Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris optimisme Psicologia Positiva i Motivació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris optimisme Psicologia Positiva i Motivació. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 de juliol del 2017

El sentit de la Vida. Vídeo entrevista Víktor Frankl

En altres entrades (aquesta i aquesta altra) he parlat d'un personatge que admiro i em serveix de referència en moments de dubtes existencials: Viktor Frankl. L'home que va sobreviure a un camp de concentració i que va aprofitar la seva estada allà per dissenyar  teories i filosofies que es resumeixen en una frase:

L'home té la llibertat d'escollir la seva actitud 
i d'aprendre en qualsevol situació, 
per difícil que sigui.


A més de revisar la seva vida i la seva obra, et convido a veure'l i escoltar-lo en aquesta entrevista. La seva determinació i la calidesa sòlida de la seva veu també és part intrínseca de la forma en què interpreta la vida i amb la que ret homenatge a l'ésser humà com a tal.

Entrevista a Viktor Frankl

És un punt de partida per iniciar la lectura de la seva obra. No t'ho pensis massa, diu coses que poden millorar la teva vida a partir de ja mateix.

dijous, 21 de maig del 2015

Conferència sobre l'optimisme a l'Espai Francesca Bonnemaison. 30 de juny del 2015 a les 13'30h

Estic il·lusionada amb aquest acte.


Aquest estiu, en el marc de l'Escola d'Estiu de la Diputació de Barcelona, seré present a l'Espai Francesca Bonnemaison per parlar sobre l'Optimisme i la seva influència també en l'entorn professional. I ho faré destacant quins són els beneficis i conseqüències directes i immediates si treballem per ser més optimistes:
  • incrementem la nostra efectivitat: menys pors i més obertura de ment faciliten passar a l'acció i centrar els nostres pensaments enfocats en l'objectius.
  • millora la nostra qualitat de vida: més efectivitat comporta més temps per les activitats o descans que milloren la nostra percepció de qualitat de vida, a més de disposar d'una percepció enriquidora, i possibilitadora de la vida.

Aquí teniu una mica més d'informació:

Conferència Optimisme, Efectivitat i Qualitat de Vida

No cal inscripció prèvia.

Adreça: Carrer de Sant Pere Més, Baix 7.

dilluns, 23 de març del 2015

Ampliant: El Sentit de la Vida i Víktor Frankl (2)

Moltes gràcies, Robert. En Robert Long, expert en PNL i director de teatre Metta-Robert Long/ em fa arribar aquest altre text, del mateix autor i el mateix llibre, que complementa el que vaig publicar fa uns dies.

Sigui com sigui, l'afegeixo doncs estem atenent un tema essencial per a l'espècie humana en el qual, sota la meva opinió, és urgent incidir.

“El sentido de la vida ha de buscarse en el mundo y no dentro del ser humano o de su propio psique, como si tratara de un sistema cerrado.... La autentica meta de la existencia humana no se cifra en la denominada autorrealización... Ser hombre implica dirigirse hacia algo o alguien distinto de uno mismo, bien sea realizar un valor, alcanzar un sentido o encontrar a otro ser humano. Cuanto más se olvida uno de sí mismo -al entregarse a una causa o a una persona amada- más humano se vuelve y más perfecciona sus capacidades. En efecto, cuanto más se afana el hombre por conseguir la autorrealización más se escapa de las manos, pues la verdadera autorrealización sólo es el efecto profundo del cumplimiento acabado del sentido de la vida. En otras palabras, la autorrealización no se logra a la manera de un fin, más bien como el fruto legítimo de la propia trascendencia.” (El hombre en busca del sentido, Herder p133)

dijous, 8 de gener del 2015

Preguntes per començar el 2015

Ara que ja portem uns quants dies d'aquest nou 2015 i qui més qui menys ha pogut fer-se una mena d'escanneig mental, per observar-se i trobar-se, us convido a respondre:

Quins són els 3 adjectius amb que em definiria en aquest moment, en aquest inici del 2015? Com l'encaro, com m'hi posiciono, com em veig?

1. ______________________

2. ______________________

3. ______________________

Quins són els 3 adjectius que defineixen com m'agradaria acabar l'any? Com m'agradaria veure'm, sentir-me, trobar-me...?

1. ______________________

2. ______________________

3. ______________________

I a partir d'aquí, potser, quin senzill objectiu vull plantejar-me?

____________________________________________________________________________


____________________________________________________________________________


Sóc una ferma defensora dels espais d'aturar-se, mirar-se, qüestionar-se... Parar per poder saber on sóc, què vull, què necessito, què vull eliminar de la meva vida. Per saber on vull anar, què m'agradaria, quins són els colors, les persones, les veus i sensacions de les quals vull omplir els meus propers mesos.

Amb tot això, reconèixer que les nostres definicions són efímeres i que moltes de les coses que ens succeeixen, no les podem controlar: la falsa il·lusió del control ens pren llibertat i flexibilitat.

I entre el que vull i el que la vida em vagi regalant, anar fent camí, anar vivint.

I les preguntes, almenys a mi, m'ajuden. Tot i que sé que les respostes varien i que, per sort, tinc la capacitat de canviar d'opinió, de variar els meus objectius, d'adaptar-me als canvis i valorar les oportunitats inesperades.

dimarts, 25 de febrer del 2014

(Conte) Sobre l'optimisme: la dona calba Material adicional Emprenedors-Construcció BcnActiva (Febrer 2014).

Benvolgud@s emprenedor@s, aquí teniu el conte que us he llegit a la sessió d'automotivació i optimisme:




LA MUJER CALVA Y SUS PEINADOS
Una mujer muy sabia se despertó una mañana, se miró al espejo y notó que sólo tenía 3 cabellos en la cabeza. "Mmmm... creo que me voy a hacer una trenza", pensó. Y tuvo un día maravilloso.
Al día siguiente despertó, se miró al espejo y vio que solamente tenía dos cabellos en la cabeza. "Mmmm.. creo que hoy me peinaré con la raya enmedio". Y pasó un día grandioso.
 Al despertarse al día siguiente y mirarse al espejo notó que sólo le quedaba un cabello. "Hoy me peinaré cola de caballo", sostuvo de manera asertiva. Y tuvo un día muy divertido.
A la mañana siguiente cuando despertó corrió al espejo y enseguida notó que no le quedaba ni un solo cabello sobre su cabeza. "¡Qué bien, hoy no voy a tener que peinarme!"


Recordeu que l'assoliment de la competència en habilitats professionals i personals porta una bona notícia implícita: la pràctica ens porta a assolir el seu aprenentatge i ús vital.

Altres coses sobre optimisme (i si vols afegir alguna, escriur-me un correu a monica@iocus.es):

divendres, 10 de gener del 2014

Recull de reflexions sobre la tria entre Salut i Alegria

(Referint-nos al post anterior a aquest)

Riques i saboroses reflexions les que m'envieu. Us agraeixo la generositat del compartir.

Poso en comú algunes de les idees que m'han semblat més enriquidores.

Generalment trieu la salut per sobre de l'alegria les persones que heu patit en la pròpia pell o en algú proper una malaltia greu que ha generat patiment físic o emocional. Aquest és un hàbit generalitzat: valorem i apreciem allò que ens falta o que podem perdre. Em suggereix la cançó del Serrat, Lucía:

"No hay nada más bello
 que lo que nunca he tenido, 
nada más amado 
que lo que perdí"

Molts emfatitzeu la relació òbvia i indubtable entre salut i alegria: l'alegria reforça la salut (científicament comprovat) i estar sà ens facilita l'alegria. Per això la tria entre ambdós concepte es fa complicada. Perquè són indestriables.

També llegeixo algunes confusions entre conceptes, per l'abstracció dels mateixos (nominalitzacions): felicitat, il·lusió no són el mateix que alegria, tot i la seva forta relació.

I m'ha encantat llegir com molts de vosaltres confieu en la vida i en el 2014, i en comptes de triar, voleu les dues i a més, afegiu desitjos: diners, força, un nòvio, caps comprensius, sort, tranquil·litat i il·lusió són els que també voleu en presència a la vostra quotidianeïtat.

Algunes aportacions sobre la responsabilitat: alguns comenteu que voleu salut, que l'alegria ja us la procureu vosaltres. I altres que voleu alegria, que cuidar-vos ja us cuideu molt i tot i així trobeu a faltar les ganes de riure. Interessant que pensem on posem més energia: en cuidar la salut i deixar que l'alegria vingui sola, o a l'inrevés.

I per últim. els resultats de la votació:
  • ALEGRIA: 61,5% 
  • SALUT: 16,9%
  • LES DUES: 13,8 %
  • ALTRES RESPOSTES: 7,7 %
(Total de participants: 65 a data 13/1)

Gràcies de nou. Seguim reflexionant i compartint durant el 2014.

(Per veure l'origen: http://monicalapeyra.blogspot.com.es/2014/01/molt-felic-2014-i-una-reflexio-sobre_2.html)

dimarts, 31 de desembre del 2013

Molt feliç 2014 i una reflexió sobre els valors

Aquestes dates són donades als desitjos. 

Desitgem als altres, demanem per a nosaltres i pels que ens envolten. 

I allò que desitgem ho busquem entre aquelles qüestions, generalment abstractes, que aporten valor a la nostra vida, aquelles coses que ens fan sentir “bé” (“bé” és segurament l’abstracció més utilitzada!).

I observava que molta gent diu amb vehemència i convenciment: “Desitjo salut, doncs la salut és el més important”. I sí, estic d’acord que la salut és important. I més aquests mesos que he tingut algunes persones properes i estimades amb malalties importants.

No obstant això, em plantejo: és més important la salut o l’alegria? És millor estar fotut de salut i alegre, o malalt i content? Perquè la salut, de per si, no dóna la felicitat: tots coneixem persones sanes i amargades. I algunes (no tantes, és veritat que és més difícil) que tot i tenir dolors o malalties, es prenen la vida amb saviesa i il·lusió.

Per tant, aquí deixo una reflexió tot just encetat el 2014: 



Salut o alegria? 
Si haguéssiu de triar, amb quina us quedaríeu?

(M'agradaria saber la teva opinió: si t'inspires i t'animes, escriu-me a monica@iocus.es)






divendres, 20 de desembre del 2013

Un article a La Vanguàrdia: "Muere por trabajar demasiado"


He llegit aquest article i m'ha impressionat... Crec que encara tenim marge, però per si de cas, llegiu això:

Muere por trabajar demasiado

A cuidar-se molt i calibrar totes les coses i árees de la vida a partir de JA!!

divendres, 25 d’octubre del 2013

Chade-Meng Tan, enginyer de google, ens parla sobre les emocions


Interessant entrevista a un home exitós, que lidera, produeix i viu des de l'enfocament de la Intel·ligència Emocional.


DOMINAR LAS EMOCIONES PUEDE CAMBIAR UNA VIDA
Chade-Meng Tan. Ingeniero de Google desde su fundación. Conocido como el tipo afable del gigante tecnológico. Responsable ahora del talento humano de la empresa. En “Busca tu interior” (Zenith) ahonda en cómo ser más productivo, creativo... y feliz.

En calidad de ingeniero ¿Por qué le interesa la inteligencia emocional?
Mi motivación principal es crear condiciones para la paz mundial: todos tenemos paz, compasión y alegría interiores, necesarias para esta meta. Si puedo ayudar a las personas –y a las empresas- a desarrollar esos tres factores, lograremos un efecto dominó. La inteligencia emocional es clave, por ello reuní a expertos para Google.

¿Cómo es para ti un día cualquiera en Google?
Paso la mayoría del tiempo enseñando, promocionando y aconsejando sobre inteligencia emocional y conciencia. También exploro el papel de los juegos y la tecnología a favor de estados emocionales positivos.

En tu libro hablas de la importancia de la meditación…
La meditación es el entrenamiento de la mente, como el ejercicio lo es del cuerpo. Si meditas, la mente se calma y gana en felicidad. Lo importante es la atención, pues es con una atención fuerte como podemos desarrollar una mente refinada y estable.

¿Cómo podemos lidiar con nuestras emociones negativas cada día?
Se trata de tres pasos. Atención, afecto y cognición. Atención para llevar la mente a un estado de calma y claridad; afecto para percibir cómo repercute en nuestro cuerpo y cognición para determinar por qué surgió esa emoción negativa. Este último paso da pie a buscarle una solución.

¿Qué errores cometen las grandes empresas en su trato con el equipo humano?
Nuestro mayor error es que, como sociedad, no promovemos a nuestros mejores líderes. Aquellos que hacen que los equipos buenos sean geniales. Son ambiciosos para un bien mayor –no sólo para su propio beneficio- y son humildes. A sociedad necesita más líderes así.

¿Cómo pueden los trabajadores empatizar entre ellos?
Empezando con un hábito mental de amabilidad. Es muy sencillo. Cada hora piensa al azar en dos compañeros, e interiormente piensa: “Deseo que esa persona sea feliz, deseo que esa persona sea feliz”. Eso es todo. Sólo interioriza ese pensamiento. Si lo haces con asiduidad, se convertirá en un hábito mental que conduce a la amabilidad y la empatía.

¿Qué quieres decir en el capítulo “Buscar dentro de ti?
Dominar las emociones puede cambiar una vida. Las habilidades emocionales crean condiciones para el éxito personal y una personalidad profunda. Afortunadamente, estas habilidades pueden entrenarse y son fáciles de entender y aprender, y los cambios se notan en tan solo unas semanas.

¿Cuál es tu filosofía, Meng?
Sé sano cuidando tu cuerpo, sé feliz cuidando tu mente, sé compasivo cuidando a los demás.


divendres, 3 de maig del 2013

La curiosidad como expresión de la alegría

De nuevo una pequeña intervención en el suplemento ES de la Vanguardia, publicado el 27 de mayo de este año.

El tema: la curiosidad:

Mis pensamientos al respecto:

Einstein decía que él no era “más inteligente que los demás, aunque sí más curioso”. También nos animaba a “no perder nunca una santa curiosidad”. Un genio como él valoraba esta característica humana en especial por encima de otras.

La curiosidad es una de las habilidades psicológicas que se vinculan a la creatividad, juntamente con otras habilidades conductuales pero muy en consonancia, como son la actitud exploradora e incluso la capacidad transgresora. Sin curiosidad, sin exploración, sin transgredir y traspasar las fronteras de lo establecido ¿cómo podría existir y desarrollarse la creatividad? La curiosidad es un motor, una fuerza que nos empuja a buscar más allá de lo obvio, que nos anima a investigar en aquellas áreas de nuestra vida que nos interesan.

Desde un punto de vista emocional: si una cosa no me importa, no me genera curiosidad; y por lo tanto, podemos vincular la curiosidad al Amor, como una forma de desarrollo, tal como aprendí de Marcelo Antoni, gran terapeuta y maestro: aquello que me despierta una atracción o interés en cualquiera de sus formas (intelectual, admirativo, experiencial, erótico-sensual...).

Se atribuye a Saramago una frase en la que dice que “la vejez empieza cuando acaba la curiosidad”. Y si tomamos como referencia el otro extremo de la vida, la infancia, es precisamente la curiosidad el motor que lleva a un niño a expandirse, a crecer, a salir de su zona de confort y relacionarse, aprender, descubrir y atreverse a explorar en situaciones desconocidas que le harán ir dibujando hacia dónde quiere orientar su vida.

Mientras escribía estas letras, me daba cuenta de que en cierto modo me molestaba relacionar la curiosidad a algo negativo. Y escribí que “a mi modo de ver, cuando vinculamos la curiosidad con matices negativos, es porque la incluímos en la familia de la chafardería, del cotilleo, del chismorreo”. Luego investigué un poco y en el libro de J. Antonio Marina “Crear en la vanguardia” (La Vanguardia ediciones, SL) encontré la respuesta de la mano de Tomás de Aquino. Este filósofo distingue entre la “vana curiosidad, que considera como un cotilleo estéril, y la studiositas, que era el real deseo de conocer. Mientras aquella es efecto del aburrimiento, esta es el verdadero impulso de la inteligencia”. Me tranquiliza saber que se trata simplemente de que nos faltan palabras para abarcar tanto matiz y tanta riqueza en la existencia.

 El artículo completo:

La curiosidad no mató al gato (La Vanguardia)


dijous, 6 de setembre del 2012

La Contra de La Vanguardia: "El compromiso es un elemento clave de la felicidad"

Potser tinc l'atenció esbiaixada i aquests dies només presto atenció a articles i notícies que tenen a veure amb l'optimisme i el tirar endavant; o potser és que tal i com estan les coses, els mitjans de comunicació s'esforcen a posar-hi èmfasi per animar una mica el personal; o potser una mica de les dues coses. Segurament és una mica de cada.

Aquesta Contra de La Vanguardia m'ha encantat.

El compromiso es un elemento clave de la felicidad (La Contra de La Vanguardia)

(Si no pots llegir-la, clicka aqui):

El compromiso es un elemento clave de la felicidad (La Contra de La Vanguardia)

dijous, 30 d’agost del 2012

OPTIMISME DESPRÉS DE LES VACANCES (malgrat la que està caient...)

"El firmament no és menys blau perquè els núvols ens l'amaguin o els cecs no el vegin".

                               Proverbi  danès.

Les vacances em renoven, em carreguen d'energia.

Si viatjo lluny m'obren la ment i m'amplien la perspectiva, m'ajuden a agrair la fortuna de tot el que visc, tinc, sóc.

Si em quedo propet de casa, em fan gaudir de les arrels i la quotidineïtat sense presses i amb una mirada més neutra i serena.

I sigui com sigui, sempre em fan replantejar-me alguna cosa: m'animen a recuperar algun hobbie oblidat, a fer més esport, a menjar millor, a incoporar nous hàbits (per exemple, comprar coses a les botigues de segona mà o demanar a la meva mare que m'ajudi a posar títol als meus articles o cursos).

Aquest estiu, tot això s'ha vist reforçat per una de les lectures que he fet: "La força de l'optimisme" Ed. 62, de  (Luís Rojas Marcos,), psiquiatra i moltes coses més, és un personatge ple d'experiències i humanitat que en aquest llibre combina la ciència, la reflexió i l'estil novel·lat. El llibre és senzill de llegir i entendre, i ens dóna algunes pautes per potenciar la força -immensa- de l'optimisme.

Com a primera pista i seguint amb el meu convenciment que l'autoconeixement és el punt de partida de qualsevol millora voluntària de l'ésser humà, et proposo un exercici basat en els 3 elements que Martin Seligman (Optimisme i Autoconeixement: exercici), psicòleg especialitzat en l'estudi de l'optimisme i el seu desenvolupament, conclou que concreten la valoració que fem d'allò que ens succeeix, i com aquesta valoració ens situa al grup dels optimistes o dels pessimistes.

Et convido a llegir-los i a observar alhora com has interpretat en diferents situacions alguns successos de la vostra vida. Així doncs, el primer pas serà que trobis 3 situacions de la teva vida que siguin significatives per a tu; després, llegeix aquests 3 elements i identifica com els has interpretat i quins resultats has obtingut (ei, sigues sincer amb tu mateix@):
  1. La permanència: quan els optimistes pateixen una desgràcia, tendeixen a pensar que es tracta de quelcom passatger (no així els pessimistes, que ho viuen com quelcom etern). Això els permet passar pàgina més ràpidament i dedicar-se a resoldre i avaçar, en comptes de quedar-se bloquejats i instal·lats en la queixa.
  2. La penetrabilitat: els optimistes es perden menys en generalitzacions catastròfiques i són capaços de limitar les causes i conseqüències del transtorn que pateixen, deixant via lliure a les noves oportunitats de la Vida.
  3. La personalització: els optimistes es culpabilitzen poc o gens, mentre que els pessimistes fan recaure sobre les seves esquenes bona part de la culpa d'aquelles situacions adverses davant les quals es troben.
Com ha anat? Quin grau de permanència, penetrabilitat i personalització dones a les teves experiències? I això, com et fa sentir? Si aquest exercici t'ha fet adonar-te'n d'alguna cosa que vols canviar, ja tens el punt de partida per a començar a practicar l'optimisme.

Com he comentat més d'un cop en alguns cursos, no vull entrar en judicis sobre si és millor ser optimista o pessimista: només que cada opció té les seves corresponents conseqüències en quant a com és la teva vida. Sí vull explicar que segons dades estadístiques i científiques ("Aprenda optimismo", Martin Seligman. Ed. Debolsillo) els optimistes són més feliços que els pessimistes, assoleixen les seves fites amb més facilitat i menys cansament, i tenen millor salut.

L'optimisme, l'automotivació i l'assoliment són tres de les competències descrites per Daniel Goleman a la seva valuosa formulació sobre la Intel·ligència Emocional ("Inteligencia Emocional", Daniel Goleman, Ed. Kairos). Estan íntimament relacionades. La bona notícia és que totes les competències de la Intel·ligència Emocional, més enllà del nostre caràcter i la nostra personalitat, es poden entrenar i desenvolupar.

"La força de l'optimisme" ens dóna algunes fòrmules interessants a seguir.

Enhorabona als pessimistes, perquè aquest llibre us ho posa una mica més fàcil.

dimarts, 21 d’agost del 2012

El meu "canvi de xip" al Telenotícies TV3

El Telenotícies aquest any dedica el seu mini-espai especial a la programació d'agost a mostrar casos d'algunes persones que han fet un "Canvi de Xip" a la seva vida.
Diumenge 19 d'agost vaig poder explicar el meu. Tan de bo l'entusiasme amb que jo em veig (d'una manera tan imparcial com puc) serveixi a algunes persones a creure que hi ha altres maneres de viure, a banda d'aquella que tenim si és que no ens fa feliç.

Clickeu aquí si voleu veure els 2 minuts de reportatge:
http://www.tv3.cat/videos/4215010/Canvi-de-Xip-Monica-Lapeyra

I si voleu llegir una mica més, clickeu a:

http://monicalapeyra.blogspot.com.es/2012/08/descobrir-la-vocacio-als-40-la-formacio.html

dimarts, 26 de juny del 2012

La Contra: "La vida no tiene solución... porque no es un problema"

Aquesta Contra m'ha recordat el darrer curs a l'Escola d'Administració Pública, on vam recuperar i treure profit a la frase famosa:
"Si parles de problemes, generaràs problemes;
si parles de solucions, generaràs solucions"

Aquí tenim una visió ampliada de la màxima anterior.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120620/54314405681/la-vida-no-tiene-solucion-porque-no-es-un-problema.html

(Si no pots llegir-ho, clicka a http://ampliacionentradasmonicalapeyra.blogspot.com.es/#!/2012/06/la-contra-la-vida-no-tiene-solucion.html)

dimarts, 3 de gener del 2012

IMPRESCINDIBLE, HOMENATGE A MIGUEL GILA. L'anunci que et posa de bon huMor... encara que no vulguis!

(Per si no l'heu vist a la televisió, aquí va la versió ampliada).
Em sembla genial la idea de l'anunci de Campofrío.

Pregunta el Josema, de Martes y Trece", al ja difunt Gila, mestre d'humor:
"Maestro, ¿se puede ver cada día el lado bueno de todo... con la que está cayendo?"
I apareix l'escena i el diàleg que tants cops hem vist i que, sense excusa, fa sorgir un somriure: el Gila amb la seva creació "¿Es el enemigo?", aconsegueix l'alquímia entre quelcom tan temut i difícil com la guerra i el bon humor.
I no dic que em sembli fàcil "con la que está cayendo" aconseguir aquesta alquímia. Només dic que, si més no, podem tenir-ho en compte i valorar si ens pot ser útil canviar la mirada -de vegades- negativa per una a la que incloguem el bon humor. I si ens pot ser útil, facilitador, enriquidor... fem-ho!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Un cop més, una experiència enriquidora: tallers amb l'Associació Espanyola Contra el Càner


Fa 2 anys vam començar aquesta experiència: l'Àngels Llorens, psicooncòloga de l'AECC, em va demanar si volia col·laborar amb l'associació, dinamitzant tallers de Risoteràpia amb famílies oncològiques a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Va ser una experiència exquisita per a mi: difícil els primers dies; fluïda i enriquidora les darreres sessions.
Aquest any repetim l'experiència. Hem fet tallers a la Seu de l'AECC a Sabadell i a les colònies d'estiu per famílies.

Vull agrair profundament a l'Àngels Llorens i a la Rosanna Mirapeix l'oportunitat que m'han donat de participar en aquest projecte. La seva professionalitat i l'amor i entrega per la seva feina i els seus "clients/amics" m'han fet vibrar i emocionar-me.




divendres, 11 de març del 2011

Entrevista al programa Intel·ligència Econòmica: Jugant a l'empresa

És un plaer compartir amb vosaltres aquesta entrevista que em van fer recentment al programa "Intel·ligència Econòmica", que s'emet a Ràdio Badalona, Ràdio Sabadell i Ràdio Mataró.

El joc a les formacions facilita l'aprenentatge, i ajuda a la integració a llarg termini dels mateixos.
http://iocus.es/art_inteligenciaeconomica.php

Com sempre, si voleu fer algun comentari, envieu-me un correu a monica@iocus.es.

dijous, 30 de setembre del 2010

Entrevista a l'ES de la Vanguardia: "Vecinos, no enemigos""

Aquests són els comentaris que he escrit per l'article "Vecinos, no enemigos" publicat a l'ES de La Vanguardia del dia 4 de setembre.

"Los problemas con los vecinos los vivimos como un ataque a nuestra intimidad y a nuestro bienestar, y esos son elementos importantes en nuestra vida. Por eso a veces nuestra reacción es intensa y desmesurada, y es posible que el grado de crispación sea superior al que más útil nos es para llegar a la mejor de las soluciones posibles. A veces nos facilita las cosas hacer el esfuerzo de salir de nuestra rígida posición: quizás sí exista una solución si cambiamos nuestra actitud.

Aplicar un poco de Inteligencia Emocional nos puede ayudar:

- Desde la resolución de conflictos: cuando no somos capaces de ver cuál es el beneficio de la actuación de la otra parte para ella, estamos obviando una parte de la realidad: la suya. Intentar entender cuál es la intención positiva y lo que gana el otro y poder aflojar desde nuestra rígida posición nos ayuda a acercarnos a un acuerdo común en el que las dos partes ganen.

- Desde la Flexibilidad y la Adaptación al entorno: nuestra visión es limitada, simplemente porque sólo es “la nuestra” y está centrada en el conflicto que en ese momento nos ocupa. Algunas preguntas interesantes y resolutivas generadas desde la PNL podrían ser: ¿cómo he resuelto yo conflictos como este en otro momento? ¿Cómo he resulto otros conflictos distintos otras veces? ¿Cómo los resolvería otra persona experta en el tema?

- Desde el buen humor y la psicología positiva: si en nuestra vida incorporamos como un buen hábito el entrenar la visión positiva de las cosas, aprendemos a relativizar la importancia de los asuntos que a menudo no lo son tanto. ¿Verdad que alguna vez os ha pasado que aquello que parecía una mala noticia o una situación que no podríamos resolver a la larga ha tenido un efecto beneficioso en nuestra vida? Una manera de practicar este entrenamiento es a partir de la dinámica “Afortunadamente”. Se trata evocar esta palabra cuando algo no sale como nosotros queremos, y completar la frase: “Afortunadamente….” Con algún beneficio, por pequeño que sea, que nos aporte este momento. Si empezamos la práctica con temas leves, nos estaremos entrenando para otras situaciones más graves en un futuro".

Altres comentaris i l'ampliació del tema per altres professionals reconeguts, els podeu trobar a l'enllaç següent:



http://iocus.es/art_vecinos.php

dijous, 5 d’agost del 2010

Del joc i la seva profunditat en la Intel·ligència Emocional i el Desenvolupament Personal

M'agradaria compartir amb vosaltres les notes que he fet per l'entrevista que en Jordi Jarque publicarà a la revista CUERPOMENTE al mes de novembre.
* Quan inicio un taller de Risoteràpia, acostumo a presentar-me dient alguna cosa com “Em dic Mónica Lapeyra i a la meva professional faig coses molt serioses: sóc psicòloga, formadora a organitzacions, coach… La Risoteràpia és la meva “canita al aire” professional, i em satisfà aquest espai al que puc connectar amb els altres i facilitar la seva interrelació positiva. Proposar una vivència a la qual a través del joc, la música, la connexió corporal i emocional i el riure els individus descobreixen una part interior autèntica, tendre i amb molt de potencial”. Estic convençuda que tots hauríem de buscar aquesta “de canita al aire” en el nostre àmbit professional, la nostra risoteràpia particular.

* El joc és una eina que aporta recursos i té una enorme profunditat. A través del joc i el riure accedim a la nostra part més creativa (recordem que el bon humor es troba en l’hemisferi dret del cervell, igual que la creativitat i la capacitat de veure les diferents situacions des d’una perspectiva més global i complerta), i això significa que ens entrenem per ser més resolutius davant els problemes, conflictes o dificultats. El joc ens ensenya a treballar millor en equip, a incrementar l’escolta, a ser millors líders, a millorar el nostre autocontrol… A millorar la nostra intel·ligència emocional, en definitiva, de manera sostenible, doncs l’aprenentatge no ve només del coneixement sino de la pròpia experiència.

* Connectar amb l’alegria i poder compartir-la és un regal per a cada un dels risopracticants que després, de manera natural i sense esforç, es transfereix a l’entorn professional i té com a resultat un millor ambient, una major comprensió de l’altre i una més gran fluïdesa en les transaccions que es donen en el mateix.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Les Cinc Llibertats de Virgínia Satir

 Durant el curs "Com sobreviure a l'estrès quotidià: bon humor i optimisme", emmarcat a l'Escola d'Estiu de la Diputació de Barcelona, concretament quan vam treballar la congruència, vam recuperar un preciós contingut de Virgínia Satir: Les Cinc Llibertats.

Aquí us les transcric, tal i com us vaig prometre, perquè pugueu tenir-les a mà i reflexionar sovint sobre la seva importància i el paper que hi doneu a les vostres vides.

1. Llibertat per SER ALLÒ QUE UN ÉS ARA, en lloc d’allò que va ser, serà o hauria de ser.
2. Llibertat per SENTIR ALLÒ QUE SE SENT, en lloc d’allò que se suposa que hauria de sentir.
3. Llibertat per a DIR ALLÒ QUE UN SENT I PENSA, en lloc del que se suposa que hauria de sentir i pensar.
4. Llibertat per CÓRRER RISCOS PER COMPTE PROPI, en lloc de triar sempre el que es considera més "segur".
5. Llibertat per DEMANAR EL QUE UN VOL, en lloc de poser-se a esperar que algú doni permís per fer-ho.





Quina d’aquestes llibertats és més important per a tu?