema, podeu llegir aquí algunes lletres al respecte:   Eduard Punset: la intuición también cuenta 

Fins aquí les recomanacions per a aquest estiu.

Si voleu més lectures, aquí us recordo els llibres que vaig recomanar l'any passat:

Lectures per l'estiu

I si encara voleu més, altres fonts bibliogràfiques relacionades amb diferents temes:

Botiquín Emocional (La Vanguardia)

I més:

Tota lai info sobre recomanacions de lectures

Bon estiu (tot i que aprofiteu per llegir, deixeu també espai per la disbauxa i la rauxa!)

Recull de reflexions sobre la tria entre Salut i Alegria

(Referint-nos al post anterior a aquest)

Riques i saboroses reflexions les que m'envieu. Us agraeixo la generositat del compartir.

Poso en comú algunes de les idees que m'han semblat més enriquidores.

Generalment trieu la salut per sobre de l'alegria les persones que heu patit en la pròpia pell o en algú proper una malaltia greu que ha generat patiment físic o emocional. Aquest és un hàbit generalitzat: valorem i apreciem allò que ens falta o que podem perdre. Em suggereix la cançó del Serrat, Lucía:

"No hay nada más bello

 que lo que nunca he tenido, 

nada más amado 

que lo que perdí"

Molts emfatitzeu la relació òbvia i indubtable entre salut i alegria: l'alegria reforça la salut (científicament comprovat) i estar sà ens facilita l'alegria. Per això la tria entre ambdós concepte es fa complicada. Perquè són indestriables.

També llegeixo algunes confusions entre conceptes, per l'abstracció dels mateixos (nominalitzacions): felicitat, il·lusió no són el mateix que alegria, tot i la seva forta relació.

I m'ha encantat llegir com molts de vosaltres confieu en la vida i en el 2014, i en comptes de triar, voleu les dues i a més, afegiu desitjos: diners, força, un nòvio, caps comprensius, sort, tranquil·litat i il·lusió són els que també voleu en presència a la vostra quotidianeïtat.

Algunes aportacions sobre la responsabilitat: alguns comenteu que voleu salut, que l'alegria ja us la procureu vosaltres. I altres que voleu alegria, que cuidar-vos ja us cuideu molt i tot i així trobeu a faltar les ganes de riure. Interessant que pensem on posem més energia: en cuidar la salut i deixar que l'alegria vingui sola, o a l'inrevés.

I per últim. els resultats de la votació:

• ALEGRIA: 61,5% 
• SALUT: 16,9%
• LES DUES: 13,8 %
• ALTRES RESPOSTES: 7,7 %

(Total de participants: 65 a data 13/1)

Gràcies de nou. Seguim reflexionant i compartint durant el 2014.

(Per veure l'origen: http://monicalapeyra.blogspot.com.es/2014/01/molt-felic-2014-i-una-reflexio-sobre_2.html)

OPTIMISME DESPRÉS DE LES VACANCES (malgrat la que està caient...)

"El firmament no és menys blau perquè els núvols ens l'amaguin o els cecs no el vegin".

                               Proverbi  danès.

Les vacances em renoven, em carreguen d'energia.

Si viatjo lluny m'obren la ment i m'amplien la perspectiva, m'ajuden a agrair la fortuna de tot el que visc, tinc, sóc.

Si em quedo propet de casa, em fan gaudir de les arrels i la quotidineïtat sense presses i amb una mirada més neutra i serena.

I sigui com sigui, sempre em fan replantejar-me alguna cosa: m'animen a recuperar algun hobbie oblidat, a fer més esport, a menjar millor, a incoporar nous hàbits (per exemple, comprar coses a les botigues de segona mà o demanar a la meva mare que m'ajudi a posar títol als meus articles o cursos).

Aquest estiu, tot això s'ha vist reforçat per una de les lectures que he fet: "La força de l'optimisme" Ed. 62, de  (Luís Rojas Marcos,), psiquiatra i moltes coses més, és un personatge ple d'experiències i humanitat que en aquest llibre combina la ciència, la reflexió i l'estil novel·lat. El llibre és senzill de llegir i entendre, i ens dóna algunes pautes per potenciar la força -immensa- de l'optimisme.

Com a primera pista i seguint amb el meu convenciment que l'autoconeixement és el punt de partida de qualsevol millora voluntària de l'ésser humà, et proposo un exercici basat en els 3 elements que Martin Seligman (Optimisme i Autoconeixement: exercici), psicòleg especialitzat en l'estudi de l'optimisme i el seu desenvolupament, conclou que concreten la valoració que fem d'allò que ens succeeix, i com aquesta valoració ens situa al grup dels optimistes o dels pessimistes.

Et convido a llegir-los i a observar alhora com has interpretat en diferents situacions alguns successos de la vostra vida. Així doncs, el primer pas serà que trobis 3 situacions de la teva vida que siguin significatives per a tu; després, llegeix aquests 3 elements i identifica com els has interpretat i quins resultats has obtingut (ei, sigues sincer amb tu mateix@):

1. La permanència: quan els optimistes pateixen una desgràcia, tendeixen a pensar que es tracta de quelcom passatger (no així els pessimistes, que ho viuen com quelcom etern). Això els permet passar pàgina més ràpidament i dedicar-se a resoldre i avaçar, en comptes de quedar-se bloquejats i instal·lats en la queixa.
2. La penetrabilitat: els optimistes es perden menys en generalitzacions catastròfiques i són capaços de limitar les causes i conseqüències del transtorn que pateixen, deixant via lliure a les noves oportunitats de la Vida.
3. La personalització: els optimistes es culpabilitzen poc o gens, mentre que els pessimistes fan recaure sobre les seves esquenes bona part de la culpa d'aquelles situacions adverses davant les quals es troben.

Com ha anat? Quin grau de permanència, penetrabilitat i personalització dones a les teves experiències? I això, com et fa sentir? Si aquest exercici t'ha fet adonar-te'n d'alguna cosa que vols canviar, ja tens el punt de partida per a començar a practicar l'optimisme.

Com he comentat més d'un cop en alguns cursos, no vull entrar en judicis sobre si és millor ser optimista o pessimista: només que cada opció té les seves corresponents conseqüències en quant a com és la teva vida. Sí vull explicar que segons dades estadístiques i científiques ("Aprenda optimismo", Martin Seligman. Ed. Debolsillo) els optimistes són més feliços que els pessimistes, assoleixen les seves fites amb més facilitat i menys cansament, i tenen millor salut.

L'optimisme, l'automotivació i l'assoliment són tres de les competències descrites per Daniel Goleman a la seva valuosa formulació sobre la Intel·ligència Emocional ("Inteligencia Emocional", Daniel Goleman, Ed. Kairos). Estan íntimament relacionades. La bona notícia és que totes les competències de la Intel·ligència Emocional, més enllà del nostre caràcter i la nostra personalitat, es poden entrenar i desenvolupar.

"La força de l'optimisme" ens dóna algunes fòrmules interessants a seguir.

Enhorabona als pessimistes, perquè aquest llibre us ho posa una mica més fàcil.